Acrob¨¤cies a la corda fluixa

A Ortigues, el seu ¨²ltim llibre de poemes, Lucia Pietrelli (Candelara, It¨¤lia, 1984), prenia com a punt de partida el conte infantil de Blancaneu i la rondalla mallorquina de Na Magraneta per construir uns versos molt crus que miraven de cara un dolor que adquiria resson¨¤ncies simb¨°liques: al cap i a la fi, la trag¨¨dia de Blancaneu se sustenta en l¡¯odi que la madrastra sent cap a ella perqu¨¨ no pot suportar tanta bellesa, i el carrer¨® sense sortida on es troba Na Magraneta ¨¦s encara pitjor, sens dubte, perqu¨¨ la mare vol senzillament que es mori per no haver de tolerar-li la gr¨¤cia i les virtuts que exhibeix tan impunement.

A Ortigues, poema rere poema, semblava que nom¨¦s s¡¯hi alc¨¦s un horitz¨® on conflu?en la viol¨¨ncia del poder i el transc¨®rrer del temps vist com un ¨¦sser mal¨¨fic que ho arrasava tot, i la factura tradicional dels versos punxava i feia co?ssor perqu¨¨ no n¡¯hi havia ni un que no estigu¨¦s impregnat d¡¯un malestar febril. Ara, gr¨¤cies a Cadenes, la novel¡¤la guanyadora del premi Joanot Martorell 2015, els qui encara no hagin llegit les dues anteriors aproximacions de Pietrelli a la narrativa ¡ªNissaga i Qui ens defensar¨¤¡ª podran descobrir que a la seva prosa tamb¨¦ hi ha arestes afilades que punxen, que produeix sensacions an¨¤logues a la d¡¯una cremada ¡ª¨¦s a dir, que cou¡ª, i que comporta una certa incomoditat perqu¨¨ ¨¦s el que se sol sentir quan es presencia alguna cosa semblant a les alteracions psicopatol¨°giques de la protagonista.

El nucli de la novel¡¤la se centra en els diferents estats d¡¯¨¤nim que condicionen la relaci¨® d¡¯amistat molt estreta, gaireb¨¦ malaltissa, que mantenen Joan, Sergi, Miquel i Andrea, la protagonista absoluta i centre de tots els esdeveniments d¡¯aquesta trag¨¨dia psicol¨°gica de color negre que ¨¦s Cadenes. Des de la seva abs¨¨ncia f¨ªsica, perqu¨¨ des de la primera p¨¤gina se sap que acaba de morir, el relat va cap enrere en el temps, barrejant veus i episodis que es complementen i es desmenteixen alhora, com si la veritat de deb¨° fos inaprehensible: el lector ha de recompondre totes les peces del trencaclosques, i agraeix que Pietrelli es mogui amb tanta comoditat a l¡¯hora d¡¯administrar els misteris i els secrets que s¡¯han de desvelar. De totes maneres, a pesar de les diverg¨¨ncies entre les diferents imatges ¡ªsempre violentes i pertorbadores¡ª que s¡¯ofereixen d¡¯Andrea, perp¨¨tuament instal¡¤lada a frec dels abismes i dels inferns interiors de la seva personalitat, ben aviat s¡¯obtenen les coordenades del seu mapa sentimental: no desdenya mai l¡¯exhibicionisme emocional, sembla que li agradi experimentar dolor amb el plaer, viure com si estigu¨¦s encerclada de perills pot convertir-se en una mena d¡¯alliberament de la rutina di¨¤ria i del tedi que fa badallar, i est¨¤ del tot conven?uda que els seus pensaments poden ser molt m¨¦s reals que la realitat del m¨®n extern, sempre feridor i hostil: ¡°Vam fer l¡¯amor sense cond¨®, perqu¨¨ jo estava segura de no ser una dona normal, per¨° em vaig quedar prenyada. Ho vaig percebre de seguida, en el moment exacte en qu¨¨ va acabar la penetraci¨® i cada objecte de la cambra va tornar a la seva dimensi¨® normal¡±. Com si es lliur¨¦s amb delit a l¡¯autoconeixement i a l¡¯experimentaci¨® dels l¨ªmits, Andrea posa a prova cont¨ªnuament la capacitat de resist¨¨ncia de la seva fr¨¤gil estructura psicoemocional, i Pietrelli dibuixa com si fos un cas digne d¡¯an¨¤lisi l¡¯equilibri inestable d¡¯una acr¨°bata suspesa a la corda fluixa de la vida.

A Cadenes, Pietrelli no sempre se salva que l¡¯experimentaci¨® ¡ªo la radicalitat¡ª no sembli gratu?ta i desemboqui en unes zones liter¨¤riament ¨¤rides o desolades, com si pretengu¨¦s escriure per no dir res i buscar per no trobar, com si l¡¯¨²nica aspiraci¨® consist¨ªs a crear un laberint de paraules molt seques que perseguissin la temptadora arrog¨¤ncia del no res: a vegades l¡¯instint po¨¨tic es pot confondre amb la vaguetat, i algun lector pot trobar a faltar una major pres¨¨ncia de descripcions explicatives, o creure que l¡¯ordre argumental pateix una condemna massa severa. Per¨° a pesar de tot, tamb¨¦ ¨¦s veritat que el lector tanca el llibre amb la satisfacci¨® d¡¯haver presenciat l¡¯al¡¤lucinada precisi¨® amb qu¨¨ l¡¯autora s¡¯enfronta i toca el nervi viu i la fibra essencial de la regi¨® m¨¦s profunda i vulnerable d¡¯una ¨¤nima en crisi mental.

?