Apple nega a l¡¯FBI acc¨¦s a l¡¯iPhone de l¡¯atacant de San Bernardino

Una jutgessa federal dels Estats Units ha ordenat a Apple que ajudi l'FBI a desbloquejar i accedir al tel¨¨fon iPhone que utilitzava un dels dos autors del tiroteig de desembre a San Bernardino (Calif¨°rnia), en el qual van morir 14 persones. Els investigadors creuen que l'iPhone cont¨¦ informaci¨® que pot resultar crucial per al cas. La companyia s'oposa a l'ordre, que defineix com "un pas sense precedents" i que considera "una amena?a per a la seguretat" dels seus clients.

D'acord amb l'ordre emesa per la magistrada Sheri Pym, Apple haur¨¤ de proveir l'FBI d'"assist¨¨ncia t¨¨cnica raonable" per accedir al dispositiu m¨°bil. Fonamentalment aix¨° es tradueix a "piratejar-lo" per desactivar el sistema de seguretat que elimina les dades del tel¨¨fon si no s'introdueix el codi correcte despr¨¦s de diversos intents.

Si Apple aconsegueix desactivar aquesta funci¨®, els investigadors federals podran provar tantes combinacions com calgui per al codi de seguretat personal de l'iPhone sense por que es perdin les dades i, quan l'encertin, podran accedir al m¨°bil i a tota la informaci¨® que contingui. L'encriptaci¨® dels aparells ¨¦s un dels reclams comercials m¨¦s difosos per Apple. L'argument de l'empresa consisteix a accentuar que ells no es lucren amb les dades dels seus clients i, en conseq¨¹¨¨ncia, a difer¨¨ncia de Google, Twitter o Facebook, no tenen ingressos per publicitat, sin¨® per la venda dels seus m¨°bils, ordinadors i tauletes.

El gegant tecnol¨°gic assegura que ha col¡¤laborat estretament amb la investigaci¨® del cas de San Bernardino i que ha posat els seus enginyers a disposici¨® de l'FBI. Apple, no obstant aix¨°, assegura que la petici¨® del Govern dels EUA va m¨¦s enll¨¤. "Ens han demanat una cosa que simplement no tenim i que considerem massa perill¨®s crear: construir una porta del darrere [backdoor] per a l'iPhone", explica la companyia en un comunicat. La companyia liderada per Tim Cook remarca que l'FBI vol que Apple faci una nova versi¨® del sistema operatiu d'iPhone, eludint diverses caracter¨ªstiques de seguretat importants, per instal¡¤lar-lo a l'iPhone del suposat autor del tiroteig. "A les mans equivocades, aquest programari ¡ªque no existeix avui dia¡ª tindria el potencial de desbloquejar qualsevol iPhone que estigui en possessi¨® f¨ªsica d'una altra persona", diu Apple.

Aquest ¨¦s un cap¨ªtol m¨¦s de la tensi¨® que viuen les autoritats dels Estats Units i els gegants de Silicon Valley, on una m¨¤xima repetida dins de la ind¨²stria explica la situaci¨®. ¡°Si no ets el client, ets el producte¡±, una refer¨¨ncia sobre com es gestionen les dades per fer negoci. Facebook, Twitter, Yahoo o Google tenen un model publicitari al darrere. Apple no. Des del llan?ament de l'iPhone 6, quan es van introduir els canvis que fan que l'encriptaci¨® dels aparells sigui per defecte, Apple ho ha utilitzat com a reclam publicitari.

Nom¨¦s hi ha una aresta en aquest argumentari d'Apple:?el seu contracte amb Google perqu¨¨ sigui el cercador per defecte. Els de Mountain View van pagar al fabricador d'iPhones 1.000 milions de d¨°lars el 2014 per fer que, tret que el client digui el contrari, els resultats i la gesti¨® de la petici¨® en el seu sistema. Aquesta xifra ¨¦s el 34% dels diners que Google va generar amb recerques en m¨°bils i tauletes d'Apple aquell any.

Jan Koum, cofundador de WhatsApp, conegut per les seves pol¨¨miques opinions, ha sortit en defensa d'Apple. Al seu perfil de Facebook, empresa propiet¨¤ria de l'aplicaci¨® de missatgeria que va crear, ha enlla?at la carta de Cook, amb un encap?alament personal: "No hem de permetre que es cre? aquest perill¨®s precedent. La nostra llibertat est¨¤ en perill". A finals del 2014 l'aplicaci¨®, que ja ha superat els 1.000 milions d'usuaris, va comen?ar a utilitzar un protocol d'encriptaci¨® molt semblant al d'Apple. Al desembre l'aplicaci¨® va estar fora de servei al Brasil a causa d'una investigaci¨® judicial.

Malgrat la bona relaci¨® inicial del president Obama amb Silicon Valley, des de fa dos anys ha fet successius intents per crear un marc de col¡¤laboraci¨® comuna amb les empreses de Silicon Valley. Tot ha quedat en la creaci¨® d'un centre d'investigaci¨®, al qual Apple i Intel s'han sumat per investigar nous t¨¨xtils que es puguin fer servir als uniformes dels soldats, per¨° en cap punt han concretat res relacionat amb l'acc¨¦s a dades, com ¨¦s la voluntat de Washington.

Dimecres al migdia est¨¤ previst que Obama mantingui una trobada amb Tom Donilon, exconseller de Seguretat, i Sam Palmisano, exconseller delegat d'IBM, perqu¨¨ formin part de la Comissi¨® de Ciberseguretat, un ens del qual Facebook, Google o Apple no han volgut formar part. Nom¨¦s Yahoo!, en un mal moment financer i amb el cartell d'es ven?penjat, es va sumar a la proposta de Washington.

Fa una d¨¨cada, Blackberry era la companyia que presumia del mateix que avui fa Apple: protecci¨® extrema de dades. El seu emmagatzematge de tot el contingut al n¨²vol els va convertir en una opci¨® v¨¤lida per a empreses i organitzacions. La seva falta d'innovaci¨® en terminals i aplicacions els va portar a la fallida. Apple ha ent¨¨s que en el m¨®n corporatiu t¨¦ molt de terreny per guanyar. Durant la captura del Chapo Guzm¨¢n va sortir a la llum l'¨²s d'un altre terminal, menys popular, per¨° que guanya terreny entre les companyies de seguretat, el BlackPhone, de l'empresa su?ssa Silent Circle. Basat en Android, permet gestionar diferents perfils esborrant immediatament el rastre. Una de les seves aplicacions m¨¦s valorades consisteix en l'eliminaci¨® de tot el contingut si alg¨² intenta inserir un cable per sostreure informaci¨® i no est¨¤ autoritzat a fer-ho.

Igual que Apple, Telegram, aplicaci¨® de missatgeria, ¨¦s una altra de les companyies que presumeix de la protecci¨® dels seus usuaris. En el cas del programa que planta cara a WhatsApp se'ls ha acusat de ser l'eina de comunicaci¨® que utilitzen diversos grups terroristes per organitzar-se. Pavel Durov, el seu creador, un pol¨¨mic programador i empresari rus, ha fet servir arguments semblants als d'Apple, tot i que ha creat una f¨®rmula perqu¨¨ sigui la mateixa comunitat la que gestioni els grups en qu¨¨ es faci apologia del terrorisme.