L¡¯agonia de Rajoy

La incertesa domina l¡¯escenari pol¨ªtic dos mesos despr¨¦s de les eleccions generals. El segon l¨ªder pol¨ªtic a qui el Rei ha encarregat la formaci¨® d¡¯un govern, el socialista Pedro S¨¢nchez, consumeix els seus terminis sense aplanar les dificultats que ja van provocar el desistiment del primer, el conservador Mariano Rajoy. L'experi¨¨ncia ensenya que les negociacions on es juguen coses importants es resolen en l'¨²ltim minut possible. El fet inquietant de la situaci¨® actual ¨¦s que cap dels protagonistes ha aconseguit conv¨¨ncer ning¨² que realment busqui un acord mitjan?ant transaccions acceptables per a l¡¯altra part.

Rajoy exigeix als socialistes que assumeixin la formaci¨® d¡¯una coalici¨® tripartida entre el PP, el PSOE i Ciutadans. S¨¢nchez exigeix a Podem que renunci? a punts essencials del programa, entre els quals hi ha alguns que li han perm¨¨s guanyar les eleccions a Catalunya i el Pa¨ªs Basc. Exigir a l¡¯altre que renunci? a les seves posicions per assumir les teves no ¨¦s negociar. ?s una altra cosa.

Malgrat tot, aix¨° ¨¦s nom¨¦s el que apareix en el primer nivell de lectura. Hi ha una altra aproximaci¨® possible a l¡¯escenari. Consisteix a tenir en compte que l¡¯¨²nica negociaci¨® en curs efectivament orientada a un pacte ¨¦s la que duen a terme el PSOE i Ciutadans per compaginar els seus respectius programes de govern. Els protagonistes asseguren que avancen en els seus treballs i perceben que podrien arribar a un acord. ?s cert que un pacte entre aquests dos partits no aconsegueix formar una majoria de govern, ni tan sols per a la investidura d¡¯un president en minoria. Els 130 diputats que sumen PSOE i Ciutadans queden lluny dels 176 que formen la majoria absoluta i s¨®n menys dels que sumarien els altres partits si votessin contra ells.

Llavors, quin inter¨¨s pot tenir aquesta negociaci¨®? Hi ha un antecedent immediat que es pot prendre com a indici i ¨¦s el que fa interessant aquesta aproximaci¨®. Va ser un acord entre el PSOE i Ciutadans per proposar el socialista basc Patxi L¨®pez com a president del Congr¨¦s el que, presentat despr¨¦s al PP, va permetre el primer gran acord de la legislatura, el de la formaci¨® de la Mesa del Congr¨¦s. El PP va acceptar votar L¨®pez com a president de la Cambra a canvi d¡¯obtenir per a la dreta quatre dels set llocs de la Mesa.

El que t¨¦ inter¨¨s d¡¯aquest antecedent, ara, ¨¦s retenir el m¨¨tode amb el qual es va forjar. Mentre els dirigents del PSOE i de Podem es llancen acusacions rec¨ªproques d¡¯entorpir un eventual govern d¡¯esquerres, en la pr¨¤ctica l¡¯¨²nica negociaci¨® real de moment ¨¦s la que el PSOE i Ciutadans duen a terme i, arribat el cas, la que els permetria presentar al PP com a base per a una coalici¨® entre aquests tres partits. La mateixa que va servir per triar L¨®pez i formar la majoria de dretes a la Mesa del Congr¨¦s. La gran coalici¨® tripartida que proposa Mariano Rajoy.

Si aix¨° ¨¦s el que realment est¨¤ sobre la taula, si aquest fos el cam¨ª que est¨¤ recorrent el PSOE, la veritat ¨¦s que resulta bastant contradictori tenint en compte les reiterades declaracions afirmant que busca formar una majoria de govern progressista i reformista. Pretendre que pugui ser progressista i reformista una coalici¨® i un govern en qu¨¨ la for?a m¨¦s nombrosa ¨¦s el PP ¨¦s una contradicci¨® insalvable. Una burla al sentit com¨² m¨¦s elemental.

La f¨®rmula, per tant, hauria de ser una altra. El president hauria de ser un altre. I potser tamb¨¦ les proporcions en el repartiment. Ja s¡¯han dit i publicat noms d¡¯altres pol¨ªtics de dretes que podrien presidir-lo. El fet que Mariano Rajoy parli de repetir eleccions davant d¡¯interlocutors com el primer ministre brit¨¤nic, David Cameron, ¨¦s un indici clar que no li agrada gens ni mica la idea de cedir el lloc a un altre pol¨ªtic de dretes.

Aquests c¨¤lculs, per¨°, ja es van fer la primera setmana despr¨¦s de les eleccions. Si aix¨° ¨¦s aix¨ª, per qu¨¨ s¡¯ha d¡¯allargar l¡¯agonia? Aqu¨ª hi entra una altra possible aproximaci¨®: el PP de Mariano Rajoy, corcat pel c¨¤ncer de la corrupci¨®, prefereix diferir tant de temps com sigui possible el moment d¡¯enfrontar el seu espant¨®s calvari judicial des d¡¯un govern compartit amb altres o des de l¡¯oposici¨®. De manera que, dilaci¨® rere dilaci¨®, si Rajoy aconsegueix fer les eleccions al juny i formar el nou govern al setembre, tot aix¨° que haur¨¤ guanyat. Nou mesos de pr¨°rroga. La prioritat ¨¦s ocupar el despatx del poder. I encara m¨¦s si est¨¤ amb l¡¯aigua al coll.