R¨²ssia respon al repunt de la crisi amb noves retallades

Al final de la jornada, el Banc Central ha fixat el canvi del d¨°lar en 78,66 rubles, la qual cosa ha superat les equival¨¨ncies registrades durant la devaluaci¨® i crisi del 1998. L'euro, al seu torn, s'ha fixat en 85,62 rubles, la marca m¨¦s gran de la moneda europea enfront de la russa. A principis de 2014, l'euro es cotitzava a 44 rubles i el d¨°lar a 33 rubles, per¨° a la primavera del 2014, el ruble va entrar en una ¨¨poca de turbul¨¨ncies i, des de llavors, ha experimentat per¨ªodes de descens, plan¨ªcies, recuperacions parcials i noves caigudes i alts i baixos. El canvi del ruble est¨¤ relacionat amb l'evoluci¨® del preu del petroli brut que el dilluns, en la seva modalitat Brent, va baixar a 28,70 d¨°lars per barril com a reacci¨® a l'increment de l'oferta.

El Govern va anunciar retallades d'un 10% com a m¨ªnim al pressupost estatal del 2016, que est¨¤ basat en el preu de 50 d¨°lars per barril i que preval les despeses de Defensa i Seguretat. Ara aquestes retallades s'intensificaran, segons ha indicat el primer ministre rus, Dmitri Medv¨¦dev, qui en una reuni¨® dedicada als pressupostos, ha subratllat la necessitat de ¡°mesures suplement¨¤ries¡± per incrementar ingressos i retallades m¨¦s radicals de les despeses. Queda per veure en qu¨¨ es tradueix l'afirmaci¨® del vice-cap de Govern, Arkadi Dvork¨®vich, segons el qual ¡°R¨²ssia est¨¤ oberta a totes les variants de retallada de les despeses del pressupost, inclosa la reducci¨® de despeses del sector militar¡±.

A la recerca d'ingressos, les autoritats russes, privades de l'acc¨¦s als mercats financers a Occident per la seva pol¨ªtica a Ucra?na, es plantegen nous impostos per a les petrolieres i la represa de les privatitzacions d'empreses estatals, entre elles bancs com el Sberbank (la gegantina caixa d'estalvis dels ciutadans russos) i el VTB, i la petroliera Rosneft. A la rica regi¨® meridional de Krasnodar, les autoritats van haver de retornar als jubilats les subvencions al transport p¨²blic que els van arrabassar l'1 de gener. D'aquesta forma, van claudicar davant diversos centenars de jubilats que el 15 de gener van tallar el tr¨¤nsit a Sotxi, la localitat del mar Negre on passa llargues temporades el president, Vlad¨ªmir Putin.

Recessi¨® el 2016

El Ministeri de Desenvolupament Econ¨°mic t¨¦ nous pron¨°stics, m¨¦s pessimistes, per al 2016. Segons el diari Vedomosti, en lloc de cr¨¦ixer un 0,8% el 2016, el PIB rus es contraur¨¤ un 0,7%, la inflaci¨® ser¨¤ d'un 8,5% (en lloc del 6,4%) i l'atur d'un 6,3% (en lloc de 5,8%), mentre els ingressos reals dels russos s'encongiran un 4% (en comptes d'un 0,7%). A m¨¦s, la producci¨® industrial es reduir¨¤ en 0,4% (en comptes de cr¨¦ixer un 0,6%) i el consum es contraur¨¤ un 2,5% (en lloc d'un 0,4% d'augment), mentre les inversions continuaran disminuint.

En l'elit econ¨°mica vinculada al Kremlin l'ambient ¨¦s de frustraci¨®, com va quedar pal¨¨s al F¨°rum Anual Gaidar (un equivalent rus al f¨°rum econ¨°mic de Davos), on van sonar veus d'alarma i exhortacions a la recerca d'una estrat¨¨gia de sortida de la crisi. El m¨¦s pol¨¨mic va ser el de German Gref, exministre de Desenvolupament Econ¨°mic i avui president del banc Sberbank. Gref va donar per acabada l'¡°¨¨poca dels hidrocarburs¡± i va dir que R¨²ssia ha ¡°perdut¡± la carrera en la compet¨¨ncia internacional i que es troba entre ¡°els Estats perdedors¡± que no van saber adaptar-se a la modernitat. ¡°L'edat de pedra es va acabar no perqu¨¨ s'acabaven les pedres i pot dir-se que l'edat dels hidrocarburs s'ha acabat tamb¨¦¡±, va sentenciar, referint-se a l'auge de les energies renovables. Com a exemple, Gref es va referir a la Xina, que a finals del 2016, va dir, tindr¨¤ una capacitat instal¡¤lada d'energia renovable superior en un 150% a la capacitat de R¨²ssia i que reduir¨¤ el seu consum d'hidrocarburs i carb¨® en un 45%.

En l'ordre de desitjos preferents dels russos, d'altra banda, el primer lloc correspon a l'estabilitzaci¨® de la situaci¨® pol¨ªtica i econ¨°mica (53%), seguit de les garanties socials i els pagaments puntuals dels sous i pensions de jubilaci¨® (51% respectivament), segons una enquesta del Centre Levada. El 1999, les prefer¨¨ncies, per aquest ordre, eren la lluita contra la delinq¨¹¨¨ncia, l'enfortiment de l'ordre i l'estabilitzaci¨® pol¨ªtica i econ¨°mica.