Treballar l¡¯estabilitat
L¡¯estabilitat governamental no s¡¯aconsegueix amb un simple acord parlamentari formalitzat en un document ple d'ambig¨¹itats interpretades de manera unilateral
El document de l'acord parlamentari entre Junts pel S¨ª i la CUP del 9 de gener comen?ava dient: ¡°A efectes de garantir l'estabilitat parlament¨¤ria i d'enfortir l'acci¨® de govern durant aquesta legislatura¡¡±. Posteriorment s'especificaven cinc punts, amb diferents graus d'ambig¨¹itat, que eren la base dels compromisos de la CUP-Crida Constituent durant el mandat de Puigdemont. D'aquesta manera es va formalitzar un pacte entre dues forces pol¨ªtiques ideol¨°gicament molt diferents per assegurar l'estabilitat d'un Govern minoritari durant una previsible legislatura de 18 mesos.
Encara que els governs minoritaris, com el de Junts pel S¨ª, acostumen a necessitar i buscar formacions no governamentals que donin suport a les seves pol¨ªtiques, l'estabilitat governamental ¨¦s un concepte indeterminat i no dep¨¨n nom¨¦s del suport parlamentari que posseeix l'Executiu ni del contingut de l'acci¨® de govern. Hi ha molts altres factors que poden condicionar-ne l¡¯estabilitat, perqu¨¨ la din¨¤mica governamental tamb¨¦ est¨¤ subjecta a l'estabilitat del sistema pol¨ªtic, del sistema de partits, dels partits de govern, i a l'estabilitat institucional, econ¨°mica, pol¨ªtica i social. En el cas dels governs de coalici¨®, com el bipartit CDC-ERC, la composici¨® de l'executiu, la distribuci¨® de parcel¡¤les de poder o les relacions personals tamb¨¦ poden condicionar la fermesa governamental, al marge del suport parlamentari que posseeixin.
Per mesurar o valorar l'estabilitat governamental poden utilitzar-se diferents par¨¤metres i, en funci¨® de la seva elecci¨®, el Govern prioritzar¨¤ determinats objectius per aconseguir-la. Un dels m¨¦s utilitzats pels estudiosos ¨¦s, sens dubte, el temporal. Aix¨ª, un Govern que dura molt temps (quant?) es considera molt estable, i un que dura poc temps (quant?) ¨¦s inestable. Aquesta suposici¨® ens obliga a fer una valoraci¨® retrospectiva de l'estabilitat governamental, a prescindir dels factors que condicionen la durada o que provoquen l'extinci¨® dels executius, a acontentar-nos amb saber la quantitat de govern i a subestimar la qualitat del mateix. El Govern de Junts pel S¨ª, en particular, no t¨¦ un objectiu fonamentalment temporal, ni molt menys la intenci¨® d'esgotar una legislatura de quatre anys, sin¨® que aspira a complir un full de ruta per obtenir la independ¨¨ncia de Catalunya, i preveu aconseguir-ho en un per¨ªode inferior a dos anys.
Una an¨¤lisi m¨¦s precisa de l'estabilitat governamental hauria d'examinar els esdeveniments que es produeixen entre la formaci¨® d'un Govern i la seva extinci¨®, i aix¨° obligaria a valorar el volum i el contingut de les pol¨ªtiques, aix¨ª com la comoditat en l'impuls de l'acci¨® de govern. Aix¨° ¨¦s el que sembla exigir el primer comprom¨ªs de l'acord entre Junts pel S¨ª i la CUP en assenyalar que els anticapitalistes ¡°no votin en cap cas en el mateix sentit que els grups parlamentaris contraris al proc¨¦s o el dret a decidir quan estigui en risc l'estabilitat¡±. Per¨° mentre que per la CUP la garantia d'estabilitat (sumar la majoria absoluta parlament¨¤ria) va unida a una determinada acci¨® de govern, per Junts pel S¨ª, i m¨¦s concretament per CDC, la CUP hauria de votar a favor de totes les pol¨ªtiques governamentals (inclosos els Pressupostos) amb independ¨¨ncia del seu contingut. ?s evident que aquesta interpretaci¨® de l'estabilitat parlament¨¤ria no nom¨¦s ¨¦s irracional i oposada a la naturalesa llibertada dels cupaires, sin¨® que tamb¨¦ va en contra dels principis democr¨¤tics.
Un altre factor clau per protegir l'estabilitat dels executius d'aquells que desitgen dinamitar-la ¨¦s que la ciutadania accepti majorit¨¤riament l'activitat governamental. Obtenir l'aprovaci¨® social ¨¦s especialment necessari en contextos com l'actual, de gran incertesa pol¨ªtica, i per aconseguir-ho cal governar amb consensos pol¨ªtics amplis i transversals, de tal manera que els acords no siguin fruit d'una imposici¨® de pol¨ªtiques governamentals, sin¨® de l'habilitat dels executius per sumar sensibilitats ideol¨°giques. En aquesta tasca ¨¦s fonamental instaurar una relaci¨® entre Govern i oposici¨® que eviti el maniqueisme pol¨ªtic, i facilitar des del Govern un comportament poli¨¨dric i constructiu de l'oposici¨®.
L'estabilitat governamental no s'aconsegueix amb un simple acord parlamentari formalitzat en un document ple d'ambig¨¹itats interpretades de manera unilateral. Per aconseguir una acci¨® de govern c¨°moda, activa i duradora, cal adoptar actituds transaccionals, promoure complicitats i infondre responsabilitats col¡¤lectives. L'estabilitat ni s'imposa ni s'acata, es treballa.
Jordi Matas Dalmases ¨¦s catedr¨¤tic de Ci¨¦ncia Pol¨ªtica de la UB.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
?Tienes una suscripci¨®n de empresa? Accede aqu¨ª para contratar m¨¢s cuentas.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.