La sorpresa constant

A Els llibres, els nens i els homes, Paul Hazard escrivia sobre els tres elements que apareixen en el t¨ªtol, i recordava que els humans, en arribar a l¡¯edat adulta, ja no solen ser gaire agradables a la vista, que quan es desperten, o despr¨¦s d¡¯una llarga jornada laboral, ofereixen un aspecte deplorable, amb la cara plena d¡¯arrugues, la pell grisa i els ulls febrils o cansats. Cada vegada que un adult s¡¯emmiralla, afirma Hazard, la Naturalesa li diu que ja fa estona que no li interessa, que el seu temps ja ha passat, i que s¡¯ha de morir com m¨¦s aviat millor. Per¨° si el cos ¨¦s com ¨¦s, l¡¯¨¤nima encara es conserva pitjor: els adults solen ser presoners de la ra¨®, i, si juguen, ho fan per distreure¡¯s, per oblidar, per no pensar en el que els queda per viure, o m¨¦s b¨¦ encara, de superviv¨¨ncia. Els adults juguen, ¨¦s clar, per¨° mai pel plaer del joc, que ¨¦s el que fa que els nens siguin lliures i lleugers, aliens a l¡¯angoixa del pas del temps i al pes de la mort.

Ara b¨¦, si Hazard hagu¨¦s conegut Ricard Abad, el protagonista i narrador d¡¯El traductor, la novel¡¤la de Jovi Lozano-Seser (Ondara, 1979) que va guanyar el premi de narrativa Vila de Lloseta 2015, molt probablement quedaria sorpr¨¨s que hi hagu¨¦s una persona adulta que contradigu¨¦s amb tant d¡¯afany tot el seu pensament te¨°ric.

Abad se sent orgull¨®s del seu f¨ªsic expansiu, com si totes les zones del cos estiguessin afectades d¡¯un augment de volum, feli? de poder participar amb prou ¨¨xit, si convingu¨¦s, en un concurs per dirimir qui ¨¦s l¡¯home m¨¦s gras del m¨®n ¡ªel que li diuen els miralls ho considera insignificant¡ª, sempre atent a la flaire de bac¨® fregit que es pugui escolar de bon mat¨ª sota la porta del quarto de bany, a les calories del porc, o al colesterol, tant li fa que sigui del bo com del dolent: si Abad s¡¯ha de morir, que sigui almenys de la manera que ell prefereix, menjant tot el que un dietista li prohibiria. I si s¡¯ha de divertir com un nen que s¡¯avorreix, tampoc cal que es preocupi gaire per l¡¯abast de la seva malifeta: quan en un ¨²ltim intent desesperat per no continuar a l¡¯atur entra a treballar a una editorial especialitzada en la traducci¨® de llibres anglesos destinats a la col¨°nia brit¨¤nica d¡¯Alacant, no li importa gens dur a terme aut¨¨ntiques animalades sense preveure ni imaginar que hi pot haver unes conseq¨¹¨¨ncies: deslliura de brossa adjectival la primera novel¡¤la que se li encarrega de traduir, considera que la segona guanya en qualitat si es redueix l¡¯extensi¨® d¡¯uns quants cap¨ªtols, i no pot acceptar que el melodrama de la tercera tingui el desenlla? que t¨¦ i, en conseq¨¹¨¨ncia, manipula tant el final que ja no mant¨¦ cap lligam amb l¡¯original. A partir d¡¯aqu¨ª, quan l¡¯autor de la novel¡¤la s¡¯assabenta de les modificacions i de l¡¯¨¨xit que ha obtingut entre el p¨²blic, comen?a una altra novel¡¤la que a vegades podria fer pensar en el g¨¨nere g¨°tic, si no fos pels cops d¡¯efecte argumentals, que aconsegueixen que tot el que sembla definitiu no ho acabi sent mai, com si de sobte el lector hagu¨¦s entrat dins del regne de la sorpresa constant. Es pot arribar a saber qu¨¨ pensa el protagonista, per¨° ¨¦s del tot impossible calcular quin pas pot fer tot seguit, entre altres raons perqu¨¨ una cosa no va relacionada amb l¡¯altra.

A El traductor Lozano-Seser sap jugar molt b¨¦ amb les digressions ¡ªsobre l¡¯art de traduir, sobre el plagi, sobre la creaci¨®, sobre la funci¨® de les editorials¡ª, la mirada amb qu¨¨ descriu la invasi¨® tur¨ªstica de la zona ¨¦s demolidora ¡ªcal llegir, per exemple, la presentaci¨® al restaurant El Molino, a Xal¨®, de la primera novel¡¤la tradu?da per Abad, per disfrutar de tot el potencial sarc¨¤stic que posseeix l¡¯autor¡ª, i no s¨®n poques les vegades que s¡¯ha d¡¯interrompre la lectura perqu¨¨ el grotesc delirant de moltes escenes aix¨ª ho exigeix: des de la seva inconsci¨¨ncia amoral, des de la seva deixadesa absoluta, com si fos un col¡¤leccionista d¡¯errors excepcional, Abad ¨¦s una m¨¤quina imparable de fabricar episodis inconcebibles per a del¨ªcia i meravella del lector. No seria estrany que, al final de la temporada, quan arribi el moment de treure conclusions i es pugui dir quines s¨®n les novel¡¤les que han proporcionat m¨¦s alegria als lectors, Lozano-Seser i El traductor figurin en un dels llocs d¡¯honor.

?