La societat quantificada

Inundats per l'entusiasme generalitzat i sovint acr¨ªtic per la tecnologia, no sempre ¨¦s f¨¤cil trobar espais de debat sobre com les noves tecnologies i les dades impacten en processos existents. En una rara excepci¨®, el 2015 alguns dels fons filantr¨°pics m¨¦s importants del m¨®n, com la Ford Foundation, la Open Society Foundation i el Media Democracy Fund, es van aliar per finan?ar 12 projectes en 10 pa?sos per explorar les conseq¨¹¨¨ncies de la societat quantificada i l'impacte dels algorismes en les societats obertes. Els informes finals, que aborden temes tan dispars com les ciutats i les targetes intel¡¤ligents, el control de fronteres, la discriminaci¨® laboral i en la prestaci¨® de serveis, l'¨²s d'algorismes per assignar escola o l'¨²s de dades en la crisi de l'ebola, proporcionen una lectura fascinant i una privilegiada exploraci¨® cr¨ªtica de l'impacte de les tecnologies.

En el cas de l'ebola a Guinea, Sierra Leone i Lib¨¨ria, els autors revelen com malgrat l'estesa creen?a que la disponibilitat de dades en temps real (geolocalitzaci¨® de tel¨¨fons m¨°bils, sobretot) ¨¦s determinant per millorar la gesti¨® d'emerg¨¨ncies i proporcionar m¨¦s bon servei als afectats, la realitat ofereix un panorama m¨¦s complex. L'estudi subratlla, per exemple, el risc d'oblidar les zones rurals menys connectades, o la dificultat d'incorporar volums massius de dades que poden ser de baixa qualitat en un context ja de per si mateix complicat, en el qual nom¨¦s la coordinaci¨® de serveis civils, militars i voluntaris, nacionals i internacionals, ¨¦s un repte del qual sovint s'apoderen el caos i la improvisaci¨®.

A Pol¨°nia, la Fundaci¨® Panoptykon estudia el sistema de classificaci¨® de les persones aturades que des del 2014 utilitza tres grans categories per determinar a quins serveis i prestacions t¨¦ acc¨¦s cadascuna. El sistema, part d'un proc¨¦s de modernitzaci¨® de l'Administraci¨® p¨²blica, cobreix 1,5 milions de persones, a qui s'assigna una puntuaci¨® que determina la seva ocupabilitat i acc¨¦s a cobertures. L'informe assenyala la falta de transpar¨¨ncia d'aquests processos, aix¨ª com la incapacitat dels sistemes inform¨¤tics i els algorismes per processar experi¨¨ncies vitals complexes i prendre decisions que escapin als prejudicis dels dissenyadors del sistema. Al final, els objectius i la pr¨¤ctica del sistema estan molt allunyats. Els drets de les persones a qui es pret¨¦n servir no nom¨¦s apareixen desdibuixats, sin¨® que es veuen sovint vulnerats de maneres nom¨¦s possibles per la intervenci¨® dels algorismes.

En l'estudi sobre les ciutats intel¡¤ligents, Privacy International explora les vulnerabilitats de les connexions wi-fi p¨²bliques, exposant la facilitat amb la qual poden ser intervingudes (hackejades) per qualsevol persona amb prou coneixements. Aquest risc s'est¨¦n dels tel¨¨fons m¨°bils i els ordinadors port¨¤tils fins a qualsevol sensor (de temperatura, humitat, imatge, dades, etc¨¨tera) equipat amb r¨¤dio wi-fi, revelant un escenari d'alt risc per a tota la informaci¨® que circula per les xarxes de la ciutat connectada.

En desvelar la falta de control de les dades, l'informe es pregunta per a qui, per qu¨¨ i qui beneficia la smart city que genera infraestructures que no sap protegir. En un dels estudis relacionats, rellevant per a una ciutat com Barcelona, que aviat adoptar¨¤ targetes intel¡¤ligents (la T-mobilitat) en el transport p¨²blic, les autores estudien el cas de la Vos Card a l'Argentina, el volum de dades personals requerit per contractar-la, la seva capacitat per registrar totes les activitats (moviments, transaccions) fetes per la ciutadania i la indeterminaci¨® del contracte subscrit, que no limita en cap cas el trasp¨¤s a entitats privades de les dades recollides i el seu possible ¨²s posterior per prendre decisions sobre persones espec¨ªfiques.

En exposar la intensitat amb la qual els ginys i les pol¨ªtiques de la societat quantificada recullen i utilitzen dades per fer estudis, comercialitzar informaci¨® personal o prendre decisions sobre com o on intervenir, o a qui proporcionar serveis, els textos alerten sobre la falta de coneixement i control sobre els budells de la societat quantificada. Gr¨¤cies a aquesta petita iniciativa de diferents fundacions, sembla que la pilota comen?a a rodar, i apunta a l'oportunitat ¡ªi necessitat!¡ª de superar la visi¨® de la tecnologia com un emocionant s¨ªmptoma del progr¨¦s per comen?ar a incorporar en la nostra comprensi¨® de la societat les formes en qu¨¨ la presa de decisions tecnol¨°giques i la quantificaci¨® altera tot el que ens envolta.

Gemma Galdon Clavell ¨¦s doctora en Pol¨ªtiques P¨²bliques.