Mor Ettore Scola, cl¨¤ssic del cinema itali¨¤

Al cinema itali¨¤ se li han acabat els cl¨¤ssics. I a la gent de peu, la que va sofrir Berlusconi a It¨¤lia i qualsevol pol¨ªtic populista a la resta d'Europa, la que encara viu fent equilibris per sobre del buit de la crisi econ¨°mica, se'ls ha mort el seu cavaller errant. Ahir a la nit va morir a Roma amb 84 anys Ettore Scola, i amb ell s'acomiada un cinema militant, un cinema que parlava amb el carrer i sobre el carrer. De la generaci¨® de creadors que van catapultar el cinema itali¨¤ en la segona meitat del segle nom¨¦s queden vius els germans Taviani, per¨° l¡¯empremta de Scola ¨¦s m¨¦s profunda, humana i colpidora. A Scola li importava, i molt, segons confessava, ser una bona persona, i per aix¨° les seves pel¡¤l¨ªcules destil¡¤laven bonhomia, una cosa que a la generaci¨® actual d'estrelles autorals del seu pa¨ªs mai els ha preocupat: mentre ells alimenten el seu ego, Scola va animar l'ego del poble. Ha mort el roig Scola.

Scola (Trevico, 1931) va estimar It¨¤lia, i va ser el seu m¨¦s fidel retratista, per¨° el seu pa¨ªs natal no li va correspondre igual en les ¨²ltimes d¨¨cades. ¡°Per fer una pel¡¤l¨ªcula has d'estimar la ciutat o el pa¨ªs on passa, i jo no sento amor per It¨¤lia. No l'odio, per¨° s¨ª que m'envaeix la tristesa¡±, li va explicar a aquest periodista el 2009, en un viatge amb cotxe de Madrid a Valladolid, on anava a recollir l¡¯Espiga d¡¯Or d¡¯honor de la Seminci. Moltes de les seves cr¨ªtiques es dirigien cap a Silvio Berlusconi, llavors en el poder. ¡°Ni els pol¨ªtics ni els intel¡¤lectuals hem fet prou per encarar-nos-hi, per parar-lo. El pitjor ¨¦s que It¨¤lia no millorar¨¤ si mor Berlusconi. La seva ideologia ja est¨¤ arrelada¡±. En la seva lluita contra els falsos herois, el cineasta sempre va defensar l'empipament com un arma molt ¨²til per donar for?a a les seves reivindicacions ideol¨°giques. ¡°L'inter¨¨s privat, l'egoisme, van per sobre del rigor i la solidaritat. Aix¨ª que les reivindicacions dels seixanta segueixen tan vigents avui com llavors¡±, deia en presentar el 1997 Historia de un pobre home. ¡°El pessimisme ¨¦s molt m¨¦s progressista que l'optimisme, inclou m¨¦s fe en el futur. L'optimisme ¨¦s cosa de beats¡±.

El director no es va declarar mai l¨ªder de res, i en canvi va marcar espectadors i cineastes, com, a Espanya, Fernando Le¨®n. ¡°El cinema ¨¦s un art d'equip. Militant ¨¦s una paraula que no m'ha agradat mai. En la feina que faig es transmeten les meves idees; si no, no seria una obra d'autor. Quan filmo pel¡¤l¨ªcules espec¨ªficament pol¨ªtiques, fins i tot documentals per al Partit Comunista, hi ha les meves conviccions est¨¨tiques. I en el cinema que sembla m¨¦s professional, com a Un italiano en Chicagohi ha les meves conviccions pol¨ªtiques".

Els ¨²ltims anys els va passar llegint els cl¨¤ssics grecs i llatins, i el seu ¨²ltim treball va tenir molt a veure amb aquest respecte als seus antic: en el documental Qu¨¦ extra?o llamarse Federico (2013), Scola repassava la figura, des de l'admiraci¨®, de qui considerava el seu germ¨¤ gran, Federico Fellini. Van coincidir treballant a final dels anys quaranta i inici dels cinquanta en la publicaci¨® sat¨ªrica Marc¡¯Aurelio, i les il¡¤lustracions de Scola, elegants, sint¨¨tiques, semblaven als ant¨ªpodes d'aquell barroquisme deformat que impulsava la imatgeria de Fellini: i no obstant aix¨°, all¨¤ hi havia dues ¨¤nimes bessones, amants d'It¨¤lia, units en la seva repulsa a qualsevol acci¨® que signifiqu¨¦s activitat f¨ªsica, com el futbol o nedar (cap dels dos en sabia). El trio el va completar el guionista Ruggero Maccari. ¡°Amb Fellini no podies insistir¡±, explicava en aquest documental. ¡°Aix¨ª i tot el vaig conv¨¨ncer perqu¨¨ fes de si mateix a Una mujer y tres hombres, per¨° em va posar una condici¨®: ¡°Mai em filmis des de darrere. Se'm veu la calba¡±.

Scola va arribar al cinema als cinquanta, i va comen?ar escrivint guions com a negre d'altres autors, despr¨¦s d'haver-se llicenciat en Dret. El seu primer company d'aventures cinematogr¨¤fiques va ser, per descomptat, Maccari. Com a director va debutar el 1964 amb Se permettete parliamo di donne, i l'any seg¨¹ent ja havia aconseguit certa consideraci¨® amb El mill¨®n de d¨®lares i El diablo enamorado. La seva gran d¨¨cada ¨¦s la dels setanta: El demonio de los celos (rodada a Madrid amb Manolo Zarzo),Un italiano en Chicago, Una mujer y tres hombres, Lletjos, bruts i dolents, Buenas noches, se?oras i se?ores i la seva pel¡¤l¨ªcula m¨¦s coneguda:Una jornada particular. ¡°Al cinema cal treure una cosa nova de cada persona, com a Una jornada particular, on Sofia Loren encarnava una dona malcasada i avorrida i Marcello Mastroianni un periodista homosexual [tots dos eren ve?ns i la pel¡¤l¨ªcula transcorria durant la visita de Hitler a Roma el 1938]. M'interessen m¨¦s els personatges diferents que els iguals. Jo no he treballat mai una sola vegada amb un actor, sin¨® que repetia molt. Perqu¨¨ com m¨¦s els coneixes, m¨¦s coses els pots treure. Gassman era el m¨¦s intel¡¤ligent¡±. Mastroianni va ser candidat a l¡¯Oscar per Una jornada particular, i la pel¡¤l¨ªcula, al guard¨® al millor film de parla no anglesa, premi al qual tamb¨¦ van aspirar treballs de Scola en quatre ocasions m¨¦s.

Als vuitanta i noranta, consolidat com a cineasta de prestigi, va seguir amb la seva mirada a la hist¨°ria i a It¨¤lia a trav¨¦s de personatges molt humans i sovint an¨°nims: La terraza, Entre el amor y la muerte, La noche de Varennes, Macarroni, La familia, Splendor, ?Qu¨¦ hora es?, Mario, Mar¨ªa y Mario, Historia de un pobre home, La cena,i ja el 2001 Competencia desleal. El 2003 va semblar que s¡¯acomiadava amb Gente de Roma, amb la qual el napolit¨¤ subratllava, agraint als seus edificis i als seus habitants, la import¨¤ncia d'aquesta ciutat en la seva vida i en la seva carrera, on va esdevenir habitualment un personatge secundari. Per¨° faltava el comiat, una d¨¨cada despr¨¦s, al seu amic Federico.

Amb humor i admiraci¨® assegurava que el record imperible ¡°¨¦s una fugida que se'ls permet nom¨¦s als grans mestres: Dant, Maquiavel, Leopardi, Fellini. Nom¨¦s ells aconsegueixen fugir de la mort, refugiant-se en la immortalitat¡±. Des d'ahir a la nit, juntament amb aquesta pl¨¨iade, riu Ettore Scola.