Els barris del Bes¨°s com a laboratori

Aquests dies s¡¯ha parlat molt de desigualtat, a la llum de les xifres francament obscenes de concentraci¨® de la riquesa. Thomas Piketty en estat pur. L¡¯economista franc¨¨s busca la soluci¨® dins del sistema, anant a buscar la riquesa all¨¤ on est¨¤ estabulada; la nova esquerra m¨¦s aviat pret¨¦n canviar el sistema des de la base, girant-se cap a l¡¯economia col¡¤laborativa: repartir abans que s¡¯acumulin els diners. Ho remarco perqu¨¨ alhora es van publicar els ¨ªndexs de desigualtat entre els barris de Barcelona, que s¡¯ha eixamplat a causa de la crisi. Les rendes de 10.000 euros de mitjana ¨Cla mitjana entre un jubilat i un desocupat, o un ni-ni?¨C?en aquests barris que Ada Colau vol transformar en deu anys.

Conec el Bes¨°s com si fos meu. Vaig fer un llibre sobre les seves desventures just quan les excavadores?comen?aven a netejar la llera per crear l¡¯espl¨¨ndid parc fluvial que tenim avui. El riu era una criatura marginal, desvalguda, castigada per la vida i per la des¨ªdia. La zona s¡¯ha transformat com poques. Em fa gr¨¤cia sentir l¡¯alcaldessa dir que s¡¯ocuparan d¡¯all¨° que estava ¡°oblidat¡±, quan no ho estava en absolut. No hi ha racons oblidats en aquest corredor de pobresa. A aquest equip li passa sovint que anuncia pol¨ªtiques com si fossin fundacionals quan fa anys que estan en marxa. El pla d¡¯emerg¨¨ncia social que van oferir durant la campanya no ha tingut concreci¨® exacta perqu¨¨ la majoria de coses ja estaven passant i nom¨¦s se n¡¯ha hagut d¡¯incrementar la dotaci¨®. Amb les vores del Bes¨°s ¨¦s el mateix: la transformaci¨® ha estat tan poderosa com insuficient. La crisi ha mossegat fort perqu¨¨ no va deixar temps per consolidar la realitat social que ja hi estava arribant gent prec¨¤ria d¡¯arreu del m¨®n. Gent pobra en barris pobres. Va ser com una de les riades hist¨°riques, aquelles ¡°besossades¡± que ja no poden produir-se perqu¨¨ el cabal est¨¤ domesticat amb mecanismes sofisticats: mecanismes que no existeixen contra l¡¯economia salvatge, o que no s¨®n igual d¡¯efica?os.

La idea de centrar l¡¯evoluci¨® de Barcelona metropolitana en el ¡°corredor del Bes¨°s¡± la va formular Jordi Mart¨ª, actual gerent de l¡¯Ajuntament, en l¡¯¨²ltima proposta que va fer com a cap de files socialista. La idea no va entusiasmar ning¨², encara que inclogui la cirereta de la Sagrera, aquesta l¨ªnia buida de teixit urb¨¤ i de projecte. La que toca al Bes¨°s ¨¦s la ciutat menys coneguda. No tot ¨¦s pobresa, no tot ¨¦s aquest urbanisme cruel que marca determinats barris, per¨° hi ha pobresa i hi ha defici¨¨ncies. Colau hi invertir¨¤ 150 milions. ?s bo que se s¨¤piga que la Llei de barris original ¨Cla que gestionava Oriol Nel¡¤lo, a qui l¡¯alcaldessa ha fitxat com a assessor de l¡¯operaci¨®¨C?ja ha passat per alguns d¡¯aquests barris, la Trinitat Vella sense anar m¨¦s lluny, i que la renda no ha remuntat. L¡¯urbanisme ¨¦s un bany ben¨¨fic sobre l¡¯espai p¨²blic i els equipaments, per¨° la renda dep¨¨n d¡¯altres factors, sobretot del mercat laboral, que ¨¦s el gran redistribu?dor i que avui est¨¤ desmantellat. Feina i formaci¨®, o sigui elevar el nivell de les expectatives: una generaci¨®, com a m¨ªnim. La resta s¨®n cures pal¡¤liatives. La Llei de barris no ha transformat la realitat social enlloc.

Ara b¨¦, no em sembla malament que sobre aquests barris s¡¯apliqui una intensitat pol¨ªtica com si fos un experiment, la prova del cot¨® d¡¯aquesta nova esquerra que est¨¤ en el punt ¨¤lgid. Les ciutats competeixen ferotges per un lloc al m¨®n i no estaria malament que Barcelona pretengu¨¦s competir en solucions socials, tot creant una cosa com la Christiania de Copenhaguen, un espai alternatiu que va anar caducant per¨° que va existir com a reclam d¡¯utopia. Un laboratori social que reun¨ªs tots els elements de la pol¨ªtica municipal, a veure qu¨¨ passa. Provem. Inventem. Amb una advert¨¨ncia: la concentraci¨® en 15 barris esborra la imatge global de la ciutat, situa l¡¯alcaldessa a nivell de ¡°regidora¡± de Nou Barris. Aquesta mena de pol¨ªtiques acaba amb una demosc¨°pica revolta de la classe mitjana, la classe que aporta valor afegit, la classe que ha de ser part del model ¨Cara no sembla que ho sigui¨Cperqu¨¨ el model funcioni.

Dit aix¨°, una paraula sobre la fa?ana del Liceu. Ens agradi o no presa en solitari, que una ciutat de la dimensi¨® de Barcelona tingui tres fa?anes tractades de forma similar pel mateix artista ¨¦s insistir en una idea ja gastada. No hi ha ning¨² m¨¦s?

Patricia Gabancho ¨¦s escriptora.