Patriotisme, Girona

La meua devoci¨® per la ciutat de Girona ¨¦s ja antiga, i podria explicar-la amb llargues consideracions que m¡¯estalviar¨¦ en aquest paper. Per fer les consideracions curtes, podria dir que m¡¯agraden les ciutats amb un cert solatge hist¨°ric, visible en l¡¯aire dels carrers i de les places, en les esgl¨¦sies i en les cases dels pobres o dels rics. Les ciutats on el visitant pot apreciar un cert amor p¨²blic i privat per all¨° que en diem civisme, cultura, i altres manifestacions de l¡¯esperit. Ciutats com Ravenna o Ferrara, posem per cas, per les quals tinc un amor antic i permanent, i que em desperten una enveja profunda. Ciutats com Ais de Proven?a o com Harlem (el d¡¯Holanda, ¨°bviament, no el de Nova York!), o fins i tot bastant m¨¦s grans, com Crac¨°via o Flor¨¨ncia (amb perm¨ªs de l¡¯exc¨¦s de visitants, ai dolor, com jo mateix¡­), o m¨¦s petites, com Bragan?a o com Vic, i m¨¦s petites encara, com Morella.

A Girona hi vaig tan sovint com puc, que vol dir almenys una vegada o dues l¡¯any, tant si m¡¯hi conviden per parlar de llibres, del pa¨ªs o de totes dues coses, com si la visita ¨¦s nom¨¦s pel pur plaer de passejar una altra vegada per la vella ciutat i comprovar una vegada m¨¦s que la meua predilecci¨® t¨¦ un bon fonament. Un dia de gener o febrer de fa pocs anys, un mat¨ª molt fred i de llum molt clara que tornava de passejar per la vall de Sant Daniel, vaig entrar al monestir de Sant Pere de Galligants, per visitar una altra vegada, amb m¨¦s calma, l¡¯esgl¨¦sia i el museu. Quan ja me n¡¯anava, baixant l¡¯escala vaig veure una l¨¤pida de marbre al mur d¡¯un repl¨¤, i la l¨¤pida deia, en lletres maj¨²scules daurades i emmarcades: ¡°Arruinado este claustro por los estragos del sitio de 1809 y por la inundaci¨®n de 1843, la Comisi¨®n de Monumentos acord¨® en 1855 restaurarlo para Museo de Antig¨¹edades y Bellas Artes; realiz¨¢ndose las obras, terminadas en 1877, con fondos debidos al patriotismo de la Excma. Diputaci¨®n Provincial¡±.

Com que, cada vegada m¨¦s, m¡¯agrada definir la p¨¤tria en relaci¨® amb el patrimoni (all¨° que tenim en com¨² i ¨¦s nostre: el passat que hem rebut, el present que vivim, all¨° que hem de preservar per al futur, el territori, la llengua i algunes coses m¨¦s, i si pot ser el govern i la pol¨ªtica), i com que l¡¯¨²nic patriotisme que em conven? ¨¦s aquell que es proposa conservar, desenrotllar i viure amb plenitud aquest patrimoni que ¨¦s la p¨¤tria, trobe que aquella l¨¤pida de Girona ¨¦s absolutament exemplar. No s¨¦ quina devia ser la ¡°ideologia nacional¡± dels senyors diputats provincials, ni en quins termes entenia el patriotisme aquella Diputaci¨® de fa un segle i mig, per¨° si va servir per restaurar un claustre i fundar un museu, era tan honest i tan ¨²til com se suposa que ¨¦s el d¡¯un exalcalde de la ciutat i ara president de Catalunya.