¡°Amb el PP que hem conegut aquests quatre anys no ¨¦s possible l¡¯acord¡±

El lehendakari Urkullu segueix de prop els moviments dels partits, despr¨¦s del 20-D, i lamenta "la partida d'escacs que estan jugant, que converteix la pol¨ªtica en producte medi¨¤tic". A causa del seu rebuig a les pol¨ªtiques del PP i les tesis territorials de Ciutadans, aposta per un govern de PSOE-Podem. Assegura que "el PNB no t¨¦ l¨ªnies vermelles" i est¨¤ conven?ut que "un nou president espanyol, obert al di¨¤leg, podria reconduir el proc¨¦s independentista catal¨¤".

Pregunta. Una setmana despr¨¦s de les eleccions, Rajoy li va trucar per tel¨¨fon. Han tornat a parlar?

Resposta. Va ser una conversa de cortesia. No he tornat a parlar amb ell.

P. Qu¨¨ li sembla la maniobra de Rajoy?

R. Estem en un moment molt delicat, en qu¨¨, m¨¦s que posar sobre la taula programes, es desenvolupen estrat¨¨gies per desgastar l'adversari. No hi ha negociacions. ?s una partida d'escacs, que converteix la pol¨ªtica en producte medi¨¤tic. La situaci¨® econ¨°mica i internacional i el repte territorial demanen di¨¤leg i estabilitat; menys tacticisme i c¨¤lcul interessat. Qu¨¨ pensaran a Europa d'un pa¨ªs que necessita demanar pr¨¦stecs, al qual s¡¯ha cridat l'atenci¨® permanentment i no ¨¦s capa? de formar un Govern estable?

?s una inc¨°gnita l¡¯estabilitat d¡¯un govern entre el PSOE i Podem

P. ?s possible algun acord amb un altre candidat del PP?

R. Amb el PP que hem conegut aquests quatre anys no ¨¦s possible l'acord. Ha fet com si sent¨ªs ploure a tot el que hem plantejat en pol¨ªtica econ¨°mica, autogovern i pau. Les opcions passen pel PSOE. Per¨° abans de parlar amb nosaltres ha de tancar un pacte amb Podem.

P. Qu¨¨ li sembla la proposta d¡¯Iglesias a S¨¢nchez?

R. ?s el moment de passar del tacticisme a la negociaci¨® sobre programes. Per valorar la proposta d¡¯un govern entre PSOE-Podem ¨¦s imprescindible saber la seva agenda per a Euskadi.

P. Creu possible l'estabilitat en un govern de PSOE-Podem?

R. Desconec l'actitud de Podem. Nom¨¦s es podr¨¤ garantir si ho fan amb la convicci¨® d'afrontar els reptes tan seriosos que tenim i no per desgastar l'adversari.

El PNB no t¨¦ l¨ªnies vermelles per a la negociaci¨® de la investidura

P. Qu¨¨ proposa el PNB?

R. Que en un Estat plurinacional tingui cabuda el reconeixement de la naci¨® basca, la bilateralitat efectiva amb la defensa del concert, el dret a decidir amb una consulta legal i la projecci¨® exterior d'Euskadi, adequada als temps.

P. Com ent¨¦n el dret a decidir?

R. Cal fer fora de l'imaginari de molts pol¨ªtics que la consulta ¨¦s per a la independ¨¨ncia. No. La consulta pot associar-se a la pregunta pactada. Estem plantejant al Parlament basc un acord sobre un nou estatus (reforma de l¡¯Estatut) i que se¡¯n voti la ratificaci¨®, potser amb pr¨¨via consulta a les Corts.

P. T¨¦ l¨ªnies vermelles?

La situaci¨® demana di¨¤leg i no tacticismes ni c¨¤lculs interessats

R. El PNB no les t¨¦.

P. Veu factible un acord amb la pres¨¨ncia de Ciutadans?

R. Van dir que parlarien amb tothom, menys amb el PNB. Van defensar la supressi¨® del concert. Aix¨ª, no hi ha gens a fer.

P. Que creu m¨¦s probable avui, un Govern del PP; un d'esquerres amb suports nacionalistes o noves eleccions?

R. Ning¨² desitja una repetici¨® d'eleccions. La f¨®rmula avui passa pel PSOE, Podem, IU i nacionalistes.

P. A qu¨¨ atribueix el resultat espectacular de Podem a Euskadi?

R. Reflecteix que hi ha cansament amb el PP i que es vol una altra forma de fer pol¨ªtica. ?s paradoxal que el seu vot s'hagi nodrit de part important de Bildu i es mostri molt interessat en la pol¨ªtica de l¡¯Estat. ?s un fenomen que cal analitzar.

P. Veu possible un pacte de govern Bildu-Podem?

R. Bildu li ha picat l'ullet per despla?ar el PNB. La societat basca sap que el PNB no governa per a les elits, com diu Podem. Els serveis socials bascos estan reconeguts com els m¨¦s valorats de l¡¯Estat.

P. Volen incloure la reforma constitucional en els contactes?

R. Vaig plantejar a Felip VI i a Rajoy la necessitat d'un diagn¨°stic realista i compartit sobre el model d¡¯Estat i despr¨¦s procedir a la seva reforma. Estic esperant.

P. El model pactat de consulta legal per a Euskadi pot servir per a Catalunya?

R. S¨ª. En la Declaraci¨® de Barcelona del 1998, nacionalistes bascos, catalans i gallecs vam fer plantejaments conjunts que avui poden valer.

P. Els plantejaments nacionalistes grinyolen molt a Espanya, sobretot despr¨¦s del proc¨¦s independentista de Catalunya. Un lehendakari nacionalista. Com explica el nacionalisme?

R. Tenim una llengua, una cultura, un dret civil, autogovern reconegut en la Constituci¨® i la consci¨¨ncia pol¨ªtica de pert¨¤nyer a un poble. Ho volem desenvolupar convivint amb la resta. Conviure ¨¦s viure en un Estat plurinacional, en el qual hi ha diverses nacionalitats i sentiments diversos de pertinen?a. Es pot conviure. Crec en la uni¨® volunt¨¤ria, no imposada i reflecteix la hist¨°ria dels territoris forals units volunt¨¤riament. Moltes persones no coneixen la hist¨°ria de la uni¨® dels regnes. Creuen que la naci¨® espanyola existeix des de sempre.

P. Qu¨¨ li sembla la inhabilitaci¨® d¡¯Otegi?

R. No entenem la seva estada a la pres¨®. No entra en la l¨°gica dels temps.

P. Els serrells del final d¡¯ETA estaran en el di¨¤leg per al nou Govern?

R. Tot el que no s'ha abordat aquests quatre anys estar¨¤ a la taula: acostament de presos, revisi¨® de la pol¨ªtica penitenci¨¤ria, final ordenat i desarmament verificable.

P. Confia que ho veurem en la propera legislatura?

R. S¨ª, i pot contribuir-hi el canvi de Sortu, en recon¨¨ixer el dany causat a les v¨ªctimes i plantejar als presos d¡¯ETA que s'acullin als beneficis penitenciaris.