Es busquen pobres

Alguns pol¨ªtics observen la realitat amb la mateixa expressi¨® de sorpresa que l'explorador John Speke va haver de posar quan, m¨¦s enll¨¤ del llac Tanganika, va topar amb les cataractes Ripon i el llac Vict¨°ria. La not¨ªcia avan?ada aquesta setmana per aquest diari que el Govern catal¨¤ nom¨¦s s'ha gastat el 22% del fons destinat a pobresa energ¨¨tica convida a aquesta cara de sorpresa. Enmig d'una crisi galopant en la qual 50.000 fam¨ªlies ¨Csegons la Generalitat¨C?o 683.000 persones ¨Cd'acord amb l'Idescat¨C no poden mantenir casa seva a una temperatura adequada, l'Executiu no troba tants pobres per ajudar: nom¨¦s 3.770 fam¨ªlies. Aix¨° significa que alguna cosa no va b¨¦, que en les relacions entre governants i governats hi ha un proc¨¦s de desconnexi¨®.

Tal com Speke i Burton es van enredar pel protagonisme en el descobriment de les fonts de Nil, els Executius de Madrid i Barcelona debaten sobre moltes coses: el repartiment injust ¨Cque ho ¨¦s¨C del sostre de d¨¨ficit catal¨¤, sobre l'inequitatiu finan?ament auton¨°mic ¨Cque ho ¨¦s¨C, o sobre el d¨¨ficit fiscal ¨Cque n'hi ha¨C, assumpte al qual, crescuts per l'onatge independentista, anomenen fins i tot espoli. No obstant aix¨°, a l'hora d'administrar els b¨¦ns propis, de mostrar la capacitat per governar les estructures d'Estat existents, l'efic¨¤cia de la Generalitat no ¨¦s marca de la casa.

La mostra ¨¦s el frac¨¤s en l'aplicaci¨® del fons de pobresa energ¨¨tica plantejat, que ha estat tan est¨¨ril com l'intent de Lev Tolstoi d'alliberar els seus serfs, avan?ant-se al decret del tsar. Per qu¨¨ els afectats prefereixen anar als ajuntaments o a les organitzacions socials per fer front als rebuts de l'electricitat, aigua o gas? Molts ciutadans tal vegada percebin la Generalitat com una inst¨¤ncia administrativa aliena als seus problemes quotidians.

Ajuntaments i entitats socials, despr¨¦s del preceptiu informe dels treballadors socials, paguen directament els rebuts, mentre que l'Administraci¨® auton¨°mica requereix el mateix tr¨¤mit inicial per¨° dirigeix el ciutad¨¤ a l'empresa subministradora que, al seu torn, es fa c¨¤rrec de l'abonament. A l¡¯Hospitalet, des de setembre de l'any passat s'han donat 1.474 ajudes. A Barcelona, l'any passat es van concedir 5.062 ajudes. ?s evident la prefer¨¨ncia per la inst¨¤ncia propera. Independentment del color pol¨ªtic, el ciutad¨¤ percep que el seu ajuntament est¨¤ molt m¨¦s a prop dels seus problemes. I aix¨° sense comptar amb les paperetes que resolen les entitats socials, com C¨¤ritas Barcelona, que el 2015 va atendre 1.067 persones.

Per¨° a Catalunya la pobresa energ¨¨tica ha servit m¨¦s a la ret¨°rica pol¨ªtica que als pobres. El recurs de l'Executiu de Rajoy al Constitucional contra el decret de redactat per la Generalitat ha actuat de detente bala a l'Administraci¨® catalana. Va ser un dels arguments de campanya de Junts pel S¨ª, brandant la tesi que Madrid ¡°no ens permet ni ajudar els nostres pobres¡±. Tamb¨¦ va ser un esper¨® per insistir en l'argument de la independ¨¨ncia, amb la qual regnar¨¤ l'equitat i la fraternitat universal.

De moment, recordava fa uns dies en aquestes p¨¤gines Teresa Crespo, presidenta de la Federaci¨® d'Entitats Catalanes d¡¯Acci¨® Social, el fred ha arribat i Espanya ¨¦s el tercer pa¨ªs d'Europa amb els preus dels subministraments m¨¦s alts. Despr¨¦s de dos anys de converses, seguim sense saber quin ¨¦s el comprom¨ªs de les el¨¨ctriques que en altres pa?sos es fan c¨¤rrec del rebut. Mentrestant, a Catalunya es parla del pla de xoc social i no es coneix la normativa que mesurar¨¤ quin ser¨¤ el seu grau de compliment, fet imprescindible vist l'¨¨xit emp¨ªric de les mesures del 2015.

Montserrat Bassa, nova consellera de Treball, Afers Socials i Fam¨ªlies, est¨¤ llan?ant una mirada diferent de la de l'anterior Govern catal¨¤ sobre el problema. Parla de derivar als municipis la lluita contra la pobresa energ¨¨tica. En favor d'aquesta tesi arg¨¹eix que aix¨ª la blindaria contra les impugnacions que pogu¨¦s fer l'Executiu central i reconeix indirectament que municipis i entitats socials l'administren de forma m¨¦s efica?. Tant ONG com ajuntaments si han ofert. Almenys, ara tots coneixen l'exist¨¨ncia del fons en q¨¹esti¨®, perqu¨¨ no deixa de ser paradigm¨¤tic que l'alcalde socialista de Mollet, Josep Monr¨¤s, o l'alcaldessa convergent de Figueres, Marta Felip, asseguressin que s'havien assabentat de la famosa partida a trav¨¦s de tercers, no d'una manera oficial. Ara ja no hi ha excusa: si la Generalitat busca pobres, els trobar¨¤. Nom¨¦s ha de deixar actuar els qui saben on s'amaguen.