Qui dorm al carrer a Barcelona?

Ja fa 10 anys de l¡¯assassinat de la Rosario, una dona sense llar que dormia en un caixer de Barcelona. Aquell fet ens va commocionar com a ciutat per¨° no prou, malauradament, per canviar la mirada de la majoria social sobre el sensellarisme. La porof¨°bia, l¡¯odi a la pobresa, ¨¦s una de les cares d¡¯una societat que es va deshumanitzant i que rebutja cruelment el retorn en rostre hum¨¤ de les profundes desigualtats existents.

El que passa habitualment ¨¦s la indifer¨¨ncia, la voluntat d¡¯invisibilitzar o de no veure all¨° que no ens agrada. Aquesta ¨¦s la resposta habitual i tamb¨¦ t¨¦ conseq¨¹¨¨ncies. Com a Ajuntament de Barcelona, entenem que cal combatre la desigualtat i alhora canviar la mirada i l¡¯abordatge de les seves conseq¨¹¨¨ncies sobre les persones. Per aix¨° cal fer visible i recon¨¨ixer quines s¨®n les xifres a la nostra ciutat per¨° alhora, no deixar de pensar mai que darrere de cada n¨²mero hi ha una persona o una llar trencada. Sense sensibilitat no hi ha humanitzaci¨® de les pol¨ªtiques i, sense aquesta humanitzaci¨®, no ¨¦s possible la transformaci¨® social.

La Diagnosi 2015 sobre el sensellarisme a Barcelona indica que a la nostra ciutat dormen al carrer cada nit entre 700 i 900 persones; al voltant de 400 viuen en assentaments i unes 1.600 s¨®n ateses en recursos residencials de la Xarxa d¡¯Atenci¨® a les Persones Sense Llar (XAPSLL), que coordina els esfor?os de les entitats especialitzades de la ciutat i l¡¯administraci¨® municipal en la lluita contra les formes m¨¦s dures d¡¯exclusi¨® residencial.

Gr¨¤cies a l¡¯esfor? de coordinaci¨® entre entitats i serveis municipals, Barcelona ¨¦s una ciutat que t¨¦ un bon coneixement de la realitat del sensellarisme m¨¦s extrem. Coneixem l¡¯evoluci¨® de l¡¯exclusi¨® residencial que es manifesta a la via p¨²blica i del nombre i les caracter¨ªstiques de les persones que resideixen o pernocten en equipaments especialitzats. Malauradament, aquesta coordinaci¨® entre entitats i administraci¨® i la sistematitzaci¨® i la publicaci¨® peri¨°dica de les dades no ¨¦s habitual en les ciutats del nostre entorn i es fa molt complicat establir comparatives. Per¨° la por de recon¨¨ixer el problema del sensellarisme no pot frenar el coneixement, perqu¨¨ sense coneixement rigor¨®s les pol¨ªtiques es dissenyen responent a estereotips que, massa sovint, tenen poc a veure amb la realitat.

En la diagnosi de la XAPSLL no nom¨¦s es fa una aproximaci¨® quantitativa a la situaci¨® de les persones sense sostre i sense llar, tamb¨¦ es presenten els resultats d¡¯una recerca qualitativa que d¨®na veu als afectats. La combinaci¨® de les evid¨¨ncies que presenten investigadors i dels testimonis dels qui viuen la duresa del carrer en primera persona ens permet afirmar amb convicci¨® que els ¡°sense sostre¡± no s¨®n un col¡¤lectiu diferent de la resta de la ciutadania. No hi ha un perfil ¨²nic, sin¨® molts. Els itineraris vitals per arribar a aquesta situaci¨® s¨®n tan diversos que la principal caracter¨ªstica que tenen en com¨² les persones sense llar ¨¦s, precisament, que no tenen una llar. I aix¨° t¨¦ una conseq¨¹¨¨ncia clau en l¡¯enfocament de les pol¨ªtiques: cal considerar el sensellarisme com un problema d¡¯acc¨¦s a l¡¯habitatge i no una patologia social.

En la resposta institucional a les formes m¨¦s extremes d¡¯exclusi¨® de l¡¯habitatge, doncs, s¡¯han de construir models d¡¯intervenci¨® dirigits a proporcionar una llar i no nom¨¦s un sostre. Les persones que han viscut situacions de carrer necessiten reconstruir la seva vida amb l¡¯estabilitat que proporciona una llar i els permeti recuperar vincles socials i emocionals imprescindibles per a totes les persones. Per aix¨° ¨¦s necess¨¤ria una decidida aposta per metodologies com el housing first (primer la llar) amb les quals l¡¯acc¨¦s a un habitatge individual i estable ¨¦s el primer pas del proc¨¦s d¡¯acompanyament social. En paral¡¤lel a l¡¯expansi¨® d¡¯aquesta modalitat d¡¯intervenci¨® contra el sensellarisme, cal una aposta per uns equipaments m¨¦s petits, on es pugui conservar la intimitat, m¨¦s flexibles en les seves normatives i la temporalitat de les estades i prou acollidors per tal que les persones ateses puguin reconstruir un projecte de vida.

Per¨° tamb¨¦ cal un canvi d¡¯enfocament, les persones sense llar s¨®n ve?ns i ve?nes de la nostra ciutat, que tenen veu i voluntat de participar. Escoltar-les activament, com ens revela l¡¯estudi, ens confirma que elles s¨®n les veritables expertes, les que saben qu¨¨ cal per enfrontar-se a una situaci¨® impossible d¡¯imaginar per qui no l¡¯hem viscuda: sobre el temps que arriba a ocupar a una persona dedicant-se a sobreviure; que la vergonya de no tenir la intimitat d¡¯una llar comporta trencar vincles familiars; els abusos i l¡¯assetjament que viuen les dones que estan al carrer...

Per aix¨° no podem continuar pensant la ciutat sense donar veu i mirar de cara les persones sense sostre. Cal desenvolupar eines de participaci¨® en el disseny de pol¨ªtiques per implicar qui sempre s¡¯ha considerat objecte passiu de les actuacions municipals. Empoderem les persones, combatem estereotips, treballem pel dret a l¡¯habitatge i reconstru?m els vincles entre ve?ns i ve?nes. Recordem la Rosario perqu¨¨ mai m¨¦s aix¨° torni a passar als carrers de Barcelona.

Laia Ortiz, Tinenta d¡¯Alcaldia de Drets Socials de l'Ajuntament de Barcelona