18 mesos... o m¨¦s

Les presses.?Una reflexi¨® que comen?a a ser insistent, fins i tot des de les files independentistes, ¨¦s el timing del proc¨¦s. Neus Munt¨¦ ha adm¨¨s que no per c¨®rrer es faran les coses millor. Tamb¨¦ el president Puigemont s'ha mostrat partidari de ser flexible amb els terminis. Sembla que no hi ha, no pot haver-hi, presses. Francesc-Marc ?lvaro admet que els primers missatges de Puigdemont i Munt¨¦ relativitzant els 18 mesos indiquen sentit com¨², ¡°per¨° han generat paraules d¡¯inquietud als anticapitalistes¡±. ¡°Si aquest Govern transforma el tenim pressa en el tenim habilitat, el 48% podria convertir-se en un 52%¡± (La Vanguardia, 18 de gener). Per M¨°nica Terribas (Catalunya R¨¤dio, 18 de gener), la q¨¹esti¨® no ¨¦s si seran 18 mesos, o una mica m¨¦s o una mica menys, la q¨¹esti¨® ¨¦s no arribar-hi amb la mateixa desigualtat i pobresa. Si no, s¡¯hauria trencat l¡¯article 2 de la Constituci¨®, que parla de la unitat d¡¯Espanya, i ¡°tamb¨¦ les raons de molts ciutadans disposats a fer sacrificis per aquesta independ¨¨ncia i que volen viure millor que ara¡±. La catedr¨¤tica d¡¯Economia N¨²ria Bosch (Ara, 18 de gener) considera que el Govern ¡°ha d¡¯actuar amb ast¨²cia i imaginaci¨®. Ast¨²cia perqu¨¨ no es doni peu a l¡¯Estat a rec¨®rrer contra les seves actuacions principalment pel que fa a la creaci¨® d¡¯estructures d¡¯Estat. Cal vigilar de no situar-nos molt alegrement al marge de la legalitat. I imaginaci¨® per trobar noves vies de finan?ament i f¨®rmules de gesti¨® p¨²blica que estalvi?n recursos¡±. I es verbalitzen dificultats ¨°bvies. E-Not¨ªcies recull les declaracions de Ra¨¹l Romeva a Els matins de TV3: ¡°Des del punt de vista formal, els aliats els tenen els Estats¡± i, en aquest sentit, ¡°nosaltres com a no-Estat, no tenim aliats estatals¡±. ¡°Podem tenir simpaties¡±, per¨° tamb¨¦ n¡¯hi ha que ¡°s¨®n hostils o expectants¡±.

Vicent Partal, a Vilaweb, mant¨¦ el calendari i demana als federalistes que ¡°si volen que en parlem¡± concretin una oferta i ho facin de pressa ¡°perqu¨¨ tenim divuit mesos a tot estirar¡±. Jordi Mercader (El Peri¨®dico, 18 de gener) creu que al proc¨¦s se li ha fet una cura d¡¯urg¨¨ncia insuficient i que l¡¯independentisme podria afrontar haver de rectificar la seva estrat¨¨gia i tornar a l¡¯abandonada reclamaci¨® del dret a decidir. ¡°Ning¨² amb pes espec¨ªfic en el moviment dubta que la causa primera de la seva incapacitat per assolir la majoria social: l¡¯abandonament prematur de la reivindicaci¨® del dret a decidir¡±.

Una altra f¨®rmula ¨¦s la que proposa C¨¦sar Molinas (La Vanguardia, 17 de gener): recuperar la conc¨°rdia a Catalunya. De quina manera? ¡°Doncs com sempre, amb ren¨²ncies i concessions m¨²tues que permetin articular un consens per reparar l¡¯avaria democr¨¤tica¡±. Aix¨° vol dir que s¡¯han d¡¯incorporar als principis compartits que la independ¨¨ncia ¨¦s una opci¨® leg¨ªtima i, tamb¨¦, que no pot aconseguir-se amb m¨¨todes insurreccionals.

Duran Lleida.?Vicen? Villatoro diu a l¡¯Ara (18 de gener) que "s¡¯ha escrit que la retirada de Duran ¨¦s l'efecte del frac¨¤s de la tercera via. ?s cert¡±. Ha estat un viatjant a qui no li han comprat la mercaderia. Duran s¡¯ha equivocat. Quan Madrid ofega tota possibilitat de tercera via, escriu, i imposa la din¨¤mica del tot o res, Duran s¡¯apunta al res, ¡°contra la tradici¨® gen¨¨tica d¡¯Uni¨®¡±. Jordi Bast¨¦ el veu com la pen¨²ltima v¨ªctima d¡¯un sistema vora? amb un relat sobre nova i vella pol¨ªtica insostenible que fa que un diputat amb rastes deixi envellida la cua de Pablo Iglesias.

En una entrevista a La Vanguardia (17 de gener), Duran va dir que les coses haurien anat millor si Pujol ¡°hagu¨¦s optat per mi¡±. A El M¨®n, Gemma Aguilera ho veu diferent:?¡°Amb Duran Lleida al capdavant, ERC i la CUP no haurien passat de fer un cert soroll al Parlament i als carrers, per¨° mai no haurien pogut bastir una alian?a transversal com la que ha perm¨¨s tenir el primer govern independentista. En aix¨°, per sort, Jordi Pujol no es va equivocar¡±. Xevi Xirgu (El Punt Avui, 17 de gener) recorda que un 50,9% dels militants d¡¯Uni¨® va votar a favor de les tesis de Duran i un 46,19%, en contra. ¡°Duran es va endur el partit i les sigles. I ara Duran ja no hi ¨¦s. I les sigles veurem com acaben. Ad¨¦u, doncs, Duran. Ad¨¦u i gr¨¤cies¡±. Al mateix diari, Vicent Sanch¨ªs afirma que Uni¨® ha estat durant anys un artefacte fet a mida del l¨ªder, ¡°en qu¨¨ els discrepants eren sacrificats a l¡¯ast¡±. I ara els recomana que cedeixin el nom a Dem¨°crates. ¡°Ells s¨®n Uni¨®. I el deute, d¡¯Oliu. I de Bonet. Que se¡¯l confitin¡±. El Mundo recorda (17 de gener) que va ser Pujol qui va avortar el lideratge de Duran apostant per Roca i Mas. ¡°Va ser Pujol, a m¨¦s, qui no el va deixar ser un nou Camb¨®¡±. Jos¨¦ Garc¨ªa Dom¨ªnguez (Abc, 17 de gener) escriu que Uni¨® no ha estat amb Espanya ni contra Espanya. ¡°Era el dret a no decidir ni tampoc a decidir-se mai¡±. I conclou que el seu projecte feia olor de naftalina. En canvi, La Raz¨®n (17 de gener) considera, a l¡¯editorial, que Espanya necessita perfils com Duran, un dels seus millors pol¨ªtics. ¡°La Catalunya que representen [Uni¨® i Duran] no hauria de desapar¨¨ixer de la vida pol¨ªtica espanyola¡±. M¨¤rius Carol (La Vanguardia, 17 de gener) creu que quan la dist¨¤ncia entre Madrid i Barcelona va cr¨¦ixer, ¡°va deixar d¡¯agradar el seu estil pactista, el seu discurs afinat i fins i tot la seva suite del Palace. Encara ahir li van disparar als peus piules carregades de ressentiment¡±. ¡°Seria injust no recon¨¨ixer el seu paper rellevant en la pol¨ªtica d¡¯aquest pa¨ªs¡±. A l¡¯editorial del mateix dia, el diari considera preocupant que l¨ªders com Duran, ¡°amb llarga experi¨¨ncia a l¡¯hora de teixir complicitats pol¨ªtiques, amb la seva demostrada capacitat per construir ponts¡±, es vegin obligats a renunciar just ¡°quan s¨®n m¨¦s necessaris¡±.

¡°Quinta ess¨¨ncia de la vella pol¨ªtica, amb les seves llums i ombres¡±, escriu Enric Hern¨¤ndez a El Peri¨®dico (16 de gener), ¡°Duran va esdevenir la b¨¨stia negra de la CDC neoindependentista perqu¨¨ era el mirall que tornava als fills de Pujol la viva imatge del que sempre havien estat. Aquest llegat que tant abomina la CUP, que ha liquidat Mas i que, paradoxes de la pol¨ªtica, ara l¡¯expresident intentar¨¤ reconstruir¡±.

L'Heraldo de Arag¨®n (16 de gener) recorda que va n¨¦ixer a Alcampell (Osca). ¡°Qui va ser el cap visible del nacionalisme catal¨¤ durant els darrers anys al Congr¨¦s, amb una gran relaci¨® amb els empresaris espanyols, ha pagat cara la seva aposta per la moderaci¨® i el di¨¤leg amb Madrid, enmig de la deriva independentista del Govern d¡¯Artur Mas¡±.

I una piula. La de Gregorio Mor¨¢n (La Vanguardia, 16 de gener): "Un grup de representants period¨ªstics ha escrit al meu director exigint que els meus articles siguin revisats (censurats) per no ofendre institucions dins de tota sospita". I explica que una senyora que es va trobar al mercat li va dir que "nosaltres (sic) sabem moltes coses sobre tu, i molt lletges, i encara no les hem explicat". Segons Moran, era l'esposa de Josep Gifreu, que, diu, no coneix i que, segons Wikipedia, ¨¦s "la m¨¤xima autoritat de l'¨¨tica period¨ªstica a Catalunya". Despr¨¦s de dir que som en mans de "delinq¨¹ents intel¡¤lectuals segurs i ben pagats" acaba: "Com els vells franquistes, ens salvaran dels nostres pecats. Ens cruixiran".