L¡¯Esgl¨¦sia antifranquista

La setmana passada vaig assistir, al cinema Girona, a la projecci¨® d'un documental que relata el paper que va jugar una part de l'Esgl¨¦sia catalana (sacerdots, religioses, laics) durant els ¨²ltims anys de la dictadura, donant suport, i en algun cas liderant, les lluites contra el franquisme i a favor dels drets, les llibertats i la just¨ªcia social. El documental recull sobretot actuacions que van consistir a posar a la disposici¨® d'organitzacions clandestines de tipus pol¨ªtic o sindical espais en esgl¨¦sies i convents perqu¨¨ poguessin fer-hi reunions o assemblees que, pel seu car¨¤cter subversiu, no podien celebrar-se en altres llocs. Es tractava d'utilitzar la cl¨¤usula del Concordat d'Espanya amb la Santa Seu que preveia el comprom¨ªs de no-violaci¨® dels edificis religiosos per part de la Policia espanyola. Per cert, un comprom¨ªs que en molts casos no es va respectar.

En repetides ocasions alguns membres de l'Esgl¨¦sia van posar aquest privilegi eclesial al servei d'organitzacions clarament contr¨¤ries al r¨¨gim. Els que viv¨ªem llavors recordem que Comissions Obreres va n¨¦ixer a la parr¨°quia de Sant Medir de l'Hospitalet, que l'Assemblea de Catalunya ho va fer a Sant Agust¨ª del Raval, o que el Sindicat Democr¨¤tic d'Estudiants va n¨¦ixer als Caputxins de Sarri¨¤; i que tant aquests llocs com Santa Maria del Taulat al Poblenou, Sant Pere de les Puel¡¤les a Sarri¨¤, i molts d'altres, per¨° molt especialment el monestir de Montserrat, van acollir una gran quantitat de reunions, tancaments i actes fundacionals de transcend¨¨ncia pol¨ªtica. M'encanta ara recordar que aquesta disponibilitat no va ser exclusiva d'espais religiosos, ja que per exemple algunes universitats i alguns col¡¤legis professionals (jo era en aquells temps deg¨¤ del Col¡¤legi d'Enginyers) tamb¨¦ van acollir reunions "clandestines", de menys import¨¤ncia que les que acabo de citar, per¨° no de menys risc¡­ En altres casos l'actuaci¨® d'aquestes persones va anar m¨¦s enll¨¤ i es van convertir en organitzadors, col¡¤laboradors, i fins i tot l¨ªders de moviments ve?nals de car¨¤cter reivindicatiu, i clarament pol¨ªtic. La hist¨°ria de Ca n'Oriach a Sabadell, Bellvitge a l'Hospitalet, les Oliveres a Santa Coloma, i molts d'altres recull l'actuaci¨® de "cristians compromesos" que en alguns casos van arribar a tenir un paper personal destacat en la posterior democr¨¤cia, moltes vegades a trav¨¦s del PSUC.

Recordo, a m¨¦s, encara que aquest sigui un aspecte que el documental no pret¨¦n abordar, la tasca que en aquesta lluita per la democr¨¤cia van exercir algunes organitzacions de car¨¤cter pr¨°piament religi¨®s que, tant en l'¨¤mbit sacerdotal com seglar, es van crear o es van renovar en aquells moments, sota l'impuls de la, insuficient per¨° important, reforma que va suposar el Concili Vatic¨¤. La Uni¨® Sacerdotal, Just¨ªcia i Pau, Graduats d'Acci¨® Cat¨°lica, Congregacions Marianes, Pax Romana, el Grup de Defensa dels Drets Humans, l'ICESB¡­ Totes tenien una dimensi¨® religiosa, per¨° al mateix temps clarament implicada en la transformaci¨® pol¨ªtica i social. Suposo, ja que no puc aportar experi¨¨ncia directa, que alguna cosa semblant devia passar en els ensenyaments que s'impartien als seminaris catalans, ja que si no fos aix¨ª, ¨¦s dif¨ªcil entendre l'aparici¨® dels sacerdots obrers, i encara m¨¦s la manifestaci¨® de sacerdots que va tenir lloc davant la Comissaria de Via Laietana, i que va acabar amb una c¨¤rrega policial i amb bastants sacerdots masegats o ferits.

L'actuaci¨® de l'Esgl¨¦sia, tant espanyola com catalana, va ser majorit¨¤riament de suport al r¨¨gim de Franco. Es pot comprendre en part com a reacci¨® als excessos anticlericals d'una part dels que van donar suport a la Rep¨²blica, per¨° no es pot justificar el seu posterior silenci ni la seva complicitat. Per aix¨° ¨¦s bo que aquesta imatge quedi completada i compensada amb les que aquest documental, i la que molts altres relats i testimonis, poden aportar. A alguns ens serveix per rememorar, i als m¨¦s joves els pot permetre con¨¨ixer millor una part interessant, i de vegades oblidada, de la nostra hist¨°ria recent.

?s molt recomanable per als qui estiguin interessats en aquests temes. Espero que la programaci¨® al cinema pugui perllongar-se m¨¦s del que ara est¨¤ previst (15 dies¡­).

Joan Maj¨® ¨¦s enginyer i exministre.