El factor codi postal

Fran?a s'ha vist alterada aquesta setmana per una not¨ªcia que ha posat en evid¨¨ncia que el progr¨¦s no ¨¦s sempre una l¨ªnia ascendent. Per primera vegada en 46 anys, l'esperan?a de vida de la poblaci¨® francesa ha retrocedit. Mentre experts i soci¨°legs hi buscaven explicacions, els francesos han descobert que el m¨®n ric occidental no est¨¤ a resguard de tend¨¨ncies que abans es creien circumscrites a territoris en desenvolupament o fuetejats per cat¨¤strofes incontrolables. Per¨° ja hem vist altres vegades que tamb¨¦ els canvis socials poden derivar en reculades. En el seu moment va provocar un fort impacte la caiguda de l'esperan?a de vida a R¨²ssia despr¨¦s de la dissoluci¨® de la Uni¨® Sovi¨¨tica.

La p¨¨rdua de la protecci¨® social que caracteritzava el model sovi¨¨tic va provocar un fort retroc¨¦s en els indicadors de salut i d'esperan?a de vida. A aix¨° s'hi van unir les conseq¨¹¨¨ncies de les dures condicions de competitivitat que va haver d'afrontar per guanyar-se la vida una poblaci¨® acostumada al fet que l'Estat ho decid¨ªs tot. Les drogues i l'alcoholisme van ser factors que van contribuir a l'augment de la mortalitat prematura. Aix¨ª, l'esperan?a de vida, que el 1988 era de 70 anys, va caure el 2007 fins als 65. Ara torna estar als 71 anys, per¨° encara queda lluny de la mitjana europea.

De la mateixa manera, l'impacte de la sida en alguns pa?sos africans va ser tal que va llan?ar per terra bona part dels progressos que s'havien assolit. Per fer-se'n una idea: el 2006 l'esperan?a de vida a Botswana havia retrocedit 20 anys respecte a finals dels vuitanta. En aquest moment, un nen que naix¨¦s a Gaborone tenia una expectativa mitjana de vida de 34 anys, enfront dels 82 anys d'un nen que naix¨¦s a T¨°quio. Tot i que el pitjor de la crisi de la sida ha passat i l'esperan?a de vida ha pujat fins als 47 anys, la bretxa entre Gaborone i T¨°quio continua sent abismal.

Molta gent creia que el cam¨ª de la rica i estable Europa cap a la longevitat era ja imparable. Per aix¨° la not¨ªcia de la reculada de l'esperan?a de vida ha causat inquietud a Fran?a. No ha estat gaire: 0,4 anys per a les dones, i 0,3 per als homes. Per¨° ha estat en nom¨¦s un any. A Espanya, que havia duplicat l'esperan?a de vida en quatre generacions, tamb¨¦ va retrocedir una desena el 2012. En tot cas, les autoritats franceses s'han afanyat a trobar-hi les causes. I les han trobat en la grip i el clima.

La grip de l'any passat va mutar a mig cam¨ª i la vacuna que s'havia dissenyat no oferia prou protecci¨®. Les autoritats franceses atribueixen a aquest factor 24.000 morts de m¨¦s. Al juliol hi va haver una onada de calor, a la qual atribueixen 2.000 morts addicionals, i a l'octubre, una de fred, que va causar 4.000 morts m¨¦s de les esperades. Donen aquestes dades l'explicaci¨® de la reculada? No ho sembla pas, ja que el 2015 es van produir 41.000 morts m¨¦s que el 2014.

En realitat, la grip ¨¦s un element a tenir en compte, per¨° no s¨®n factors puntuals els que han de preocupar de cara al futur, sin¨® les tend¨¨ncies de fons que es poden estar produint i que l'explicaci¨® dels factors puntuals pot ajudar a emmascarar. Perqu¨¨ la bretxa en l'esperan?a de vida tamb¨¦ existeix a l'interior de les societats riques. I aquesta bretxa t¨¦ a veure amb les desigualtats socials. Si augmenta la precarietat social i les desigualtats s'eixamplen, no trigarem a veure les conseq¨¹¨¨ncies en les estad¨ªstiques de salut i d'esperan?a de vida.

En els treballs sobre desigualtats en salut s'utilitza amb freq¨¹¨¨ncia un terme que il¡¤lustra b¨¦ aquest fenomen: el factor codi postal. Amb aquest concepte es designa el conjunt de circumst¨¤ncies socials que determinen les expectatives de salut o de vida d'una persona en funci¨® del lloc on viu. Perqu¨¨ la salut dep¨¨n de la gen¨¨tica, per descomptat, per¨° tamb¨¦ de l'estatus social i de l'entorn. La Xina, per exemple, t¨¦ un gran problema de contaminaci¨® ambiental que llastra la salut de tota la seva poblaci¨®. Per¨° un estudi recent va trobar difer¨¨ncies de mortalitat relacionades amb la diferent exposici¨® als contaminants. Aix¨ª, els habitants situats al nord del riu Huai viuen de mitjana 5,5 anys menys que els del sud, i la ra¨® ¨¦s que al nord es van aplicar mesures que van afavorir l'¨²s intensiu del carb¨®.

A Barcelona, els habitants del barri del Raval tenen de mitjana una esperan?a de vida sis anys inferior als de Pedralbes. Est¨¤ clar que en aquest cas no ¨¦s la contaminaci¨®, sin¨® el diferent nivell de vida, educaci¨® i acc¨¦s als serveis els que donen lloc a aquesta difer¨¨ncia. ?s, doncs, previsible que l'augment de les difer¨¨ncies socials que exposa l'¨²ltim informe d'Oxfam Interm¨®n engrandeixi tamb¨¦ la bretxa en la salut i l'esperan?a de vida.