El PSOE profund

Si jo fos un empresari de l'Ibex 35, segurament contemplaria l'actual escenari pol¨ªtic espanyol amb inquietud. Si pertany¨¦s a l'establishment politicomedi¨¤tic que marca el rumb de la vida p¨²blica espanyola des de fa gaireb¨¦ mig segle ¡ªacaba de morir en lloan?a de FAES Alejandro Mu?oz-Alonso, que ja el 1970 era subdirector general d'informaci¨®... no precisament democr¨¤tica¡ª sens dubte viuria amb veritable neguit l'empantanament institucional d'aquestes setmanes. Com que no s¨®c ni empresari ni mandar¨ª, confessar¨¦ que observo el paisatge posterior a les eleccions generals del 20-D amb expectaci¨® i curiositat. Sense cap mena de delectaci¨®, per¨° amb l'inter¨¨s intel¡¤lectual inherent a veure un sistema pol¨ªtic el funcionament passat del qual coneixes b¨¦, sotm¨¨s a unes tensions, a unes proves d'estr¨¨s in¨¨dites fins ara.

En aquest sentit, i entre molts altres efectes dignes d'an¨¤lisis, la situaci¨® actual est¨¤ fent aflorar un PSOE profund que els somriures i les alegres promeses de Rodr¨ªguez Zapatero, i les habilitats de P¨¦rez Rubalcaba, i les vaguetats de la Declaraci¨® de Granada, i l'estil gas¨®s de Pedro S¨¢nchez havien aconseguit dissimular una mica.

B¨¦ ¨¦s cert que, al llarg dels ¨²ltims lustres, aquest PSOE profund no ha deixat d'acostar peri¨°dicament l'orella. N'hi havia prou d'atendre els articles, les entrevistes o les declaracions d'Alfonso Guerra; o observar algun exbar¨® de blasons esquerrans ennoblits fins i tot al Xile d'Allende, convertit en tertuli¨¤ ultraespanyolista en televisions d'extrema dreta; o escoltar juristes que van ser prestigiosos, com Gregorio Peces-Barba, evocant fr¨ªvolament el comte duc d'Olivares i la necessitat de bombardejar Barcelona de tant en tant.

No, no ¨¦s que un sigui tan c¨¤ndid per creure, una vegada coneguts els resultats del 20-D, que una entesa pol¨ªtica ¡ªen el format que fos¡ª entre el PSOE i Podem era f¨¤cil, o si m¨¦s no possible; sobretot tenint en compte que, per sumar, necessitaria tamb¨¦ alguna forma de suport per part d'independentistes i d'una altra mena. Per¨°, justament perqu¨¨ les dificultats objectives de la f¨®rmula s¨®n enormes, perqu¨¨ des de la jornada electoral molts dels actuals barons socialistes no han cessat de dirigir advertiments i tra?ar-li l¨ªnies vermelles al secretari general, em resulta sorprenent i inquietant la mobilitzaci¨® de velles gl¨°ries (m¨¦s velles que gl¨°ries, en molts casos) abanderant un discurs apocal¨ªptic sense cap altre objectiu que coaccionar S¨¢nchez i els seus i for?ar-los a lliurar-se, lligats de mans i peus, al PP.

Em refereixo, entre altres coses, a aquella reuni¨® celebrada el dijous 28 de gener en un restaurant del Madrid cast¨ªs (on, si no?), per mig centenar d'exdirigents socialistes per debatre i aprovar el document que, l'endem¨¤, l'exministre de l'Interior Jos¨¦ Luis Corcuera va intentar lliurar a la seu de Ferraz. I qu¨¨ diu el manifest de la gu¨¤rdia veterana? Doncs, en primer lloc, desqualifica Podem en termes que farien empal¡¤lidir d'enveja el m¨¦s aguerrit columnista de La Raz¨®n: ¨¦s ¡°un partit populista¡± i ¡°el populisme nom¨¦s comporta desastres pol¨ªtics i econ¨°mics¡±; ¨¦s, a m¨¦s, c¨°mplice de la dictadura vene?olana i resulta ¡°t¨°xic per al PSOE, el destrossar¨¤ si governen junts, perqu¨¨ ¨¦s el soci m¨¦s deslleial possible¡±. La situaci¨® ¨¦s greu ¡ªasseguren els ex¡ª, entre altres motius per ¡°la clara amena?a d'especejament territorial per part dels separatistes que Podem anima, prometent l'autodeterminaci¨® a tots els pobles (oprimits?) d'Espanya¡±. Davant d'aix¨°, ¡°cal que els partits constitucionalistes s'asseguin de seguida a negociar un programa de Govern¡±.

T¨¦ gr¨¤cia que els qui, quan la tinta de la Constituci¨® encara estava fresca, ja van intentar desvirtuar-la coengendrant i donant suport a la LOAPA del bra? d'una UCD agonitzant, que aquesta gent toqui ara a sometent els partits ¡°constitucionalistes¡± a defensar la Carta Magna. Encara t¨¦ m¨¦s gr¨¤cia que el seu portaveu sigui Corcuera, que el 1993 va haver de dimitir del ministeri, despr¨¦s que el Tribunal Constitucional anul¡¤l¨¦s un punt clau de la seva famosa i personal¨ªssima Llei de Seguretat Ciutadana o llei de la puntada de peu a la porta. Amb uns sacerdots aix¨ª, el culte a la Constituci¨® no necessita enemics.

M¨¦s enll¨¤ de les an¨¨cdotes, de la imatge de l'avi Cebolleta anant a Ferraz cridant ¡°ara ens sentiran!¡±, el que ha passat els ¨²ltims dies indueix a una reflexi¨®: si no aconsegueixen emancipar-se dels savis de Si¨® del socialnacionalisme espanyol, tant el PSOE com Pedro S¨¢nchez s¨®n morts.

Joan B. Culla i Clar¨¤ ¨¦s historiador.