Amb Lovecraft, en un somni

Als anys cinquanta, quan escrivien a la revista Destino, N¨¦stor Luj¨¢n i Joan Perucho viatjaven sovint a Fran?a. Eren viatges de recerca gastron¨°mica i liter¨¤ria. Un dia Perucho va descobrir un llibre que es deia La couleur tomb¨¦e du ciel, d¡¯un desconegut escriptor nord-americ¨¤ de nom curi¨®s: Lovecraft.

Perucho, que va quedar impressionat amb aquest llibre, va ser qui va fer con¨¨ixer a la pen¨ªnsula aquest autor, sobretot a partir que el 1956 publiqu¨¦s la plaquette amb el conte Amb la t¨¨cnica de Lovecraft. Avui H. P. Lovecraft (Providence, EUA, 1890-1937) ¨¦s prou conegut, per¨° aleshores aquella refer¨¨ncia en el primer conte que escrivia Perucho semblava una invenci¨® deslligada de la identitat d¡¯un escriptor real, i aix¨ª es devia llegir aquell relat, que despr¨¦s va tancar la c¨¨lebre compilaci¨® Los mitos de Cthulhu, de Rafael Llopis, llibre del 1963, rere del qual han vingut centenars de milers de llibres de butxaca en castell¨¤.

Va caldre esperar tres d¨¨cades, des d¡¯aquells anys cinquanta, perqu¨¨ apareguessin les primeres traduccions de Lovecraft al catal¨¤: A les muntanyes de la follia, L¡¯ombra sobre Innsmouth, L¡¯horror de Dunwich¡­ Aquestes traduccions van fer que als vuitanta el col¡¤lectiu Of¨¨lia Dracs dediqu¨¦s una antologia a l¡¯escriptor (Lovecraft, Lovecraft), i alhora Lovecraft ¨¦s present en el recull de proses Les roques i el mar, el blau, de Salvador Espriu. Sembla que Espriu va dir que hauria donat un bra? per escriure El cas de Charles Dexter Ward.

Ha estat l¡¯editorial Laertes qui m¨¦s ha tradu?t Lovecraft. L¡¯escriptor i editor Emili Olcina ha estat un membre ressagat i local del Cercle Lovecraft. Si fa cinc anys va editar una imprescindible antologia de contes del nord-americ¨¤, ara ha tradu?t un dels seus relats m¨¦s coneguts, basat en els processos de les bruixes de Salem, a finals del XVII.

L¡¯obra de Lovecraft, centralitzada en Cthulhu, es basa en la badoqueria dels homes ¡ª-titelles insignificants¡ª davant d¡¯un fet inexorable: la lat¨¨ncia al fons del mar de d¨¦us abominables que una vegada van dominar la terra. Aquesta matriu hermen¨¨utica ha fet v¨¤lida qualsevol lectura de Lovecraft que relaciona aquests ¨¦ssers amb els perills de l¡¯actualitat. Per¨° aix¨° significa llegir la seva obra sense que ens transporti enlloc.

El conte llarg que comentem no ¨¦s de la saga de Chtulhu, tot i que sovint s¡¯hi ha vinculat. Ning¨² m¨¦s allunyat que Lovecraft d¡¯aquells pioners puritans que cap al 1692 van dur a la forca prop d¡¯un centenar de dones i homes de la badia de Massachusetts, per¨° alhora ning¨² millor que Lovecraft per ponderar que, en l¡¯isolament d¡¯aquells pioners dels boscos de Nova Anglaterra, niava una disposici¨® perfecta cap al pensament m¨¤gic.

Aquesta hist¨°ria ¡ªla primera vegada que es tradueix al catal¨¤¡ª abusa dels salts fora del pla real, ja sigui per l¡¯acci¨® de la bruixeria com pels viatges al passat, pels somnis o per alguna altra mena d¡¯acci¨®. Per¨° hi trobem els climes intensos i opressius de Lovecraft, la rivalitat entre la imaginaci¨® desfermada i la conjectura cient¨ªfica, l¡¯estudiant de matem¨¤tiques obsessiu, la universitat de Miskatonic ¡ªa Arkham¡ª, un calder¨® de bruixa del qual salten espurnes el¨¨ctriques i encara alguna pista sobre el Necronomicon.

Lovecraft es queixava de jove a un amic que en la seva obra hi havia els contes-Poe i els contes-Dunsany, per¨° que els contes-Lovecraft encara no havien arribat. Aquest conte, publicat el 1933, ja ¨¦s purament un conte-Lovecraft.