Eduardo Mendoza es destapa com a actor prodigi¨®s

Dues not¨ªcies, una de bona i una altra de dolenta. La bona: al Romea es va representar ahir a la nit una de les millors funcions que es poden veure a la cartellera. La dolenta: era una funci¨® ¨²nica i, per desig de l'artista, mai m¨¦s tornar¨¤ als escenaris.

Havia accedit, ¡°incapa? de rebutjar un repte¡±, Eduardo Mendoza ¨Cera ell qui omplia l'escenari¨C?a protagonitzar una de les sessions de solos que ofereix el Teatre Romea de Barcelona i el que va brindar va ser una nit meravellosa, plena d'intel¡¤lig¨¨ncia, humor, ironia i sentiment. Sab¨ªem que Mendoza era un gran escriptor, per¨° la funci¨® va revelar un actor com una casa de pag¨¨s. El ritme, la veu, la gestualitat, el domini de l'escena... tot un prodigi.

El mon¨°leg del novel¡¤lista va tenir el format d'una confer¨¨ncia, centrada en el fet teatral (per¨° en la qual va parlar d'altres grans temes, com la vida i la felicitat) i amb el suport d'unes fotos projectades (algunes de tan impagables com una amb Reagan a la Casa Blanca i una altra fent de rei d'orient) i fragments musicals. Va ser una del¨ªcia escoltar l'escriptor (des d'ara l'actor) fent broma sobre la seva inf¨¤ncia als maristes (!) o la seva suposada ineptitud per a l'art esc¨¨nic, animant el p¨²blic a escapar-se durant els talls musicals o a deixar enc¨¨s el m¨°bil i contestar les trucades.

Mendoza va deixar molt clar que era un acte ¨²nic i irrepetible: ¡°Si em conviden al Festival d'Aviny¨®, a la Cour d'Honneur els dir¨¦: 'No, merci¡±.

Va explicar que t¨¦ 73 anys i ¨¦s la primera vegada que puja a un escenari com a protagonista, tot i que va revelar un passat d'actor aficionat per¨° malaguanyat?per ¡°falta de coordinaci¨®¡±. Va fer riure de bona gana amb la seva reinterpretaci¨® de l'argument de Sol?davant el perill culminat en ¡°destrempada¡±, de la hist¨°ria del monstre de Frankenstein o de les confessions de Sant Agust¨ª, va anunciar la seva jubilaci¨® i va parlar de comiats.

Era d'esperar que fes una refer¨¨ncia a Rosa Novell, la seva dona, que va morir fa tot just un any i va oferir les seves ¨²ltimes actuacions, cega, en aquest mateix escenari. La que va fer Mendoza va ser pudorosa, subtil, dol?a: amb prou feines una imatge fuga? entre fotos de cirerers en flor a Kyoto amb la m¨²sica tradicional de Sakura sakura:?la mort en l'esplendor. I ja de tornada ¡ªretornant l'emoci¨® al cofre del cor¡ª a la vida, al teatre, a la literatura. La funci¨® continua encara que sigui irrepetible.

Mendoza va acabar amb una met¨¤fora sobre els rius i el mar i es va sorprendre divertidament davant dels calid¨ªssims aplaudiments i bravos del p¨²blic, que el va fer sortir a saludar una segona vegada fins que ens va fer fora a tots fent afectuosament el gest de ¡°marxeu, marxeu¡± amb les mans.