Gestos

En un assaig sobre el color de les passions pol¨ªtiques modernes ¡ªvermell, negre i gris¡ª, el fil¨°sof itali¨¤ Remo Bodei constatava l¡¯exist¨¨ncia d¡¯una pol¨ªtica buida de motivacions racionals, clarament derrotada davant de l¡¯aclaparadora vig¨¨ncia del teatral i l¡¯espectacular. El diagn¨°stic que feia era desolador: el que impulsava certes formes de democr¨¤cia a compartir estrat¨¨gies poc relacionables amb la digna imatge ideal, a buscar dreceres enganyoses per perpetuar-se mitjan?at l¡¯espectacula ritzaci¨® i la sobrec¨¤rrega emotiva dels missatges, era nom¨¦s la seva impot¨¨ncia per afrontar de manera s¨°lida la complexitat dels problemes reals. I tot seguit apuntava una hip¨°tesi esgarrifosa: els elements espectaculars tendien a cr¨¦ixer en proporci¨® directa a l¡¯augment de les dificultats a superar. Els ingredients propis de la teatralitat, purament emotius, afegia, podien considerar-se com els substituts d¡¯unes accions eficaces i com a cerimonials p¨²blics. Aquesta din¨¤mica, conclo?a, nom¨¦s podia dur a una hipertr¨°fia irreversible on uns m¨¨todes de caire totalitari havien sigut suplantats molt astutament per uns altres que, en silenci, perseguien els mateixos objectius i interessos.

Davant del desapassionament del color gris de la democr¨¤cia, el color vermell de l¡¯esquerra radical i el color negre del nacionalisme en surten clarament vencedors, i per arribar a aquesta conclusi¨® nom¨¦s cal fixar-se en uns quants gestos extrets de l¡¯infinit vendaval simb¨°lic experimentat durant les ¨²ltimes setmanes. No ha sigut gens benefici¨®s per a res que el rei Felip VI no hagi rebut la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i tamb¨¦ costa d¡¯entendre que la cap de l¡¯oposici¨®, In¨¦s Arrimadas, no estigu¨¦s al lloc que se l¡¯esperava el dia de la presa de possessi¨® del president Puigdemont. A pesar que ja se sabia que Pablo Iglesias i els seus, a part de tenir un concepte m¨¦s aviat pedestre de l¡¯educaci¨®, eren molt propensos a la cursileria melanc¨°lica ¡ªhi ha mals que l¡¯esquerra comparteix amb el nacionalisme¡ª, no deixa de doldre que hagin convertit el Congr¨¦s en un parvulari i en una sala de lact¨¤ncia. Que a m¨¦s a m¨¦s alcessin el puny, com al Parlament la major part dels diputats de la CUP, sense ser conscients ¡ªo s¨ª¡ª dels morts que hi ha al darrere d¡¯un gest tan senzill, ¨¦s un altre desprop¨°sit que no se sap per qu¨¨ queda impune. Tampoc entra dins del pol¨ªticament intel¡¤ligible que, el dia que Puigdemont va anomenar els consellers del seu Govern, hi hagu¨¦s la tutela d¡¯Artur Mas, com si la fantasia que bull en el seu cap ja s¡¯estigu¨¦s complint i supervis¨¦s com a president de la rep¨²blica catalana la conducta del seu primer ministre. Entre tants de gestos, nom¨¦s se¡¯n troba a faltar algun de Rajoy.