El germ¨¤ de Juan Guerra

Fa uns dies vaig escriure a Google el nom de Juan Guerra i me'n van sortir uns quants. En coneixia alguns. Per¨° desconeixia que un districte del Per¨² es digu¨¦s aix¨ª. Enmig de tant desconeixement, em va sortir el cas Guerra, que no ¨¦s cap altre que el fam¨®s cas en el qual va estar comprom¨¨s el germ¨¤ del que ja tots coneixem. Per si alg¨² no recorda aquest t¨¨rbol assumpte, Juan Guerra va ser contractat pel PSOE d'Andalusia en qualitat d'assistent del seu llavors poder¨®s germ¨¤.

El 1990 va saltar l'esc¨¤ndol en el qual Juan Guerra es va veure involucrat, en el qual va ser imputat (ara es diu investigat) per diversos delictes greus, com el de malversaci¨® de fons p¨²blics, tr¨¤fic d'influ¨¨ncies i frau fiscal. El cas Guerra esquitxa el seu germ¨¤ vicepresident del Govern espanyol, motiu pel qual dimiteix el 1991, fet que no ¨¦s acompanyat per la tamb¨¦ dimissi¨® de Felipe Gonz¨¢lez, tal com havia prom¨¨s p¨²blicament que faria si el seu segon de bord dimitia.

Vaig llegir a Federico S¨¢nchez se despide de ustedes, les mem¨°ries de Jorge Sempr¨²n (ministre de Cultura del Govern socialista entre el 1988 i el 1991), que s'ho va passar molt malament amb el vicepresident. I no hi ha res en aquest llibre testimonial que no em faci estar m¨¦s d'acord amb el deplorable dibuix del personatge. Crec que va ser cap a l'any 1983 que vaig viatjar a Madrid per assistir a la presentaci¨® d'un llibre del dirigent del PSC Josep Maria Triginet, editat per Montesinos, segell en el qual jo llavors era editor. La presentaci¨® del llibre es feia en una de les depend¨¨ncies del Congr¨¦s dels Diputats i el presentava el germ¨¤ de Juan Guerra. Hi havia uns quants convidats. Quan l'acte es va acabar, va apar¨¨ixer la diputada Anna Balletb¨°, evidentment una mica tard. El germ¨¤ de Juan Guerra es va dirigir a ella assenyalant-se emf¨¤ticament el rellotge polsera i llan?ant-li: ¡°La propera vegada caldr¨¤ ser m¨¦s puntual¡±. No vaig tenir el m¨¦s m¨ªnim dubte que la grolleria amagava una reprimenda. Aquest fet em va donar el dibuix de la seva personalitat prepotent.

El germ¨¤ de Juan Guerra va proferir fa uns dies algunes de les seves cl¨¤ssiques fatxenderies verbals. Aquesta vegada la diana van ser els dirigents de Podem. Sembla que al germ¨¤ de Juan Guerra no li va agradar que Pablo Iglesias qualifiqu¨¦s el seu partit, el Partit Popular i Ciutadans, com ¡°el trio del b¨²nquer¡±. Es referia ¨°bviament a la defensa (negociable, crec jo a la llarga) del dret a decidir que el partit de Pablo Iglesias va introduir al seu programa. ?s veritat que potser el l¨ªder de Podem va generalitzar m¨¦s del compte. Sobretot pel que fa al PSOE, on no tothom, per sort, pensa com pensen els seus il¡¤lustres barons, incl¨°s el germ¨¤ de Juan Guerra. Aquest senyor no va sortir a debatre. No va sortir a discrepar amb raons i arguments. Potser per aix¨° em va fer recordar tant aquells temps en qu¨¨ humiliava Adolfo Su¨¢rez amb l'apel¡¤latiu de ¡°tafur del Mississip¨ª¡±.

Crec que va ser en aquella ¨¨poca que va comen?ar la meva malvolen?a contra aquest personatge. Encara que votant del PSOE aleshores, mai vaig creure que Adolfo Su¨¢rez es mereix¨¦s tants insults, tanta falta de respecte. I mai vaig creure que aquesta forma tan proca? fos l'¨²nica per rebatre qui de fet podria haver acabat afusellat pels colpistes i no el que apuntava els seus tremolosos ditets, amagat a les primeres r¨¤fegues en aquell infaust 23 de febrer del 1981.

El que tamb¨¦ va declarar a so de bombo i platerets que li havia passat un bon raspallat a la reforma de l'Estatut de Catalunya del 2006 ¨¦s el mateix que ara, en la seva ins¨°lita fil¨ªpica a Podem, barreja injustament el dret a decidir amb el terrorisme d'ETA. El dret a decidir, va dir, ¡°va ser tamb¨¦ la bandera del terrorisme que va vessar molta sang innocent com la de Fernando M¨²gica¡±. I se li va oblidar dir, de pas, que tamb¨¦ la sang d'Ernest Lluch, que probablement ara hauria estat d'acord, no amb la independ¨¨ncia de Catalunya ni del Pa¨ªs Basc, per¨° s¨ª amb l'estigmatitzat dret a decidir.

Al germ¨¤ de Juan Guerra ning¨² li va dir mai ¡°nen malcriat¡±, ni ¡°jove altiu¡±, quan es mofava dels seus adversaris. I continuo pensant que igual que creia que tenia opinions culturals, com va dir d'ell una vegada Jorge Sempr¨²n, segueix creient que tamb¨¦ en t¨¦ de pol¨ªtiques.

J.?Ernesto Ayala-Dip ¨¦s cr¨ªtic literari.