Debats constituents

Les imatges de la plural marea democr¨¤tica que va inundar el Congr¨¦s dels Diputats fa una setmana condensen b¨¦ el canvi pol¨ªtic i social que s'ha produ?t en els ¨²ltims cinc anys. Un canvi potser no tan profund com semblava anunciar-se en el seu moment. Per¨° impressionant, en tot cas, i en certa manera irreversible.

Primer va ser l'emerg¨¨ncia del moviment civil sobiranista a Catalunya. Despr¨¦s el 15-M i les diverses protestes contra les retallades socials i les pol¨ªtiques d'austeritat impulsades per la troica, el Govern estatal i diferents governs auton¨°mics. M¨¦s tard va venir la irrupci¨® de noves forces del canvi a les eleccions europees del 2014, a les municipals i auton¨°miques de maig del 2015, a les catalanes del 27 de setembre i a les generals del 20 de desembre. I en el cam¨ª, nombrosos casos de corrupci¨® que van deixar greument ferits, encara que no acabats, bona part dels partits que van protagonitzar el r¨¨gim sortit de la Transici¨®.

Tots aquests factors s'han combinat aquests anys de diferents maneres i amb una intensitat dispar. I han acabat conformant un escenari pol¨ªtic in¨¨dit, encara obert, amb inequ¨ªvocs components constituents. All¨° vell no acaba de morir, s¨ª, per¨° el que ¨¦s nou s'obre pas amb ¨ªmpetu. L'immobilisme, la repetici¨® amb escasses variacions del gui¨® del tornisme, amb els seus protagonistes i els seus temes de sempre, han rebut un cop decisiu. ?s veritat que l'horitz¨® d'una coalici¨® PP-PSOE, o d'un Govern solitari del PP basat en l'abstenci¨® del PSOE i Ciutadans, existeix. No obstant aix¨°, es tracta d'opcions fr¨¤gils, que pocs imaginen estables i amb capacitat per incorporar les demandes gestades en els ¨²ltims anys.

La idea de proc¨¦s constituent, que ha estat al centre de moltes exig¨¨ncies de canvi social i pol¨ªtic, no ha adquirit encara la for?a suficient per convertir-se en realitat. No obstant aix¨°, ha passat a condicionar de manera decisiva les grans alternatives que avui s¨®n a l'agenda. Ni l'immobilisme ni el reformisme de m¨ªnims apareixen ja com a alternatives viables. Qualsevol debat pol¨ªtic realista que es planteja en l'actual context acaba tenint connotacions constituents.

All¨° vell no acaba de morir, per¨° el que ¨¦s nou s¡¯obre pas amb ¨ªmpetu

En l'¨¤mbit estatal, el mateix PP, instal¡¤lat en l'¨²ltima d¨¨cada en un quietisme exasperant, ha acabat reconeixent que la Constituci¨® s'ha de reformar. Al PSOE, per la seva banda, creixen les veus que admeten que aquests canvis ja no es poden reduir a simples retocs i que han d'incloure, almenys, un sistema electoral m¨¦s proporcional, el blindatge dels drets socials i ambientals, el refor? de certes llibertats b¨¤siques, la millora dels mecanismes de participaci¨® ciutadana i de lluita contra la corrupci¨®, i sobretot la flexibilitzaci¨® del procediment de reforma de la Constituci¨®.

?s cert que molts d'aquests temes no apareixen plantejats amb la valentia que exigeix el moment, com passa amb la submissi¨® incondicional als grans creditors consagrada per l'article 135. I que en altres camps, com el del reconeixement de la plurinacionalitat de l'Estat, ni tan sols s'inclouen propostes ja previstes en la boicotejada reforma estatut¨¤ria catalana del 2005-2006.

No obstant aix¨°, es tracta de q¨¹estions que, despr¨¦s de les mobilitzacions i el cicle electoral dels ¨²ltims anys, es plantegen avui en uns termes molt diferents. Podem, En Com¨² Podem, Comprom¨ªs, En Marea o Esquerra Unida els han atorgat, cadascun amb la seva pr¨°pia ¨¨mfasi, una centralitat i un abast m¨¦s amplis. No nom¨¦s exigeixen blindar els drets socials i millorar la participaci¨®. Demanen fermesa davant de l'austeritat, eradicar les portes girat¨°ries, protegir els b¨¦ns comuns i fer passos cre?bles per garantir la independ¨¨ncia dels ¨°rgans de control. I demanen, clarament, una resoluci¨® democr¨¤tica a la q¨¹esti¨® territorial, que passi per un reconeixement expl¨ªcit del dret a decidir sota la forma d'un refer¨¨ndum.

En molts d'aquests temes, l'acostament entre les candidatures emergents i altres forces perif¨¨riques amb el PSOE ¨¦s dif¨ªcil. Per¨° no impossible. Sobretot si aquest tingu¨¦s el coratge de reinventar-se recuperant la seva millor hist¨°ria. Si deix¨¦s de mirar el b¨²nquer i reconegu¨¦s la pluralitat de veus del canvi que avui estan presents al Congr¨¦s. Si s'alliber¨¦s de la tutela conservadora de Susana D¨ªaz i si mir¨¦s m¨¦s gent com Jos¨¦ Antonio P¨¦rez Tapias, Od¨®n Elorza i fins i tot a alguns noms del PSC.

L¡¯acostament entre les forces emergents i el PSOE ¨¦s dif¨ªcil,
per¨° no impossible

Tot aix¨° obligaria el PSOE a explorar una sortida a la portuguesa, s¨ª, per¨° en un marc plurinacional on el reclam de sobiranies diverses no es pot desatendre. I aix¨° exigiria, per la seva banda, una proposta de reforma constitucional que an¨¦s m¨¦s enll¨¤ d'un model auton¨°mic caduc i que inclogu¨¦s de forma expl¨ªcita vies per a l'exercici del dret a decidir. Fins i tot ERC, a trav¨¦s del seu senador Santiago Vidal, acaba de suggerir aquesta alternativa en anunciar una moci¨® perqu¨¨ la Constituci¨® espanyola reconegui en el seu articulat el dret a l'autodeterminaci¨® (una q¨¹esti¨® que ja es va proposar en el debat constituent del 1977-1978).

?s dif¨ªcil saber si el partit liderat per Pedro S¨¢nchez ser¨¤ capa? d'estar a l'altura d'aquests reptes. Per¨° si aix¨° pass¨¦s, si el debat d'investidura vingu¨¦s acompanyat d'aquest reconeixement de veus plurals, d'una proposta constituent valenta i d'un comprom¨ªs amb un pla cre?ble de rescat social i de lluita contra l'austeritat, no nom¨¦s guanyaria for?a una possible alternativa al PP o a una nova coalici¨® conservadora. Tamb¨¦ seria m¨¦s senzill desbloquejar l'actual situaci¨® catalana.

A Catalunya, com ¨¦s ben sabut, hi ha una majoria parlament¨¤ria independentista. Aquesta majoria no es pot subestimar. Per¨° no t¨¦ la for?a i el suport social suficients per fer efectiva una declaraci¨® unilateral d'independ¨¨ncia. O per aconseguir-la en uns mesos, si es prefereix, a trav¨¦s d'un proc¨¦s constituent que nom¨¦s podria impulsar una assemblea espec¨ªfica escollida amb aquest prop¨°sit (i que exigiria nivells de desobedi¨¨ncia ciutadana elevats i de moment improbables).

El que s¨ª que hi ha a Catalunya, en canvi, ¨¦s un consens ampli, dins i fora del Parlament, entorn de l'esgotament de l'Estat auton¨°mic i la necessitat d'un debat constituent propi. Aquest consens inclou gent identificada amb ERC, amb la CUP i amb CDC. Per¨° tamb¨¦ amb el que representen forces emergents com En Com¨² Podem i potser amb part del PSC.

Aquesta majoria ¨¤mplia, en el fons, ¨¦s sobiranista. Vol decidir el seu futur lliurement, sense haver de demanar perm¨ªs, i vol fer-ho des de Catalunya. I per aix¨° exigeix no nom¨¦s un refer¨¨ndum, sin¨® un debat constituent sobre un nou model de pa¨ªs. Es tracta d'una majoria que vol blindar, al mateix temps, drets socials i llibertats nacionals. Que vol ampliar els mecanismes de participaci¨® i de lluita contra la corrupci¨® i decidir com haurien de ser l'educaci¨® o un poder judicial amb caracter¨ªstiques pr¨°pies. I es tracta, sobretot, d'una majoria que vol saber si encara pot fer-ho en el marc d'un Estat genu?nament i lleialment plurinacional o si nom¨¦s li queda assajar el seu propi cam¨ª fora d'aquest marc.

Si aquests moviments constituents, que tamb¨¦ comencen a despuntar a Gal¨ªcia, el Pa¨ªs Basc, el Pa¨ªs Valenci¨¤ i fins i tot Andalusia, fossin capa?os de vincular-se d'una manera fraterna i plural, i sobretot, si vinguessin acompanyats de mesures comunes de rescat social, d'impugnaci¨® de l'austeritat i de tutela dels b¨¦ns comuns, el salt podria ser maj¨²scul. La correlaci¨® de febleses de la qual parlava V¨¢zquez Montalb¨¢n podria convertir-se en aut¨¨ntica pot¨¨ncia de canvi. I el desafiament democr¨¤tic iniciat amb el 15-M, les marees ciutadanes i els diferents moviments sobiranistes i municipalistes dels ¨²ltims cinc anys podrien il¡¤luminar, per fi, aut¨¨ntics processos constituents. ?s a dir, una sortida neta a la q¨¹esti¨® social i territorial, amb institucions republicanes lliurement federades, confederades o independents, capaces de projectar-se a Europa i de guanyar per a les seves gents i els seus pobles un futur esperan?ador. Val la pena intentar-ho.

Gerardo Pisarello ¨¦s professor de Dret Constitucional i primer tinent de l'alcaldia de Barcelona.