Carner, 1914: amor modern

El 1914 va ser un any important per a la poesia catalana: Josep Carner va publicar, a compte seu, Auques i ventalls al gener, i La paraula en el vental juny, amb els quals tancava una llarga etapa de formaci¨® i entrava en la maduresa. Del primer, Joan Ferrat¨¦ en va fer una edici¨® el 1977 (Ed. 62); de l¡¯altre, Jaume Coll en treu ara una magna edici¨® cr¨ªtica que es presenta com la del centenari (malgrat que ¨¦s de final del 2015) sota els auspicis de la Universitat de Barcelona.

?s un estoig amb tres volums, de 14 x 20 cent¨ªmetres, i el tiratge, 300 exemplars, s¨®n id¨¨ntics als de la primera edici¨®. Aquella costava 5 pessetes; aquesta, 72 euros. En primer lloc, hi ha la reproducci¨® facs¨ªmil d¡¯un exemplar de 1914 amb esmenes manuscrites de Carner fetes amb vista a la confecci¨® de La in¨²til ofrena (1924), on va aplegar la seva poesia amorosa.

La hist¨°ria de l¡¯exemplar ¨¦s digna d¡¯una trama novel¡¤lesca: a final dels seixanta, el fil¨°leg Alberto Blecua el troba en una llibreria de vell i hi reconeix la lletra de Carner; el deixa a Gabriel Ferrater, que es va su?cidar sense haver-l¡¯hi tornat; finalment, localitzat el possessor, que no leg¨ªtim propietari, el 2002 nom¨¦s va permetre fer-ne un esc¨¤ner, tot mantenint-se en l¡¯anonimat. El segon volum cont¨¦ una ¨¤mplia introducci¨® al context biogr¨¤fic de l¡¯obra i a la gestaci¨® dels poemes, molts dels quals van apar¨¨ixer anteriorment en una secci¨®, Rims de l¡¯hora, del diari La Veu de Catalunya. Despr¨¦s hi ha l¡¯edici¨® cr¨ªtica: el text dels 65 poemes de La paraula en el vent acarats a la versi¨® ¨²ltima, que ¨¦s la de La in¨²til ofrena en el cas de 17 d¡¯ells, o la de Poesia (1957) ¡ªla gran recopilaci¨®, revisada i reordenada que Carner va fer de la seva obra po¨¨tica fins al moment; reeditada pel mateix Coll el 1992, a Quaderns Crema¡ª, en el cas d¡¯uns altres 39 (nom¨¦s 9 poemes no superen l¡¯estadi de 1914), amb esment de totes les incid¨¨ncies, variants i circumst¨¤ncies que els afecten. El tercer volum aplega, ultra tres ressenyes sobre el llibre aparegudes el mateix any ¡ªremarcable la de Carles Riba¡ª, articles de Carner sobre poesia catalana i sobre la mateixa activitat com a creador ¡ªalguns, com De l¡¯acci¨® dels poetes a Catalunya o Teoria de l¡¯ham po¨¨tic, ja coneguts¡ª, un espl¨¨ndid resum de l¡¯ars poetica carneriana que demostra la determinaci¨® i la claredat d¡¯idees amb qu¨¨ afrontava l¡¯ofici, lluny de la primera impressi¨® d¡¯entreteniment enginy¨®s que poden causar els seus versos al lector no avisat.

En resum, ¨¦s un desplegament d¡¯erudici¨® que il¡¤lumina els poemes i n¡¯enriqueix el significat confrontant-los a la perip¨¨cia vital del poeta. La profusi¨® de tecnicismes i abreviatures seria descoratjadora si es tract¨¦s d¡¯un autor menys apassionant que Carner, per¨° l¡¯esfor? val la pena perqu¨¨, com diu Coll, ¡°La paraula en el vent ¨¦s una vita nova, una paraula nova que funda la poesia amorosa moderna en catal¨¤¡±; de retruc, encara que l¡¯edici¨® t¨¦ mires m¨¦s altes, hauria de servir per silenciar definitivament les retic¨¨ncies dels anticarnerians, la ignor¨¤ncia pertina? dels quals ja no t¨¦ excusa.

Coincidint amb aquest esdeveniment editorial, Jordi Marrugat publica un breu per¨° dens assaig, resum d¡¯una tesi seva, Josep Carner 1914, en qu¨¨ qualifica aquest any com ¡°el m¨¦s important de la hist¨°ria de la poesia catalana moderna¡±. Situant La paraula en el vent i el seu autor en una perspectiva europea, en uns anys, a primers de segle, en qu¨¨ es desenvolupa el postsimbolisme, demostra que la catalana ¨¦s ¡°una de les primeres literatures a presentar-lo plenament realitzat, en l¡¯obra de Carner¡±. L¡¯esgotament de la po¨¨tica simbolista, predominant en l¡¯¨²ltim ter? del XIX, va donar lloc a les avantguardes i a un plantejament en qu¨¨ van confluir autors de diferents pa?sos (Yeats, Rilke, Ungaretti¡­), independentment l¡¯un de l¡¯altre, i que hem convingut a anomenar postsimbolisme: contra l¡¯individualisme dels simbolistes, el poeta cercar¨¤ el coneixement del que ¨¦s com¨² a tots els homes; la complementarietat dels contraris ¡ª¡°Deu-me, Senyor, la gr¨¤cia de la vida:/ una ferida, i si s¡¯escau, la fl?¡±, dir¨¤ Carner¡ª; la import¨¤ncia del sentit, evitant la mera gratu?tat musical; la revaloraci¨® de la tradici¨®, o el tractament de ¡°l¡¯amor com a experi¨¨ncia universal que resumeix totes les experi¨¨ncies humanes¡±. La po¨¨tica postsimbolista ¨¦s m¨¦s una idea de la literatura que no pas un estil concret o un per¨ªode hist¨°ric, i, remarca Marrugat, Carner ¨¦s un dels primers a adoptar-la, en els seus llibres de 1914, i s¡¯hi mantindr¨¤ fidel en tota la resta de la seva producci¨®.

L¡¯enamorament d¡¯un poeta, al marge de la visi¨® del m¨®n i de la literatura que tingui, sol deixar petja en la seva obra. Carner, en el pr¨°leg, diu que La paraula en el vent ¡°no ve a ¨¦sser altra cosa que una hist¨°ria plany¨ªvola d¡¯amor¡±. Encara que ¡°no ¨¦s un poeta per ser llegit des de la biografia¡±, com deixa clar Coll, i que el llibre ¨¦s molt m¨¦s que aix¨°, a hores d¡¯ara sabem algunes coses d¡¯un idil¡¤li que va coincidir amb la gestaci¨® d¡¯aquests poemes. Es tracta d¡¯Anna Dom¨¨nech i Ballester (1893-1973), filla d¡¯Eduard Dom¨¨nech i Montaner, empresari d¡¯arts gr¨¤fiques i editor, i germ¨¤ de l¡¯arquitecte i pol¨ªtic Llu¨ªs Dom¨¨nech i Montaner. Un fill d¡¯aquest, cos¨ª d¡¯Anna, va ser qui va revelar, ja als anys setanta, la identitat de la noia, que no havia transcendit fora de l¡¯¨¤mbit familiar.

El pare d¡¯Anna havia donat feina a Carner el 1909, i la relaci¨® entre tots dos t¨¦ lloc el 1913 entre Barcelona i Canet de Mar, el lloc d¡¯estiueig de la fam¨ªlia d¡¯ella. Carner t¨¦ ganes de casar-se ¡ª¡°ara ¨¦s el temps que sou encara bella¡±¡ª, el pare no en vol saber res ¡ªel poeta, nou anys m¨¦s gran, no t¨¦ una posici¨® econ¨°mica gaire s¨°lida¡ª, i ella vol i dol per¨° no ¨¦s prou forta per imposar-se. La relaci¨® es va trencar ¡ª¡°i ara em resta solament/ aquest banc tot ple de lluna¡±¡ª. Paral¡¤lelament, ja s¡¯havia fixat en Carmen de Ossa, cunyada del c¨°nsol de Xile a Barcelona. El 1915, no va dubtar a fer un viatge transatl¨¤ntic per declarar-s¡¯hi, i aquesta aventura s¨ª va tenir un final feli?.