¡°Per arribar a les pantalles cal picar molta pedra¡±

Feta amb 60.000 euros rebuts amb finan?ament col¡¤lectiu?en 16 dies ¡ªalterns¡ª , amb actors, actrius i t¨¨cnics que no van veure ni un euro, despr¨¦s de picar a les portes de televisions p¨²bliques i obtenir un no per resposta, El cam¨ª m¨¦s llarg per tornar a casa?ha aconseguit el premi Gaud¨ª a la millor pel¡¤l¨ªcula en llengua catalana. ¡°Pot semblar una broma, per¨° hem viscut en carn pr¨°pia aix¨° del llarg cam¨ª", afirma Sergi P¨¦rez, el director de la cinta que veu recompensat l'esfor? amb el reconeixement dels Gaud¨ª. Una compensaci¨® moral, perqu¨¨ econ¨°micament encara no ha pogut recuperar els 15.000 euros que va posar de la seva butxaca per arrencar el projecte i que va estalviar a c¨°pia de fer anuncis de publicitat de Nesquik. P¨¦rez (Terrassa 1976) ¨¦s professor de l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC) on va acabar els estudis fa 10 anys. Tamb¨¦ ¨¦s llicenciat en belles arts i autor de videclips de grups musicals, com els Manel.

El cam¨ª m¨¦s llarg per tornar a casa, era la seva opera prima. La hist¨°ria d'un home, que encarna l'actor Borja Espinosa, que es veu superat per la mort de la seva dona i que viu un visceral proc¨¦s per assumir el dol mentre es queda fora de casa seva ¡ªsense claus¡ª amb un gos malalt. ¡°Va ser un curt, per¨° despr¨¦s em va agradar tant que vaig decidir que havia de ser un llargmetratge¡±, comenta. Nascuda d'una viv¨¨ncia real del director, la mort d'una persona propera, i una an¨¨cdota referida a un gos al qual no se li va donar ni aigua ni menjar durant dies ¡ªel que li passa a l'Elvis, el gos de la seva pel¡¤l¨ªcula¡ª, l'angoixant perip¨¨cia del seu protagonista s¨ª que ¨¦s completament ficci¨®.

La pel¡¤l¨ªcula va estar en pantalles dels cinemes a Barcelona els Bala?¨¢ i Zimzeig gaireb¨¦ cinc mesos, tot un r¨¨cord en els temps que corren, i, sobretot, va participar en uns quaranta festivals per tot el m¨®n, incloent el de cinema independent de Nova York.

Amb la proposta sota el bra?, el director va trucar a les portes de les televisions p¨²bliques per¨° el projecte no va agradar: ¡°Hi ha una lluita per un share i pel que vol un p¨²blic general. Jo estic a favor de qualsevol tipus de cinema i crec que hi ha d'haver un ampli ventall per¨° el que passa llavors ¨¦s que els que fem cinema d'autor som invisibles i d'aix¨° s¨ª que em queixo. S¨®c consumidor d'aquest tipus de cinema i m'agradaria que tingu¨¦s m¨¦s visibilitat, com el que fan Mar Recha o Agust¨ª Villaronga. El cinema anomenat independent que es fa a Catalunya ¨¦s molt important per¨° perqu¨¨ arribi a les pantalles cal picar molta pedra¡±. Els seus referents s¨®n Haneker, Lars von Trier i Bergman i entre els espanyols cita Mario Camus, Almod¨®var, Cesc Gay i Victor Erice. Tamb¨¦ opina que, a m¨¦s dels criteris de la televisi¨® per decidir a quines produccions ajuda i quins no, el p¨²blic ¨¦s un altre agent decisiu: ¡°Ens haur¨ªem de preguntar per qu¨¨ el gran p¨²blic veu tan poc cinema d'autor i si hauria de ser m¨¦s exigent¡±.

Amb els 15.000 euros que havia estalviat i un micromecenatge que va funcionar molt b¨¦ i a canvi d'il¡¤lustracions, P¨¦rez va comen?ar el rodatge. Ning¨² va cobrar res: ¡°La pel¡¤l¨ªcula es va fer per amor al projecte i al cinema, pot semblar pomp¨®s per¨° ¨¦s la veritat¡±. El Cam¨ª mes llarg per tornar a casa va estar a punt d'embarrancar-se en la recta final perqu¨¨ es va acabar els diners quan faltava part del muntatge i va ser el director de l'ESCAC, Sergi Casamtjana, qui el va finan?ar: ¡°Ho va fer perqu¨¨ creu profundament en el que fan els estudiants i els que treballem a l'ESCAC¡±. Una escola que s'ha convertit en planter de creadors de cinema catal¨¤, ¡°com Mar Coll, Antonio Baiona o Elena Traper i moltes m¨¦s mirades¡±.

Despr¨¦s de ser reconeguda pels Gaud¨ª, la cinta tindr¨¤ una segona vida en les pantalles: els Texas, el Zumzeig de Barcelona i en altres ciutats catalanes. El seu director ja est¨¤ pensant en el seg¨¹ent projecte amb la col¡¤laboraci¨® d'Isabel Coixet: ¡°Ser¨¤ una hist¨°ria de transsexualitat, un tema que tampoc ¨¦s dels f¨¤cils¡±.