¡°Barcelona ha estat una ciutat immoral en mem¨°ria democr¨¤tica¡±

El nomencl¨¤tor el carrega el diable, com la mem¨°ria¡±, diu Ricard Vinyes (Barcelona, 1952) des del seu despatx, encara for?a buit de paper, de flamant comissionat de Programes de Mem¨°ria de l¡¯Ajuntament de Barcelona. Sense pressupost (¡°en vull un de propi, no el vull treure dels equipaments; sense pressupost no hi ha pol¨ªtica de mem¨°ria¡±), el catedr¨¤tic d¡¯Hist¨°ria de la Universitat de Barcelona (UB) ¨¦s un expert en el tema: ha assessorat en la creaci¨® de l¡¯Institut de la Mem¨°ria del Govern Basc o en la comissi¨® del Valle de los Ca¨ªdos, a banda d¡¯escriure per tot Europa sobre el tema o en llibres com El estado y la memoria (2009). I practicant-ho tot repescant lluitadors antifeixistes, com Sebasti¨¤ Piera i Maria Salvo. Ara vol portar mem¨°ries oblidades a peu (o placa) de carrers.

Pregunta. No ¨¦s tasca f¨¤cil: fer mem¨°ria on s¡¯ha imposat l¡¯oblit com a deure de la ciutadania.

Resposta. La clau ¨¦s entendre com s¡¯ha constru?t la imatge del passat, impulsada per l¡¯oblit i el model del PSOE, que partia de l¡¯equiparaci¨®, que tots s¨®n iguals. I aix¨° crea un enorme buit ¨¨tic. Una cosa ¨¦s el respecte als morts i una altra equiparar. I el que es fa des del poder als anys vuitanta ¨¦s equiparar les causes per les quals hi ha la Guerra Civil. Amb aquesta estrat¨¨gia, la pregunta de per qu¨¨ les nostres institucions s¨®n superiors a les de la dictadura no t¨¦ resposta: si totes s¨®n equiparables... Des d¡¯aqu¨ª pretenc explicar que l¡¯equiparaci¨® no existeix fent aportaci¨® dels que van lluitar per la democr¨¤cia popular, la mem¨°ria dels quals ¨¦s la que no est¨¤ representada. Respecte, s¨ª; equiparaci¨®, no.

P. El nomencl¨¤tor actual reflecteix una lluita de classes?

R. ?s expressi¨® d¡¯hegemonies culturals i pol¨ªtiques. Molt¨ªssims carrers porten el nom del propietari dels terrenys. Cap problema. Per¨° el treballador, on ¨¦s? El sindicalista que ha plantat cara a l¡¯amo, on ¨¦s? On ¨¦s el dirigent obrer Josep Roca i Gal¨¨s? I la sindicalista Teresa Claramunt?

P. Parla de ¡°fer desapar¨¨ixer la nefasta dinastia dels Borbons¡± de Barcelona, que tenien 16 carrers...

R. No he dit aix¨°. No ¨¦s la meva pol¨ªtica. S¡¯han de treure els Borbons no pel fet de ser-ho, sin¨® els que tinguin les mans plenes de sang. En el mandat d¡¯Alfons XII va desapar¨¨ixer la Primera Rep¨²blica, per¨° qui ho va fer va ser el general Pav¨ªa. Qu¨¨ fem, traiem el rei i deixem el general? Els criteris generalistes no s¨®n bons. La ciutat ¨¦s resultat d¡¯una sedimentaci¨®, si b¨¦ no tot ¨¦s respectable.

P. Per exemple?

R. Un criteri ser¨¤ treure aquelles persones que no s¨®n exemplars, o aix¨°, que tenen les mans tacades de sang. Un cas clar ser¨¤ Eduard Aun¨®s, ministre amb Primo de Rivera i de Just¨ªcia amb Franco quan hi va haver m¨¦s execucions. Un altre ser¨¤ el de personatges que no casen avui amb el consens sobre exemplaritat, com el cas d¡¯Antoni L¨®pez, traficant d¡¯esclaus per m¨¦s coses bones en el vessant econ¨°mic que hagi fet: una bell¨ªssima persona que en un moment determinat fa un ab¨²s sexual en una escola, se¡¯l jutja i se¡¯l condemna, no? Els curr¨ªculums no redimeixen. Aquest nom ha d¡¯anar fora sense discussi¨®. O a la pla?a s¡¯hi ha de fer alguna cosa.

P. Qu¨¨ s¡¯hi pensa fer?

R. Amb coordinaci¨® amb l¡¯Observatori Europeu de Mem¨°ries, hem proposat a la Facultat de Belles Arts i de la UB i a la Facultat d¡¯Arquitectura de Li¨® que treballin en possibles accions a la pla?a Antoni L¨®pez. Hi haur¨¤ sessions aqu¨ª el 8 i el 9 de mar?, amb Julian Bonder, autor del memorial de l¡¯abolici¨® de l¡¯esclavitud de Nantes i, amb el seu despatx, del memorial d¡¯Hiroshima. Ser¨¤ un seminari obert amb debat, d¡¯aqu¨ª un mes es far¨¤ a Li¨®, i, a m¨¦s, convidem entitats dels barris... Tot plegat no ser¨¤ vinculant, per¨° ¨¦s un sistema de participaci¨® molt millor que anar a votar.

P. A la pla?a de Llucmajor s¡¯hi va posar l¡¯est¨¤tua de la Rep¨²blica, per¨° ning¨² va explicar qu¨¨ era. Aix¨° va ser en l¡¯etapa socialista...

R. L¡¯etapa municipal socialista va ser, en termes memorials, un desastre: no nom¨¦s va fer la pr¨¤ctica de l¡¯equiparaci¨®, sin¨® que va anar generant un entelament que va fer que la ciutat fos una ciutat immoral; Barcelona ha estat immoral perqu¨¨ tot el que significava mem¨°ria democr¨¤tica quedava entelat, tapat. All¨° immoral es tapa. Molts actes van quedar gaireb¨¦ com actes de commiseraci¨®.

P. Per exemple?

R. El 2001 es va donar la Medalla d¡¯Honor de la Ciutat al mateix temps a Gregorio L¨®pez Raimundo i a Carles Sent¨ªs, que havia estat a la Quinta Columna. Un altre exemple lamentable ¨¦s la placa de la pres¨® de les Dones a les Corts. El text ¨¦s una inf¨¤mia: esborra tota la c¨¤rrega simb¨°lica i pol¨ªtica. Despr¨¨s hi ha l¡¯astracanada tr¨¤gica de la placa a les Brigades Internacionals, a la rambla del Carmel: el text es menja les paraules de La Pasionaria de comiat als brigadistes que feien esment a la Segona Rep¨²blica; ni d¡¯aix¨° van ser capa?os. No ¨¦s casual, ni ¨¦s un projecte, ¨¦s m¨¦s profund, una mentalitat: s¡¯ha d¡¯oblidar tot. La reconciliaci¨® ja s¡¯ha produ?t als anys vuitanta i s¡¯ha tradu?t en un Parlament i en la Constituci¨®. Despr¨¦s ho converteix en ideologia de l¡¯equiparaci¨®. Ho esmenarem.

P. Converg¨¨ncia vol un refer¨¨ndum per als ve?ns de Llucmajor.

R. En molts casos, la votaci¨® no ¨¦s participaci¨® sin¨® estrat¨¨gies per tapar incapacitats pol¨ªtiques. La gent vol que es prenguin decisions. El canvi de nom de la pla?a de Llucmajor per pla?a de la Rep¨²blica ¨¦s una decisi¨® pol¨ªtica. I? No es poden prendre? S¡¯ha de delegar tot en els ve?ns? Converg¨¨ncia vol fer tamb¨¦ una consulta amb l¡¯escultura franquista al mig de l¡¯Ebre. No pot ser. La llei del 2007 de la mem¨°ria hist¨°rica diu que els s¨ªmbols franquistes s¡¯han de treure i aix¨° ¨¦s una obligaci¨® del mandatari, no hi ha consultes que valguin. Noms com els d¡¯Eduardo Aun¨®s o el del pare P¨¦rez del Pulgar els traurem sense consultar...

P. Fins on tirem enrere? El seu predecessor, Xavier Dom¨¨nech, parlava de 200 anys; vost¨¨ ho fixa a partir del que avui ¨¦s acceptable i de les biografies.

R. Una ciutat ¨¦s resultat de sediments fruits de discursos culturals. Cal respectar-los, per¨° amb una l¨ªnia vermella: no respectarem aquells que estiguin tacats de sang o obtinguessin notorietat de manera reprovable amb els par¨¤metres d¡¯avui. I ho farem a partir de tres elements: actuarem amb publicitat i no nocturnitat, amb participaci¨® i pedagogia. Aix¨ª ho fem a la pla?a d¡¯Antoni L¨®pez: el seu esclavatge no ¨¦s llegenda, ho documenten del dret i del rev¨¦s estudiosos com Josep Maria Fradera o Gustau Ner¨ªn.

P. I llavors, amb Pla, Dal¨ª, Prim o Camb¨®, qu¨¨ faran?

R. Res: no tenim cap petici¨®. Si arriben, ja en parlarem.

P. I amb el Castell de Montju?c. Sembla flotar en la indefinici¨®.

R. S¡¯est¨¤ reorganitzant l¡¯espai amb una senyal¨¨ctica important¨ªssima. La muntanya t¨¦ l¡¯acc¨¦s que t¨¦, i aix¨° marca molt. En l¡¯¨¤mbit memorial est¨¤ molt sedimentat: des de cementiri jueu a una repressi¨® brutal que el va convertir en trista icona europea d¡¯aix¨°. Intentarem que tot aquest sediment tingui el mateix respecte.

P. Es poden conciliar les narratives hist¨°riques i de mem¨°ria.

R. La mem¨°ria i la Hist¨°ria s¨®n de qui guanya. Per¨° aqu¨ª no hi ha necessitat de reconciliaci¨® perqu¨¨ no hi ha baralla. Mem¨°ria i Hist¨°ria s¨®n eines de comprensi¨® diferents. La mem¨°ria, ni que sigui falsa, marca m¨¦s la identitat que la Hist¨°ria. Es pot amagar una mem¨°ria amb la Hist¨°ria, com a la placa de la pres¨® de les Corts: res del que hi diu ¨¦s mentida, per¨° ni forma part de la mem¨°ria de la ciutat ni del de les preses.

P. La re-redactaran?

R. S¡¯hauria de treure, per¨° no destrossar, perqu¨¨ ¨¦s un document emp¨ªric de l¡¯equiparaci¨® imperant. La narrativa i la conjuntura pol¨ªtica compten molt. Fa quatre dies v¨¨iem com dos t¨¨cnics treien la placa dels Ducs de Palma a Mallorca. Alg¨² es va queixar que a la gent i caldria canviar papers i anar al notari? Tampoc va passar a Barcelona als vuitanta. Per¨° caldr¨¤ anar amb compte: tota pol¨ªtica memorial ¨¦s una clau de vidre, i si es trenca ho perdrem tot.