Debilitats i expectatives

Ha transcorregut un mes des de les eleccions generals i quatre mesos des de les eleccions catalanes. I gaireb¨¦ tot est¨¤ per decidir. El govern catal¨¤ comen?a a caminar amb moltes incerteses i amb una tasca tit¨¤nica al davant. Demostrar que les coses concretes, el dia a dia de les pol¨ªtiques i la gesti¨® p¨²blica, poden continuar funcionant i fins i tot millorant, alhora que s'avan?a en un proc¨¦s constituent que ens porti a una nova institucionalitat. A l'altra banda, la configuraci¨® pol¨ªtica sorgida de les eleccions del 20-D no ¨¦s per estar-ne content. I qualsevol configuraci¨® que pugui sorgir de les converses i debats entre potencials aliats pot acabar resultant fr¨¤gil i poc estable. Hi ha una gran dist¨¤ncia entre les tasques que ens planteja el canvi d'¨¨poca que travessem i les capacitats i v¨ªmets amb qu¨¨ construir governs a l'altura d'aquestes exig¨¨ncies.

Sabem que l'alternan?a imperant tants anys en el sistema pol¨ªtic espanyol no t¨¦ possibilitats de seguir funcionant. I aix¨° exigeix reacomodacions en els dos grans partits, amb la c¨¤rrega de sacrificis personals que aix¨° inevitablement comporta. Al Partit Popular, el tema ¨¦s m¨¦s greu ja que ¨¦s al poder, ve d'una ¨¨poca d'hegemonia institucional generalitzada que no es corresponia en absolut amb la progressiva p¨¨rdua de l'hegemonia pol¨ªtica i social que anava patint. Indicis de corrupci¨® sist¨¨mica, p¨¨rdua d'alcaldies i de governs de comunitats aut¨°nomes, han anat anticipant el que avui resulta peremptori per¨° gaireb¨¦ impossible per al PP: renovar lideratges, generacions i programa. ?s un partit del passat, amb missatges obsolets i amb pr¨¤ctiques i maneres de fer cada vegada menys atractives per a persones de menys de 50 anys. Els partits presents aquests anys en les diferents estructures de poder han anat, m¨¦s mal que b¨¦, mirant de mostrar altres sensibilitats, rostres i missatges. Converg¨¨ncia ho va fer amb Mas, despr¨¦s va aprofitar l'onada de la independ¨¨ncia i avui prova de refundar-se, traient-se del damunt el pesat llast de Pujol. Els socialistes ho van fer amb S¨¢nchez, per¨° estan dividits i mostren al descobert les seves pors i esperances. Pors de ser escombrats, esperan?a de poder sumar-se a la renovaci¨®. Al PNB se l'ha de situar a part, tant per la seva capacitat de no jugar al liberalisme i mantenir la seva tradici¨® socialcristiana, com per l'especial institucionalitat basca. La pol¨ªtica basca continua sent la m¨¦s resistent al canvi, per¨° les dades del 20-D apunten a moviments de fons i pronostiquen nous escenaris. Esquerra Unida ha arribat al l¨ªmit de la seva resist¨¨ncia, i cada vegada costa m¨¦s conjugar esfor? militant amb escas¨ªssims resultats.

L'emerg¨¨ncia de noves formacions pol¨ªtiques, barreja esperan?a i projectes per definir. Ciutadans ha de decidir encara qu¨¨ vol ser quan sigui gran. El camp de Podem s'ha omplert de pluralitat i de diversitat territorial, la qual cosa refor?a la seva imbricaci¨® i lligam, per¨° complica el seu missatge. En definitiva, estem en ple joc de debilitats i expectatives, quan en canvi necessitar¨ªem combinar amb urg¨¨ncia la renovaci¨®?imprescindible?de propostes i missatges i amb l'enfortiment de la pres¨¨ncia en primera l¨ªnia de persones solvents i cre?bles.

La clau de tot, per b¨¦ o per mal, la t¨¦ el PSOE. La seva transformaci¨® est¨¤ a mig fer. Es debat entre experimentar amb els nous o continuar aferrat a la falsa seguretat del poder que encara mant¨¦. I no fa falta ser gaire llest per saber que a l'Europa del segle XXI, en l'economia globalitzada en la qual estem instal¡¤lats definitivament, el fet de no acceptar la plurinacionalitat d'Espanya resulta no nom¨¦s rid¨ªcul sin¨® tamb¨¦ estrat¨¨gicament su?cida. La pregunta ¨¦s saber si el PSOE i el PSC s¨®n capa?os d'entendre que ¨¦s molt m¨¦s limitador entossudir-se amb la unitat indissoluble d'Espanya que mirar de recuperar espais amb visions modernes de la sobirania compartida i amb formes fraternes (i per tant vinculades, per¨° diferents) de relacionar els pobles que componen Europa i Espanya. Que el PP no jugui a aix¨° ¨¦s natural i quadra amb el seu perfil conservador i jer¨¤rquic. El que els socialistes no vulguin entendre-ho els pot anar excloent de recuperar els vincles amb les noves capes il¡¤lustrades i viatjades que saben que avui m¨¦s que parlar d'independ¨¨ncia es tracta de poder escollir les teves interdepend¨¨ncies des del reconeixement del que ets.

Joan Subirats ¨¦s catedr¨¤tic de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica de la UAB.