Vindicaci¨® de Dom¨¨nec Guans¨¦

D¡¯antologies de la poesia catalana n¡¯hi ha una pila, per¨° els diccionaris no les recullen totes. El d¡¯Edicions 62 ¡ªel renovat¡ª nom¨¦s inclou la de Joan Triad¨², que va mer¨¨ixer almenys dues s¨¨ries de versos sat¨ªrics molt adients: els de Fages de Climent: ¡°Aquest pobre Triad¨²,/ que per triar no t¨¦ do,/ si quan tria tria dur,/ ¨¦s que ¨¦s un mal triador¡±, i els an¨°nims (!) d¡¯Antoni Ribera: ¡°Ai, Triad¨², ets massa dur en la tria!/ Guaita les ombres dels que has rebutjat/ com ronden la famosa Antologia/ i et demanen un xic de pietat! Llur pecat fou, nom¨¦s, fer poesia/ sense pidolar-te cap certificat;/ llegir Carner i escriure en la ironia/ i no pert¨¤nyer a un grup determinat¡±. M¨¦s f¨²ria i menys humor que aquesta va excitar l¡¯antologia marxista-estalinista de Castellet (el marxista) i Molas (l¡¯estalinista).

Les antologies m¨¦s hist¨°riques d¡¯Alexandre Plana (1914) i la de Jos¨¦ Corredor-Matheos, biling¨¹e catal¨¤-castell¨¤, superior a les altres, s¨®n m¨¦s correctes. La que impuls¨¤ C¨ªrculo de Lectores, en quatre volums, dirigida per Riquer i Sansone, nom¨¦s t¨¦ el defecte que hi surten tutti quanti, per quedar els ant¨°legs b¨¦ amb tothom; per¨° s¡¯hi notava m¨¦s d¡¯un descuit: per exemple, ni s¡¯hi esmentava Carles Miralles. Fer una antologia sempre significa una tria, i una tria sol fer-se amb un concepte: la de Triad¨² era senzillament curta de vista, nacionalista i devota; ja hem dit quina idea va presidir la de Molas i Castellet; l¡¯antiga de Planas era la que es podia fer quan el Noucentisme amb prou feines despuntava.

Per¨° n¡¯hi una, la m¨¦s curiosa de totes, de les que no parla mai ning¨², desconeguda fins i tot per als nostres historiadors-arque¨°legs, que ¨¦s una veritable del¨ªcia, de tan b¨¤rbara com ¨¦s: la que va fer Carles Rahola ¡ªde fet, m¨¦s historiador que home de belles lletres¡ª, anomenada Antologia de prosistes i poetes catalans (Girona, Dalmau Carles, 1933). Rahola no devia tenir ni bri, ni gra, ni pessic de gust literari; per¨°, de la mateixa manera que Molas va voler posar ¨¨mfasi en la poesia social, Rahola el va posar en un patriotisme passat de moda cap a aquell temps ¡ªara rebrotat, oscil¡¤lacions de la hist¨°ria¡ª, ancorat en la Renaixen?a, en el lema ¡°Fe, P¨¤tria i Amor¡±, i en un populisme comarcal particular, fruit del seu pairalisme. Hi ha poemes esgarrifosos d¡¯Emili Guanyavents, Pous i Pag¨¨s, Agust¨ª Esclasans i Trinitat Catas¨²s (era un home), que podrien figurar entre les m¨¦s esguerrades produccions de la llengua catalana.No hi falten tots els parents de Rahola, per tribut d¡¯amistat; i, per sort, encara que mal triats, hi apareixen Carner, Joaquim Folguera, Clementina Arderiu, Garc¨¦s, Salvat-Papasseit i Mari¨¤ Manent. Per¨° el conjunt ¨¦s un enorme disbarat.

Immediatament despr¨¦s de publicar-se, Dom¨¨nec Guans¨¦ (1894-1978) va publicar un llibre que es diu Per Catalunya: Contra una antologia escolar, en qu¨¨ afirmava que ¡°res no podia oferir [als escolars del nostre pa¨ªs] una imatge m¨¦s mediocre, m¨¦s vulgar i adotzenada de la nostra Catalunya¡±, i acusava Rahola, sense tenir tota la ra¨®, de ser ¡°un d¡¯aquests catalanistes de darrera hora que ho ignoren tot de Catalunya¡± ¡ªexpressi¨® que m¡¯ha fet pensar que els nacionalistes sempre ho s¨®n de darrera hora i sempre s¨®n poc o molt ignorants: problemes de tota passi¨®, que no fila prim. Naturalment, el que m¨¦s va revoltar Guans¨¦ va ser que l¡¯antologia fos per a escolars. Tamb¨¦ als ¨²ltims decennis se¡¯ls ha fet llegir una s¨¨rie de llibres mal triats, a causa de la qual cosa ja tenim tres generacions de catalans que no sabran mai qu¨¨ ¨¦s la bona literatura. Els arguments de Guans¨¦ eren s¨°lids, la prosa del seu llibre ¨¦s magn¨ªfica; i tot plegat d¨®na una idea de combativitat i esperit cr¨ªtic que, en aquests moments, no es veu per enlloc: la il¡¤lusi¨® patri¨°tica sempre t¨¦ a veure amb l¡¯esperan?a, per¨° tamb¨¦ amb la santa innoc¨¨ncia.

?Penseu que la discussi¨® va acabar aqu¨ª? Ca! Rahola va respondre amb un opuscle (Dalmau Carles, 1934) en qu¨¨ tornava a avantposar el patriotisme al gust literari, i en qu¨¨, feli?, defensava a capa i espasa Anicet Pag¨¨s de Puig, Morera i Gal¨ªcia, Salvador Albert (eren amics), Joan Santamaria i tota la seva antologia.

La gran lli?¨® d¡¯aquesta diatriba resideix en el fet que va existir. Avui no es publiquen tantes antologies, per¨° s¨ª que ens arriben llibres que esborronen, per llur estil, des del primer par¨¤graf. La cr¨ªtica els lloa. I aix¨ª anem: tots entusiasmats (en grec: posse?ts pels d¨¦us), per¨° acr¨ªtics fins a l¡¯estupefacci¨®.Tenim tres generacions que no sabran qu¨¨ ¨¦s la bona literatura per culpa de llibres mal triats.