Conviv¨¨ncia i seguretat

Aquest mes, el F¨°rum Espanyol per a la Prevenci¨® i Seguretat (FEPSU) ha reunit a Barcelona els ajuntaments de les principals ciutats que opten per una nova governan?a urbana amb un tema que, al meu judici, ¨¦s essencial: la conviv¨¨ncia com a principal factor de prevenci¨® i seguretat. En les enquestes peri¨°diques sobre victimitzaci¨® que es fan a Barcelona, s'observa que la percepci¨® d'inseguretat de la ciutadania no es deu tant al fet d'haver estat v¨ªctimes d'un delicte, sin¨® al d'haver tingut problemes de conviv¨¨ncia amb altres ve?ns. La soluci¨® sembla evident: invertir en pol¨ªtiques de cohesi¨® i intermediaci¨® social com la millor garantia perqu¨¨ descendeixi el sentiment d'inseguretat ciutadana. Per¨° les pol¨ªtiques de conviv¨¨ncia no nom¨¦s redueixen la percepci¨® subjectiva d'inseguretat, sin¨® que redueixen la quantitat i la intensitat dels conflictes amb viol¨¨ncia a les ciutats.

Les contradiccions socials fonamentals que estan a la base de la conflictivitat urbana s¨®n les desigualtats socials, la pobresa en les seves m¨²ltiples formes i els desequilibris en la capacitat d'influ¨¨ncia en les decisions pol¨ªtiques. Aquestes contradiccions originen moviments socials, que s¨®n la base del progr¨¦s hum¨¤, en introduir canvis importants a les nostres ciutats com s¨®n m¨¦s igualtat d'oportunitats, un reequilibri social, una apropiaci¨® ciutadana dels espais p¨²blics, m¨¦s democratitzaci¨®, participaci¨® i comprom¨ªs de la ciutadania a la ciutat.

Per¨° tamb¨¦ produeix mobilitzacions violentes i reaccion¨¤ries. Aix¨° ¨²ltim s'esdev¨¦ quan determinats col¡¤lectius que viuen amb gran precarietat social no tenen esperan?a que en el futur la seva situaci¨® pugui millorar, i especialment si s¨®n objecte d'una segregaci¨® social i espacial, pels governs i els grups socials m¨¦s amplis.

En una crisi social tan profunda com la que pateixen les ciutats de l'Europa mediterr¨¤nia, no ¨¦s d'estranyar que sectors ciutadans en situacions d'alta precarietat i risc, com assenyala Z. Bauman, canalitzin les seves frustracions cap a la recerca de culpables, i aquests apareixen com l'¡°altre¡±, el ¡°diferent¡± que es converteix en objecte de segregaci¨® social, i que no poques vegades es troba en una situaci¨® tant o m¨¦s prec¨¤ria que el culpabilitzador. La segregaci¨® social, l'etiquetatge mutu, que genera el sentiment d'exclusi¨® i el menyspreu social, s¨®n els detonants del que observem en no poques ciutats: conflictes interculturals, actes vand¨¤lics antisistemes protagonitzats per grups molt vulnerables. Aquesta segregaci¨® augmenta si nom¨¦s es respon des dels governs amb repressi¨®.

Ara b¨¦, el futur sempre est¨¤ obert, com deia Popper, i la conflictivitat social que es produeix a les nostres ciutats pot gestionar-se cap a objectius de progr¨¦s social, o cap a la descohesi¨® social i el rebuig entre els diferents col¡¤lectius. Per gestionar-la cap al desenvolupament social, les pol¨ªtiques de conviv¨¨ncia i prevenci¨® social, centrades a afavorir la intermediaci¨®, el coneixement mutu i la generaci¨® de confian?a s¨®n la clau, at¨¨s que impedeix que les contradiccions socials s'expressin en segregaci¨® m¨²tua, sin¨® que faciliten que s'avanci cap a una cohesi¨® social m¨¦s gran i desenvolupament hum¨¤.

L'antagonisme entre llibertat i seguretat es dissol si existeix una ¨¤mplia pol¨ªtica de conviv¨¨ncia i d'equitat social a les nostres ciutats, que eviti l'enfrontament, mitjan?ant el coneixement i la comprensi¨® m¨²tua, i la presa de decisions assentades en amplis acords socials, que transformen d'aquesta manera el conflicte en cooperaci¨®.

Disposem d'experi¨¨ncies d'¨¨xit en municipis ben propers: Barcelona, l'Hospitalet, Terrassa, i especialment Santa Coloma entre molts d'altres. Ciutats que estan vivint una llarga i profunda crisi social, amb alta proporci¨® de poblaci¨® amb origen territorial i cultural molt diferent, per¨° la conflictivitat del qual no s'ha expressat, com el cas de ciutats franceses, angleses, belgues o alemanyes en importants enfrontaments violents entre ve?ns. La causa d'aix¨° ha estat, en gran mesura, l'aposta dels ajuntaments per les pol¨ªtiques de conviv¨¨ncia i d'inclusi¨® social, que han comptat amb la col¡¤laboraci¨® de les entitats socials del tercer sector i amb les associacions ve?nals, que han articulat xarxes ciutadanes per respondre de manera compartida a l'adversitat social.

Sens dubte es pot i s'ha de fer m¨¦s i millor, per¨° aquesta ¨¦s la via a seguir en unes ciutats globals per convertir el risc en oportunitat i aprofundir en la seguretat i la democr¨¤cia.

Jos¨¦ Mar¨ªa Pascual Esteve ¨¦s economista i soci¨°leg