Maria Ant¨°nia Oliver, premi d¡¯honor de les Lletres Catalanes

Una escriptora i traductora prol¨ªfica que va aprendre catal¨¤ tota sola en una Palma de Mallorca dels anys seixanta on llavors aix¨° era encara m¨¦s complicat. Ara feia uns anys que havia deixat d¡¯escriure ¡°per¨° pensava reprendre-ho i el guard¨® ha estat com una injecci¨® directa en vena de pa amb tom¨¤quet i olives¡±. Aquesta vitalitat i aquesta traject¨°ria ¨¦s una de les grandeses i de les virtuts de la prol¨ªfica autora Maria Ant¨°nia Oliver, un dels noms m¨¦s significatius de l'anomenada? Generaci¨® dels 70 i que l¡¯ha portada a rebre el 48¨¨ Premi d¡¯Honor de les Lletres Catalanes. El guard¨®, dotat amb 20.000 euros, se li entregar¨¤ en un tradicional acte el 6 de juny al Palau de la M¨²sica de Barcelona.

Nascuda a Manacor el 1946, Oliver ¨¦s la tercera persona origin¨¤ria de les illes Balears que rep en els darrers cinc anys el prestigi¨®s guard¨®, despr¨¨s del fil¨°leg Joan Veny (l¡¯any passat) i el tamb¨¦ fil¨°leg, historiador i editor Josep Massot (el 2012). I la quarta dona en tota la hist¨°ria del premi, despr¨¨s de Merc¨¨ Rodoreda (1980), Teresa P¨¤mies (2001) i Montserrat Abell¨® (2008). "Veure la n¨°mina fa por pel pes intel¡¤lectual de qui fou reconegut, per¨° trobo a faltar m¨¦s dones, com Maria Aur¨¨lia Capmany o Carme Riera, per exemple; per¨° aix¨° ¨¦s fruit d'un d¨¨ficit d'atenci¨® generalitzat i tamb¨¦ editorial i period¨ªstic: vivim en un patriarcat, encara", assegura l'escriptora, de sempre dona de car¨¤cter i combativa.

Aquesta actitud l'ha ajudat a obtenir el guard¨®. "?s un clar reconeixement a una traject¨°ria, a un comprom¨ªs triple: amb la llengua, els pa?sos catalans i la literatura¡±, ha explicat el president d¡¯?mnium Cultural, Jordi Cuixart. I si alguna cosa t¨¦ Oliver ¨¦s precisament aix¨°: personalitat i traject¨°ria. Aquesta darrera va comen?ar el 1970 amb Cr¨°niques d'un mig estiu, a la qual van seguir Cr¨°niques de la molt anomenada ciutat de Montcarr¨¤ (1972) i El vaixell d'Ir¨¤s i no Tornar¨¤s (1976). En elles ja va mostrar una de les seves grans caracter¨ªstiques, la utilitzaci¨® d'una diversitat de recursos i estils, virtut que va estrenar bevent de les rondalles mallorquines. Amb els anys ho estendria fins al g¨¨nere negre i des dels contes fins al teatre, passant per la novel¡¤la i el guionatge.

?s la quarta dona en tota la hist¨°ria del premi, despr¨¨s de Merc¨¨ Rodoreda, Teresa P¨¤mies i Montserrat Abell¨®. ¡°Trobo a faltar m¨¦s dones¡±, diu Oliver

La seva voluntat omn¨ªvora va ser fruit d¡¯una actitud que va caracteritzar tamb¨¦ la Generaci¨® dels 70, que va voler tocar tots els g¨¨neres per tal de normalitzar una situaci¨® cultural anorreada pel franquisme. Sempre, tamb¨¦, amb un catal¨¤ ben proper al de la gent del carrer i, en molts casos, amb voluntat de fons de den¨²ncia sociopol¨ªtica, com s¡¯esqueia al per¨ªode del tardofranquisme. Molts d¡¯aquests g¨¨neres els va abordar des de la plataforma del col¡¤lectiu Of¨¨lia Dracs. El premi refor?a el reconeixement a aquella generaci¨® d'escriptors, que ja havien tingut un primer tast amb el guard¨® a Jaume Cabr¨¦ ara fa sis anys. "Ho sento tamb¨¦ com un premi a aquell grup de gent molt compromesa amb les lletres per¨° tamb¨¦ amb la societat: gaireb¨¦ tots ¨¦rem d'esquerres en moments en qu¨¨ era fotut ser-ho; jo mateixa vaig patir dos judicis; per¨° el comprom¨ªs pol¨ªtic no enterbolia la nostra literatura, que consider¨¤vem primordial i que vol¨ªem fer amb molt rigor", recorda. Una tasca i una filosofia, la de d'aquell grup i, especialment dels d'Of¨¨lia Dracs, encara avui necess¨¤ria: "Cal posar a l'abast de la gent el m¨¤xim de g¨¨neres i obres que els permetin tenir el catal¨¤ en igualtat de condicions com a opci¨®".

En aquella l¨ªnia de comprom¨ªs, en les produccions m¨¦s carism¨¤tiques d'Oliver hi va haver tamb¨¦ el component de reflexi¨® feminista, que va quallar a Joana E. (1992, premi Prudenci Bertrana) i Amor de cans (1995, premi? Ciutat de Palma-Lloren? Vilonga), aspecte que va tenir la seva vessant m¨¦s popular amb la creaci¨® de la detectiu L¨°nia Guiu, nascuda a Estudi en lila (1985) i que va significar el debut en la literatura catalana d¡¯una dona en aquest rol. Matava, aix¨ª, dos ocells d'un tret: comprom¨ªs social; per¨° tamb¨¦ comprom¨ªs literari, omplint buits. En aquesta voluntat s'ha de llegir que es pos¨¦s a traduir al catal¨¤, principalment de l¡¯angl¨¨s, autors tan cabdals com Virginia Woolf (de qui va traduir tres obres, entre les quals Les ones), Herman Melville i el seu seminal Moby Dick o el Mark Twain de Les aventures de Tom Sawyer.

¡°Els quatre anys del govern de Bauz¨¢ del PP han estat un desastre cultural per a les Illes¡±, assegura l¡¯escriptora

Aquell component gaireb¨¦ gen¨¨tic d'Oliver encara ¨¦s ben viu avui quan parla de la situaci¨® pol¨ªtica. "Els quatre anys del govern de Bauz¨¢ del PP han estat un desastre cultural per a les Illes; jo espero que hi arribi l'empenta independentista de Catalunya: ¨¦s un gran mirall per a nosaltres;? no veur¨¦ la independ¨¨ncia dels Pa?sos Catalans per¨° s¨ª tinc l'esperan?a de poder veure la de Catalunya", exposa.

Una letal combinaci¨® de greus problemes de salut i la mort del seu marit, el tamb¨¦ escriptor Jaume Fuster, va castigar la vida i la traject¨°ria liter¨¤ria d'Oliver: alguns fantasmes personals aparegueren ja en la que fins ara ¨¦s la seva darrera novel¡¤la publicada, Tallats de lluna, l'any 2000. Van haver-ne de passar set m¨¦s per a que sort¨ªs el que ¨¦s el seu darrer llibre publicat, els relats de Colors de mar... Des de llavors, silenci. "Vaig intentar durant molt de temps escriure una novel¡¤la polic¨ªaca que reflect¨ªs en part el que estava vivint: la mort d'en Jaume, el meu trasplantament de cor... per¨° no me'n sortia i ho vaig deixar estar; all¨° que 'viure era escriure i escriure, viure' que sempre havia defensat, ho vaig arraconar. Per¨° fa molt poc m'ho vaig replantejar i tinc algunes idees al cap. I el premi, doncs mira... en el fons, no vull morir sense escriure".