No ¨¦s ciutat per a t¨²nels

?s demag¨°gic atribuir la L9 del metro a la pressi¨® del MWC com si els operaris s'haguessin posat a cavar en el moment de signar el primer conveni. ?s cert que hi ha hagut gestos en¨¨rgics perqu¨¨ d'una vegada per sempre entr¨¦s en funcionament (i el peculiar sindicat de TMB va anotar la data amb llapis vermell), per¨° els dibuixos d'aquest embolic de ferro van comen?ar el 1997 quan els m¨°bils semblaven un ma¨® i pesaven mig quilo. La L9 ¨¦s el somni daurat de tots els plans d'infraestructures, per m¨¦s que els informes detallats diguessin que no afegir¨¤ viatgers en el tram central ¡ªque ja estan, mal que b¨¦, servits¡ª i que en canvi ser¨¤ ¨²til en les puntes. Per¨° no era la l¨ªnia per anar a l'aeroport: aix¨° quedava per la L2, que era la que havia d'irrigar Montju?c. D'aquesta ja no se¡¯n parla.

Aix¨ª que cal mirar la L9 com un artefacte que nodreix barris i poblacions i punts de treball multitudinaris ¡ªla Fira, Mercabarna¡ª, ¨¦s a dir, com una l¨ªnia de servei popular. Portar-la des de la zona alta no ¨¦s bona idea per¨° en el tra?at hi ha coses pitjors, com aquesta estaci¨® fantasma que volia fer servei en un barri que no existeix, un barri imposat pel somni fara¨°nic d'un alcalde comunista que no li feia f¨¤stics al ma¨® i que governa el Prat fuet en m¨¤ des de fa mil anys. Mireu el dibuix: en aquesta corba extra es van enterrar alguns milions.

I alguna cosa tindran a veure amb els sobrecostos les estacions catedral¨ªcies, adjudicades cadascuna o cada dues a un arquitecte diferent, professionals de prestigi com Carme Pin¨®s, el gran Toyo Ito o Jordi Garc¨¦s, que enlluernen amb la seva profunditat, els seus ascensors supers¨°nics en bateria i la seva decoraci¨® de ci¨¨ncia ficci¨®. Aix¨°, i el sistema de fer l'obra i no pagar-la fins al Govern seg¨¹ent, que ¨¦s una mala jugada pel que arriba per¨° que com a m¨ªnim permet fer el viatge inaugural.

Barcelona no ¨¦s ciutat per a t¨²nels. Est¨¤ assentada sobre aigua i sorra. Jo no s¨¦ si ¨¦s llegenda o no per¨° quan s'estava construint la Ronda Litoral, a cent¨ªmetres del mar, ens explicaven que abans de perforar es congelava la terra. I que corrien a cimentar-la abans que s'estov¨¦s. Fins i tot resulta po¨¨tic. Ara s'est¨¤ fent el t¨²nel de Gl¨°ries en un lloc tamb¨¦ cr¨ªtic. Els t¨¨cnics arrufen les celles. No nom¨¦s cal excavar profundament perqu¨¨ per aqu¨ª passen i es creuen tots els trens de la ciutat, sin¨® que l'obra se submergeix en el fre¨¤tic: en quedar¨¤ vuit metres per sota, aix¨ª que caldr¨¤ bombar m¨¦s aigua que en l'obra del Liceu, que ja rega mitja ciutat. I sent el t¨²nel tan profund em pregunto quina dist¨¤ncia ocupar¨¤ la rampa de sortida, perqu¨¨ el segon t¨²nel, m¨¦s lleuger, ha quedat descartat. Falta, no en fa.

De vegades l'obra p¨²blica t¨¦ aires de ser err¨¤tica. Sense sortir de Gl¨°ries, l'Ajuntament ha modificat el bloc de pisos p¨²blics que ja estava decidit i l¡¯ha posat a concurs internacional (que queda m¨¦s fi). En una pla?a sense per¨ªmetre, on cada cosa va al seu aire, on les obres duraran anys, on els barris que convergeixen es giren l'esquena perqu¨¨ no saben on mirar, va l'Ajuntament i torna a comen?ar, per un detall, sense tocar un conjunt que ¨¦s un desastre.

Em pregunto si la insist¨¨ncia en el tramvia de la Diagonal no respon a aquest patr¨®. Fa poc, Germ¨¤ Bel, expert en infraestructures, deia el que molts experts anteriors van dir de la L9: que aquest tramvia desitjat ¨¦s propi de nou ric, ¨¦s a dir, redundant i car. ?s a dir, in¨²til. S'estan prenent decisions i buscant pactes abans que es pronunci?n els dict¨¤mens que en principi estan encarregats, estudis que han de ser b¨¤sicament de mobilitat en dos punts clau: l'Eixample i la zona metropolitana. M'encantar¨¤ veure la cara dels ve?ns de l'Eixample, que ara viuen en carrers pacificats, retallades pel carril bici, quan en hora punta els toqui absorbir el tr¨¤nsit metropolit¨¤ expulsat de la Diagonal.

I per cert, una bona not¨ªcia: els autobusos el¨¨ctrics tenen prou autonomia per fer tot el torn sense haver de recarregar. Els 100 milions del tramvia s¨®n infinitament m¨¦s ¨²tils portant el metro ¡ªla L10¡ª als barris de la Zona Franca, avui desatesos, o traient la Model del seu lloc. Per¨° ara, oh miracle, sembla que es far¨¤ tot alhora. Mentre anem pagant, any rere any, les estacions enlluernadores d'un metro que no parem de criticar.