Les estacions ¡®fantasma¡¯ de Barcelona

En la xarxa ferrovi¨¤ria de Barcelona hi ha diverses estacions subterr¨¤nies que ja no es fan servir. Moltes no es van arribar ni a obrir i d'altres han estat derrocades parcialment deixant part de les andanes. El caos a la xarxa de Rodalies que s'ha produ?t aquest dimarts l'ha provocat, segons la investigaci¨®, l'incendi d'un matal¨¤s en un baixador que no es va arribar a utilitzar entre Arc de Triomf i el Clot. Els canvis de planificaci¨® en les l¨ªnies i les millores en les infraestructures han deixat instal¡¤lacions abandonades per les quals corren llegendes urbanes i visitants de tota mena. Hi ha rutes organitzades per veure-les i fins i tot fan¨¤tics del subm¨®n del ferrocarril que desafien les prohibicions i baixen a les vies per rec¨®rrer-les.

Vilanova, l'estaci¨® origen del foc d'aquest dimarts, havia de ser la tercera de Barcelona quan Sants encara era de mercaderies i tot el tr¨¤nsit el concentraven Nord i Fran?a. Situada poc abans del desviament en la que avui ¨¦s una estaci¨® d'autobusos, es va construir aquest baixador subterrani que conserva mobiliari, escales mec¨¤niques, andanes i vest¨ªbul. Mai va arribar a funcionar?a causa d'una reestructuraci¨® a finals dels anys vuitanta, en la qual desapareixia el ramal Marina, se soterrava el ramal Gl¨°ries i es creava el ramal Bes¨°s. A m¨¦s, part de l'andana va haver de ser destrossada per esquivar un encreuament amb el nou tra?at que portaria la l¨ªnia de Matar¨® fins a l'Hospitalet. Les instal¡¤lacions han estat deixades durant anys i han acumulat escombraries i destrosses. "Hi ha c¨¤meres de seguretat i en ocasions, agents de seguretat d'Adif. Fa temps que no es veu gent per aquesta zona, per¨° hi ha hagut ¨¨poques que era una rambla", diu un conductor de trens de Rodalies que prefereix no desvelar la seva identitat.

Adif assegura que no t¨¦ cap pla especial per a aquest tipus d'instal¡¤lacions sense ¨²s. No obstant aix¨°, fonts de la companyia propiet¨¤ria de les infraestructures estatals asseguren que el 2015 van tenir m¨¦s de 900 den¨²ncies per "tr¨¤nsits indeguts" a tot Catalunya.

No obstant aix¨°, la majoria de les estacions fantasma?de Barcelona s¨®n de la xarxa de metro. Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) no vol qualificar-les aix¨ª i parla d'"enderrocaments". L'¨²nic que accepten fonts de la companyia ¨¦s la que tradicionalment es coneix com Gaud¨ª, en l'actual t¨²nel de la l¨ªnia 5 entre Hospital Sant Pau i Sagrada Fam¨ªlia, que no es va arribar a inaugurar. Amb la uni¨® de les dues antigues l¨ªnies V i II ¡ªl'anterior nomenclatura era en n¨²meros romans¡ª el 1970 es va decidir deixar fora de la xarxa. La companyia la mant¨¦ perqu¨¨ t¨¦ instal¡¤lacions com un auditori i espais per a associacions. Les andanes s¨®n recognoscibles des del tren.?

Fa temps que no es veu gent per aquesta zona, per¨° hi ha hagut ¨¨poques que era una rambla¡±, diu un conductor de Rodalies

El nombre de baixadors abandonats coneguts varia segons els mites i les llegendes que corren per Internet. Algunes llistes de blogs parlen de 10 o 12 estacions. L'empresa de rutes per Barcelona CultRuta se centra en el tram de l'actual Via Laietana, germen del metro, i a l'eix de Ferrocarrils de la Generalitat, antigament conegut com a tren de Sarri¨¤. "A la gent li agraden molt les hist¨°ries i els enigmes per¨° la xarxa de Barcelona no ¨¦s tan gran per tenir tantes estacions abandonades", diu Manuel Marina, historiador que coordina la ruta BCN subterr¨¤nia: hist¨°ries del metro. Marina porta els grups per les instal¡¤lacions accessibles i les superf¨ªcies i els ensenya fotos de les incursions que s¨ª que ha pogut fer amb t¨¨cnics oficials de TMB i Adif.

En aquest primer tram de subterrani de la Via Laietana hi ha dues estacions fallides: Banc i Correus. La primera est¨¤ a 25 metres de Caixa Catalunya, que als anys trenta era la segona seu del Banc d'Espanya i fruit de m¨²ltiples llegendes. "La gent va comen?ar a dir-li Banc perqu¨¨ deien que era una estaci¨® secreta que connectava amb la seu de l'entitat i que hi paraven trens carregats de diners. ?s fals perqu¨¨ est¨¤ a 25 metres i perqu¨¨ el banc es va fer despr¨¦s", explica Marina. La segona s¨ª que va existir i es va tancar el 1972 amb la prolongaci¨® de l'actual l¨ªnia 4 i la construcci¨® propera de l'estaci¨® de la Barceloneta. Conserva anuncis de l'¨¨poca i fins i tot cartells electorals d'unes pseudoeleccions municipals durant el r¨¨gim franquista.

El tren Barcelona-Sarri¨¤, actual tram de les l¨ªnies de Ferrocarrils que van al Vall¨¨s, est¨¤ farcit d'an¨¨cdotes. ?s el t¨²nel m¨¦s antic i data del segle XIX. Tot i aix¨°, l'¨²nica estaci¨® fantasma de la qual parlen els historiadors ¨¦s Avinguda de la Llum, una galeria subterr¨¤nia que es va construir per salvar el desnivell amb l'actual l¨ªnia 1 del metro a Ronda Universitat. Marina porta els seus clients a l'¨²nic espai possible, un local annex a la botiga de cosm¨¨tics Sephora del centre comercial Triangle.

Els que s¨ª que baixen a les vies s¨®n el col¡¤lectiu trackrunners. Aquest grup an¨°nim que opera a diverses ciutats europees se salta les prohibicions i formen part dels "tr¨¤nsits indeguts" dels quals parla Adif. Al seu web es poden veure v¨ªdeos i fotogaleries a les estacions de Vilanova, a Correus, o les obres del tram central de les l¨ªnies 9 i 10 de metro, actualment paralitzades.

"Som un grup de gent amb un inter¨¨s com¨²: mirar-ho tot", escriuen al seu web. El seu inter¨¨s pel subterrani ve descrit amb halo m¨ªstic: "Hi ha poques formes en aquest m¨®n de ser veritablement lliure. Aquest lloc va n¨¦ixer del desig de mostrar que ¨¦s possible fer qualsevol cosa. No som els primers, ni els ¨²ltims, nom¨¦s un grup de passatgers d'aquest tren que anomenem vida prenent una petita part de la ciutat per a nosaltres mateixos".