Una proposta per a Catalunya

Si la q¨¹esti¨® catalana ¨¦s un tema clau per a Espanya sencera ¡ªi tothom ja reconeix que ho ¨¦s¡ª, ¨¦s urgent recanalitzar-la, aix¨ª que seria molt encertat aprofitar aquest temps transitori posant damunt la taula noves idees, o actualitzar-ne algunes d'oblidades.

Perqu¨¨ de la recepta aplicada fins avui pel Govern espanyol nom¨¦s resulta certa la seva inutilitat. L'immobilisme no ha servit ni com a mur de contenci¨®. Al contrari, ha operat amb freq¨¹¨¨ncia com a esper¨® i ferment del secessionisme; neguit de la majoria de ciutadans catalans (que no ¨¦s independentista); i llevat de malenconia de tots els espanyols liberals.

A m¨¦s de la seva traducci¨® en l'¨²ltima legislatura, el neocentralisme legislatiu i administratiu, va agreujar aquests problemes i va contribuir a desnaturalitzar per fases l'afany autonomista i descentralitzador de la Constituci¨®. Aix¨ª, va impossibilitar la reforma (federal) del Senat; va impedir l'eliminaci¨® de duplicitats (en mantenir ministeris de compet¨¨ncies redundants), i va paralitzar la modernitzaci¨® de l'Estat al comp¨¤s del principi europeu de subsidiarietat, o exercici de les compet¨¨ncies al nivell de proximitat que sigui m¨¦s eficient (cap avall o cap amunt).

La sortida inversa, la celebraci¨® d'un refer¨¨ndum sobre la independ¨¨ncia, a l'estil escoc¨¨s, tindria en abstracte m¨¦s recorregut, i mitjan?ant una lectura ¨¤mplia, prou encaix legal a l'article 92 de la Constituci¨®. Per¨° ha estat desprestigiada per alguns dels seus propis partidaris.

Aix¨ª, la formataci¨® de la il¡¤legalitzada consulta informal del 9-N del 2014 com un veritable refer¨¨ndum (a la legitimitat del qual, a m¨¦s, no calia esperar per aixecar estructures d'Estat pr¨¨viament decidides); la presentaci¨® de les eleccions del 27-S del 2015 com un plebiscit; i la deslleial interpretaci¨® de confondre una (voluminosa) minoria del 47,8% amb una majoria, contra tota aritm¨¨tica, degraden la idea i no contribueixen avui a legitimar pol¨ªticament la reivindicaci¨® d'un refer¨¨ndum estrictament sobre la independ¨¨ncia, que els seus promotors van forjar per la secessi¨®. En certa manera, ja ho van organitzar.

A m¨¦s, i aix¨° ¨¦s el fonamental, una votaci¨® d'aquest g¨¨nere consagraria la divisi¨® de la societat catalana en blocs tancats, potser herm¨¨tics; provocaria un efecte d'emulaci¨® en altres territoris; i plasmaria amb esc¨¤s avantatge el gran risc, m¨¦s encara en situaci¨® polaritzada, de greus p¨¨rdues en un patrimoni com¨² ¡ªl'Estat democr¨¤tic i auton¨°mic¡ª acumulat tamb¨¦ pels catalans. Inclosos a primera fila els nacionalistes (CiU, per¨° no nom¨¦s ella), coautors d'almenys el 75% o el 80% del patrimoni legislatiu espanyol, en m¨¦s percentatge, doncs, que conservadors i socialistes.

De manera que sense rebutjar rotundament la seva eventualitat potencial, cal buscar una sortida millor. A llarg termini ho ¨¦s, amb poc dubte, la reforma constitucional federal que en primer lloc van proposar els socialistes (Hacia una estructura federal del Estado, Granada, 6/6/2013). Per¨° tenint en compte l'extens termini necessari per a la seva tramitaci¨® ¡ªd'almenys dos anys¡ª no arribaria a temps. Ni d'evitar el dessagni d'energies catalanes, que fa que el conjunt no funcioni. Ni d'acudir proactivament a la trobada dels nous joves, que en pes es passen al secessionisme davant el car¨¤cter dif¨²s, incert o dubitatiu de les alternatives. A m¨¦s, la dificultat d'aconseguir un consens ampli en termini operatiu s'aguditza en un paisatge pol¨ªtic que canvia a velocitat de vertigen. I la conveni¨¨ncia d'alleugerir aquesta operaci¨® de l'alta febre territorial actual sembla evident.

Per aix¨°, conv¨¦ accelerar. I posar damunt de la taula la idea d'un pacte (previ a la reforma constitucional) que sigui sotm¨¨s a votaci¨®. Votar un acord ¨¦s sempre millor que certificar un desacord. Perseguiria actualitzar l'acord territorial del 1978, avui esfilagarsat, en un proc¨¦s molt ¨¤gil, m¨¦s reconstituent que constituent. Com? Mitjan?ant la fixaci¨® d'estrictes garanties de respecte a ¡°les compet¨¨ncies estrat¨¨giques com les economicofinanceres, educatives, ling¨¹¨ªstiques i culturals¡± ¡ªcom va formular qui despr¨¦s es dir¨¤¡ª incorporant una capacitat expansiva d'abast i ambici¨® justament a acordar.

Aquest acord hauria de plasmar el retrobament entre el (proper) Govern d'Espanya i el de la Generalitat, o en defecte d'aix¨°, dels partits disposats a aix¨°, o de la societat catalana. Perqu¨¨ la seva missi¨® central no ¨¦s nom¨¦s ni primordialment enlla?ar amb els secessionistes inamovibles, sin¨® amb els instrumentals o t¨¤ctics (que reclamen l'impossible com a via per aconseguir, almenys, alguna cosa), i amb la ingent massa d'indignats per la rosca recentralitzadora.

Aix¨ª que l'objecci¨® que un pacte d'aquest tipus no satisfaria els indepes, o nom¨¦s per un temps, ¨¦s consp¨ªcua, per¨° feble, ja que no s¨®n els seus primers destinataris. I tamb¨¦ perqu¨¨ si dura 20 anys, magn¨ªfic. I perqu¨¨ pactar realitats no exigeix prohibir somnis. I perqu¨¨ gaireb¨¦ ning¨² va preveure fa uns anys l'evoluci¨® dels secessionistes bascos, flamencs o quebequesos cap al seu pragmatisme actual.

La millor f¨®rmula t¨¨cnica disponible de cristal¡¤litzar aquest pacte ¨¦s obra d'un pare de la Constituci¨® conservador, Miguel Herrero de Mi?¨®n. Primer la va esbossar al seu Cadiz a contrapelo (Galaxia Gutenberg, 2013), i despr¨¦s la va detallar a Para el reconocimiento constitucional de Catalu?a, el seu espl¨¨ndid discurs davant el Cercle d'Economia (9/4/2014), endossat, entre d'altres, per Uni¨® Democr¨¤tica, que no per perdre ¨¦s ¨°rfena en aix¨° d'encert.

Consisteix en el que ell anomena blindatge de les compet¨¨ncies (enumerades m¨¦s amunt) mitjan?ant una ¡°mutaci¨® constitucional¡± per via de pacte pol¨ªtic entre partits i institucions, en la senda de la relectura de la Carta Magna propugnada per Enric Argullol (Desenvolupar l'autogovern, Emp¨²ries, 2000). O b¨¦, cosa que resultaria m¨¦s s¨°lida i cre?ble, mitjan?ant l'aprovaci¨® d'una disposici¨® addicional a la Constituci¨®: de nova redacci¨® o mitjan?ant l'ampliaci¨® a Catalunya de l'actual addicional primera (Euskadi i Navarra).

Les virtuts d'aquesta f¨®rmula s¨®n grans. ?s flexible quant al seu contingut (de m¨ªnims, m¨¤xims o intermedis). ?s r¨¤pida perqu¨¨ es vehicula a trav¨¦s de la reforma constitucional expr¨¦s (la de l'article 167), la mateixa utilitzada per a la reforma de l'article 135 (estabilitat pressupost¨¤ria).

Per aquesta via, o per la d'un pacte pol¨ªtic redirigible a una revisi¨® estatut¨¤ria es pot canalitzar el problema. I reduir la tensi¨®, requisit imprescindible per a una posterior reforma constitucional federal a fons, que resultaria pol¨ªticament inviable sense el concurs actiu dels catalans.

I aqu¨ª ja operaria un marc general m¨¦s favorable per a tots, el disseny de Granada, tan injustament oblidat en el seu detall (fins i tot per alguns dels seus autors del PSOE): recon¨¨ixer i constitucionalitzar els fets diferencials, convertir el Senat en cambra territorial (a l'estil alemany), reformar i simplificar les compet¨¨ncies centrals i auton¨°miques, federalitzar la Just¨ªcia i incorporar l'esquema del finan?ament auton¨°mic a la Carta Magna.

Tot aix¨° exigeix cessions m¨²tues, s¨ª. Per¨° per qu¨¨ les ruptures serien m¨¦s bona opci¨® que les ren¨²ncies?