Dones assassinades

Fa uns dies un missatger em va portar un llibre. Es tractava d'una novel¡¤la polic¨ªaca a la contraportada de la qual es resumia el seu contingut. Em va cridar l'atenci¨® un tram del text. ¡°Tot sembla indicar que es tracta d'un crim passional¡±. No s¨¦ si l'autor de la novel¡¤la fa que el seu detectiu tamb¨¦ consideri el crim que haur¨¤ d'investigar amb el mateix criteri antediluvi¨¤ de la portada. Per si de cas, deixo el llibre sense obrir. Tant que m'agrada la novel¡¤la polic¨ªaca. Alg¨² podr¨¤ considerar que s¨®c una mica perepunyetes amb aquest assumpte, mira que deixar de llegir un llibre per una ximpleria aix¨ª!

La frase de sempre no ¨¦s cap ximpleria. Resumeix amb una claredat dram¨¤tica dues q¨¹estions. La primera t¨¦ a veure amb la passi¨®, a la qual es degrada amb massa perversi¨®, barrejant-la amb un assassinat en tota regla. Les passions s¨®n una cosa molt seriosa. Ja no diguem la passi¨® amorosa. Nom¨¦s haur¨ªem de llegir els m¨¦s grans poemes d'amor, de Vicente Alexandre, Paul Eluard, Pablo Neruda o Vicent Estell¨¦s, per entendre la magnitud de la seva import¨¤ncia humana i est¨¨tica.

Passa el mateix amb altres passions. Com la passi¨® pel coneixement. Pels ocells. Per la fotografia. Per l'exactitud, ¨¦s a dir, per dir a les coses pel seu nom. Per sort aquest equ¨ªvoc, excepte per a algunes editorials, sembla que ha comen?at a eradicar-se del nostre imaginari. L'altra q¨¹esti¨® ¨¦s l'enorme incomprensi¨® que s'amaga darrere de la frase. Incomprensi¨® d'un drama hum¨¤ que es pot produir al nostre mateix repl¨¤.

Recordo que fa uns anys, al carrer Escorial, vaig poder veure com un home de mitjana edat insultava una dona que anava amb ell. Com que els insults anaven in crescendo, em va semblar obligat intervenir-hi. La f¨²ria troglodita que mostrava a la seva parella, l'home la va enfocar sobre la meva persona. ¡°I tu qu¨¨ mires, pallasso?¡±, em va etzibar, ¡°va, fot el camp¡±. Jo li vaig contestar que marxaria quan ell deix¨¦s d'insultar la seva dona, sorprenent-me del meu propi atreviment. Llavors va ser quan la pobra dona em va demanar que me n'an¨¦s, que gr¨¤cies, que el meu marit ¨¦s molt nervi¨®s, que per favor no m'hi fiqu¨¦s. Vaig rebre el missatge. Vaig seguir el meu cam¨ª. I ells tamb¨¦, ja en silenci.

En aquest mateix diari vaig llegir fa uns dies un reportatge sobre una tesi doctoral que es va escriure sobre el paper dels mitjans de comunicaci¨® amb relaci¨® als crims masclistes (o terrorisme masclista, com tamb¨¦ l'anomenen alguns grups feministes). La conclusi¨® de l'autora no em va tranquil¡¤litzar gaire. Per¨° el que s¨ª que mitiga una mica el meu desassossec ¨¦s que ja comen?a a ser de domini p¨²blic que el pret¨¨s ¡°crim passional¡± no t¨¦ res de passional. Res a veure amb una acci¨® incontrolable.

L'agressor ¨¦s un individu que trama amb una precisi¨® calculada el seu delicte. Tria l'arma. El moment. El lloc. No ¨¦s capa? d'imaginar el terrible mal que infligir¨¤. Ni el dolor i l'estupefacci¨® que s'estendr¨¤ entre els seus amics. Fins i tot entre els que no tenim res a veure amb ell i amb la v¨ªctima. I no sent cap remordiment. Per aix¨° s'entrega immediatament, com si una vegada eliminat el motiu del seu insomni, es dispos¨¦s a viure la resta de la seva vida lliure de la seva homenia tacada. Excepte quan decideix inventar-se una feble coartada. O su?cidar-se.

Aquest dilluns, a Bilbao, va morir assassinada la v¨ªctima de crim masclista n¨²mero set. L'any passat van ser 57 les dones assassinades a Espanya. Qu¨¨ es pot fer per fer baixar aquesta sinistra estad¨ªstica? Suposo que educaci¨®, menys anuncis denigratoris per a la dona i rigorosa aplicaci¨® del codi penal.

Fa uns anys vaig llegir en un diari una entrevista a l'escriptor nord-americ¨¤ Richard Ford. Entre altres temes, l'entrevistador li va preguntar sobre la seva amistat amb Raymond Carver. Ford li va relatar com s'havien conegut. Va ser durant un congr¨¦s d'escriptors. Es van presentar i de seguida van congeniar en gaireb¨¦ tot. Tant que Carver li va comentar que tenia un problema molt seri¨®s en una ciutat californiana i que per aix¨° havia d'absentar-se del congr¨¦s. Ford li va preguntar pel problema i Carver li va explicar que la seva filla estava casada amb un individu que li feia la vida impossible, a m¨¦s de pegar-li. Que temia per la seva vida. Ford instant¨¤niament li va dir que si ho creia necessari, ell s'oferia per resoldre el problema. Que es qued¨¦s al congr¨¦s. ?bviament, Carver li va agrair l'oferta i se'n va anar a Calif¨°rnia.

J. Ernesto Ayala-Dip ¨¦s cr¨ªtic literari.