Ser bruixa a Catalunya era molt pitjor

Ser bruixa a Catalunya era molt pitjor que ser-ho en qualsevol altre lloc d'Europa, d'acord amb la investigaci¨® que ha fet l'historiador Pau Castell (Tremp, 1984), professor d'Hist¨°ria Medieval a la Universitat de Barcelona i autor de la tesi Or¨ªgens i evoluci¨® de la ca?a de bruixes a Catalunya (segles XV i XVI), que recull 300 judicis i documentaci¨® in¨¨dita. La precocitat, la intensitat i la duresa de la ca?a de (per descomptat suposades) bruixes al territori catal¨¤ no van ser comparables a la resta d'Espanya i li atorguen al fenomen una sinistra preemin¨¨ncia al conjunt de tot Europa.

L'estudi, que ratifica els coneguts versos d'Espill (1460), del valenci¨¤ Jaume Roig (¡°a moltes han matat?/ en foc cremades?/ sentenciades?/ en bons processos?/ per tals excessos?/ a Catalunya¡±), inclou una esgarrifosa llista de persones jutjades per bruixeria ¡ªm¨¦s de 200¡ª en la qual consten els noms, els llocs d'origen, els tribunals que les van processar i les penes que van patir. Estremeix veure les vegades que es repeteix la freda paraula?execuci¨® ¡ªgeneralment a la forca, i no a la foguera¡ª, amb nom¨¦s uns comptad¨ªssims casos amb final feli? com el de la Cebriana de Reus, el proc¨¦s de la qual el 1597 es va resoldre amb ¡°desestimaci¨® de la causa¡±. Menys afortunades van ser la seva hom¨°nima Cebriana de Conilo, penjada, i Margarida de Riu, coneguda com Jaumeta, que va morir mentre se li aplicava turment perqu¨¨ confess¨¦s tractes carnals amb el diable i l'osculum infame (el tradicional pet¨® al cul). El desterrament, la reconciliaci¨® en acte de fe, la confiscaci¨® de b¨¦ns i la llibertat sota fian?a van ser les penes d'altres acusats de ser bruixes o bruixots.

El secret de la virul¨¨ncia catalana contra la fetilleria no ha de buscar-se, diu Castell, ¡°en el fet que aqu¨ª f¨®ssim menys tolerants o m¨¦s cr¨¨duls¡± sin¨®, d¨¦u n'hi do, en la descentralitzaci¨®. ¡°La gran autonomia judicial de la qual disposaven els poders locals a Catalunya, especialment a les zones de muntanya, com els Pirineus¡±, explica Castell, ¡°fa que els processos als sospitosos de bruixeria i la seva execuci¨® es duguin a terme en l'¨¤mbit mateix del suposat crim, on l'animositat cap al reu ¨¦s molt major¡±. L'historiador apunta que la ca?a de bruixes ¨¦s un fenomen que va ¡°de baix a dalt¡±, una ¡°psicosi col¡¤lectiva¡± alimentada per la superstici¨®, la por, els rumors i la (mala) fama de la sospitosa. Un fenomen que ¡°surt no dels magistrats sin¨® dels ve?ns, que s¨®n els principals acusadors¡±. ¡°Quan el tribunal comparteix la por i la malvolen?a¡±, assenyala, ¡°la ca?a ¨¦s dur¨ªssima¡±.

Per a les bruixes (i a difer¨¨ncia del que podria semblar), com m¨¦s lluny de casa i m¨¦s amunt en la l¨ªnia del poder se les jutjava, millor els anava. Curiosament, els inquisidors catalans mostren una relativa prud¨¨ncia, i fins i tot escepticisme, respecte dels crims de bruixeria, al contrari que les corts locals i senyorials. Algunes dones es van salvar despr¨¦s de ser condemnades, precisament, en apel¡¤lar a inst¨¤ncies m¨¦s altes (i llunyanes). Una suposada bruixa d'Estac (Lleida) que havia confessat fins i tot haver matat nens ¡ªcosa molt pitjor que fer apedregar o convertir aliments en gripaus¡ª es va salvar en apel¡¤lar al Tribunal Inquisitorial de Barcelona, que la va tornar a interrogar i la va castigar nom¨¦s amb desterrament, aix¨ª que probablement li va salvar la vida en allunyar-la dels seus ve?ns.

Al seu estudi, Castell destaca que Catalunya t¨¦ el ¡°dubt¨®s honor¡± de ser molt preco? en la ca?a de bruixes, i assenyala les ordenacions contra elles promulgades el 1424 per les autoritats de les Valls d¡¯?neu (Lleida), contempor¨¤nies amb les primeres manifestacions del fenomen a Europa. Indica tamb¨¦ les particularitats de les bruixes catalanes, com anomenar el diable ¡°boc de Biterna¡± o la f¨®rmula m¨¤gica per volar a l'aquelarre, despr¨¦s d'untar-se amb ung¨¹ents ¡°les exelles e lo petenill¡±: ¡°Pich sobre fulla e que vaia all¨¤ on me vulla¡±.