Ada Parellada: ¡°El sistema alimentari est¨¤ podrit¡±

Pregunta. Organitza el segon gastrorecup. Qu¨¨ ¨¦s?

Resposta. L¡¯objectiu d¡¯aquest sopar ¨¦s fer soroll, i la idea seria arribar a ser un moviment. No el vull liderar, sin¨® simplement despertar-lo. Un moviment en el qual els restaurants de tant en tant fessin gastrorecups, sopars den¨²ncia amb aliments que s¡¯anaven a llen?ar. No vol dir que no tinguessin vida ¨²til. Al contrari, la tenen per¨° no vida ¨²til comercial. S¨®n nutricionalment molt adequats i intento demostrar amb els sopars que organol¨¨pticament o gastron¨°micament tamb¨¦ ho s¨®n. Normalment es descarten per q¨¹estions est¨¨tiques.

P. D¡¯on es proveir¨¤ per organitzar aquest sopar?

R. Als restaurants ens costa trobar gent que ens cedeixi menjar a punt de llen?ar perqu¨¨ treballem amb petits productors o parades de mercat. Els paradistes no llencen gaire menjar, s¨®n petites empreses on ven el propietari i ja se¡¯n cuida de fer sortir el material. El gran problema s¨®n les cadenes grans de distribuci¨® on els protocols s¨®n molt estrictes i es pot llen?ar el menjar molt abans del final de la seva vida ¨²til. Em proveir¨¦ de Mercabarna, on s¨ª que se¡¯n llen?a bastant i una mica del Mercat del Ninot. Per¨° el gran volum de verdura ve d¡¯Espigoladors, que ¨¦s una empresa social que lluita contra el malbaratament alimentari i recull dels camps tot el que queda sense recollir. I tamb¨¦ em portaran pa del Turris.

L¡¯objectiu d¡¯aquest sopar ¨¦s fer soroll, i la idea seria arribar a ser un moviment

P. De les grans superf¨ªcies no es proveir¨¤?

R. Costa arribar-hi.

P. Ho ha intentat?

En la primera edici¨® ho vaig intentar per¨° va ser dif¨ªcil, i aquesta vegada no ho he intentat, perqu¨¨ ja tinc els meus canals. ?s dantesc, per¨°. Aquest ¨¦s un sopar clam per fer reflexionar i sensibilitzar. Hi ha dues l¨ªnies. Adonar-se que el sistema est¨¤ podrit, que no funciona. ?s una paradoxa, es produeix molt m¨¦s del que la poblaci¨® pot consumir i alhora hi ha un gran volum de poblaci¨® que mor de gana. ?s dantesc, no ¨¦s acceptable. Per¨° forma part d¡¯un sistema que nom¨¦s podem denunciar, per¨° poc hi podem influir. Despr¨¦s hi ha el malbaratament est¨¨tic i en aquest hi podem incidir, podem reduir-lo. ?s el malbaratament dom¨¨stic. En n¨²meros absoluts ¨¦s impactant per¨° a nivell particular ¨¦s petit. Necessitem reeducar-nos per baixar les xifres del malbaratament.

P. Aleshores el gastrorecup es dirigeix nom¨¦s al consumidor?

R. En el meu cas faig den¨²ncia i sensibilitzaci¨®. A la restauraci¨® ens passa com a les parades de mercat. A les petites empreses es vigilen molt les neveres i es fa una bona planificaci¨®. Nosaltres llencem el m¨ªnim. Intento, d¡¯una manera amable i no invasiva, educar-los. En el dia a dia del restaurant, ja aplico mesures com preguntar-los si volen pa, no el regalo, sembla una tonteria i ¨¦s l¡¯aliment que m¨¦s es llen?a. Curiosament s¨®c besn¨¦ta de la persona que va comen?ar a regalar pa. La meva bes¨¤via era molt generosa i ella, a la Fonda Europa de Granollers, va ser la primera a regalar pa. A m¨¦s, ofereixo la carta en tres mides, en funci¨® de la capacitat estomacal i econ¨°mica. Una cosa que posar¨¦ en marxa aviat ¨¦s suggerir els acompanyaments, perqu¨¨ quan es posen a criteri del restaurant molts cops van a la brossa, i si tries l¡¯acompanyament segur que te¡¯l menjar¨¤s. Tamb¨¦ facilito les carmanyoles perqu¨¨ la gent es pugui endur el que sobra.

P. La gent ho ent¨¦n?

R. S¨®n mesures facilitadores, per¨° no les explico. ?s una manera d¡¯induir al no malbaratament per¨° sense adoctrinar. Estem ficats en una madeixa de malbaratament, hem d¡¯intentar desfilar-la. Hi ha una acci¨® molt innocent per¨° molt nociva que fem tots, agafar el iogurt del darrere al supermercat. Qui es quedar¨¤ el de davant? Els protocols de les grans superf¨ªcies s¨®n molt estrictes i aquest iogurt anir¨¤ a les escombraries.

El gran problema s¨®n les cadenes grans de distribuci¨®

P. Fran?a acaba de fer un pas endavant en aquest sentit. Ha prohibit per llei que els supermercats llencin menjar i l¡¯hauran de cedir a ONG.

R. Aix¨° ¨¦s molt m¨¦s efectiu. ?s una decisi¨® fant¨¤stica. Els consumidors som puces. Podem demanar per¨° no podem solucionar. Aquesta decisi¨® de Fran?a ens educa a nosaltres, ens arriba el missatge i entenem que alguna cosa hem de fer. En l¡¯¨¤mbit catal¨¤, s¡¯est¨¤ parlant molt d¡¯aquest tema. Hi ha moviment, ha comen?at a bullir l¡¯olla.

P. La bombolla ha estat en tots els aspectes.

R. Venim de restriccions i despr¨¦s d¡¯un per¨ªode d¡¯afartament per compensar aquelles restriccions. Per¨° ara ha de deixar de ser bonic fer un banquet on hi hagi molt menjar. Ha de deixar de ser un valor positiu que sobri molt menjar. Estem en proc¨¦s, perqu¨¨ comen?a a ser lleig i, en canvi, abans era molt important que sobr¨¦s.

P. Sempre s¡¯ha dit millor que en sobri que no pas que en falti.

R. A veure no ¨¦s millor que falti que que en sobri per¨° ¨¦s trist que en sobri. I si en sobra, gestionem les sobres. La gesti¨® de les sobres s¡¯ha complicat perqu¨¨ hem perdut habilitats culin¨¤ries. No sabem cuinar, tampoc destinem temps a la cuina i les sobres van a les escombraries.

P. Aquesta d¨¨ria del consumidor per comprar fruita i verdura bonica d¡¯on ve?

R. El que passa ¨¦s que moltes vegades t¨¦ gust i l¡¯ecol¨°gica no t¨¦ tant de gust.

L'ecol¨°gic em sembla una gran mentida i una eina de m¨¤rqueting, prioritzo la proximitat

P. Vol dir?

R. S¨ª, ¨¦s una mala jugada. Si hi hagu¨¦s una difer¨¨ncia organol¨¨ptica tan b¨¨stia, no som ximples les persones. I resulta que l¡¯excel¡¤l¨¨ncia en est¨¨tica i en gust s¡¯aconsegueix. Els biotecn¨°legs agraris ja saben fer-ho b¨¦. I les grans empreses que poden investigar fan millor producte que els pobres nanos que estan lluitant sense fer servir pesticides. Perqu¨¨ a vegades els pesticides donen fruits amb m¨¦s bon gust. ?s una historia rom¨¤ntica que el que ¨¦s ecol¨°gic ¨¦s m¨¦s bo.

P. Per¨° per a la salut no ¨¦s tan bo.

R. ?s igual i nutricionalment ¨¦s perfecte. Quatre pesticides que sabem que no ens fan mal perqu¨¨ peles les verdures... s¨®n pesticides controlats. El producte ¨¦s bo. Replantegem-ho tot, el consumidor ¨¦s v¨ªctima i culpable, el productor ¨¦s v¨ªctima i culpable i el distribu?dor ¨¦s v¨ªctima i culpable. ?s una historia molt complexa. Per¨° tots hem de fer coses i sobretot comen?ar a no associar viure tips amb ser feli?os. L¡¯abund¨¤ncia ¨¦s una merda. Hem de castigar-nos. ?s un f¨¤stic l¡¯abund¨¤ncia i comprar per llen?ar, anar a un casament on tot est¨¤ ple de menjar.... No m¡¯agrada veure les fruiteries amb fruita que cau, per¨° la fruita m¡¯agrada. ?s molt bo menjar ra?m i s¨ªndria sense llavors. No ¨¦s mal producte. I a vegades compres coses ecol¨°giques que no es poden ni menjar. Clar que ¨¦s fatal explicar-ho per¨° ¨¦s real. Hem d¡¯aconseguir que els aliments ecol¨°gics siguin bons, barats i c¨°modes. O que no siguin ecol¨°gics. Hem de potenciar la compra sostenible, la producci¨® sostenible, la sobirania alimentaria, la compra de proximitat. Per¨° si el de proximitat ha de posar una mica de pesticida perqu¨¨ si no ho fa no arriba al mercat, deixa que n¡¯hi posi i que es guanyi la vida i faci un producte estimat. I que el consumidor valori aquest producte estimat i castigui la s¨²per venda.

P. Al restaurant, qu¨¨ prioritza?

R. Jo prioritzo la proximitat, per¨° no ¨¦s exclusiu, jo haig de fer negoci, tinc 18 persones de personal que volen cobrar cada mes m¨¦s enll¨¤ de les meves idees. Prioritzo proximitat i servei. Vull un prove?dor que em serveixi, la comoditat i l¡¯efectivitat s¨®n importants. No prioritzo el que ¨¦s ecol¨°gic. Perqu¨¨ em sembla una gran mentida i una eina de m¨¤rqueting. En canvi, m¡¯encanta que al Prat hi hagi carxofes i no pisos, perqu¨¨ ¨¦s biodiversitat i sostenibilitat. Hem de tenir pagesos, empresaris, cuiners, t¨¨xtil, hem de ser un pa¨ªs sobir¨¤ econ¨°micament, i tots els sectors han d¡¯estar representats. Per tant, el meu pag¨¨s ha de ser competitiu.