Un error no en justifica cap altre

Acabo creient en els maleficis. Un cop m¨¦s, un assumpte relatiu a la mem¨°ria hist¨°rica ¡ªuna mat¨¨ria d¡¯all¨° m¨¦s delicada i fr¨¤gil, que hauria de ser manipulada sempre amb tacte, subtilesa i rigor, sobretot rigor¡ª ha estat objecte d¡¯una manipulaci¨® maldestra, de sectarisme groller, que ha desembocat en un esc¨¤ndol p¨²blic, per a gran satisfacci¨® dels qui consideren aquesta mem¨°ria hist¨°rica una futilesa revengista i esquerranosa.

De ben segur que endevineu a qu¨¨ em faig refer¨¨ncia. El govern municipal madrileny, que encap?ala Manuela Carmena, va decidir fer el que no havien fet anteriorment ni els consistoris del venerat Enrique Tierno Galv¨¢n ni ¡ªpromovent una llei auton¨°mica, per exemple¡ª els executius de la comunitat, encap?alats per aquest Joaqu¨ªn Leguina que avui d¨®na lli?ons de democr¨¤cia i d¡¯antitotalitarisme. I de qu¨¨ es tractava? Doncs d¡¯eliminar de la llista de carrers i dels espais p¨²blics de la ciutat noms i s¨ªmbols de car¨¤cter franquista, que, arribats a l¡¯any 2016, encara persistien en bona mesura.

Lamentablement, la tasca d¡¯identificar aquests noms i s¨ªmbols va ser encomanada a persones sense prou criteri ni cultura, que van ficar al mateix sac una pla?a d¡¯Arriba Espa?a, un carrer dels Ca¨ªdos de la Divisi¨®n Azul o les vies dedicades a militars colpistes del 1936 (Mill¨¢n Astray, Moscard¨®, Varela...) i els carrers retolats en honor de Josep Pla, de Pedro Mu?oz Seca (que, pobre, no va poder ser franquista perqu¨¨ el van assassinar abans), de Manuel Machado o del compositor Joaqu¨ªn Turina.

Davant la reacci¨® indignada de l¡¯oposici¨® municipal i de bona part de l¡¯opini¨® que es publica a la capital espanyola, l¡¯equip de l¡¯alcaldessa Carmena, ja castigat, ha retrocedit de manera precipitada. I en l¡¯afany d¡¯esmena, anul¡¤lar¨¤ una de les mesures de desfranquitzaci¨® ja executades i que menys debat haurien de suscitar entre dem¨°crates: la demolici¨® del mon¨°lit a l¡¯Alf¨¦rez Provisional, situat a la pla?a de Felipe IV de la capital espanyola.

Sospito que a molts lectors ¡ªi a molts madrilenys¡ª aix¨° de l¡¯Alf¨¦rez Provisional els deu semblar xin¨¨s. Recordem, doncs, que es tractava dels enrolats voluntaris a l¡¯ex¨¨rcit revoltat durant la guerra civil que, amb un cert nivell d¡¯estudis, eren promoguts r¨¤pidament a l¡¯esgla¨® m¨¦s baix de l¡¯oficialitat i enviats a primera l¨ªnia (d¡¯aqu¨ª l¡¯expressi¨® alf¨¦rez provisional, cad¨¤ver efectiu) per suplir i preservar una oficialitat de carrera insuficient en nombre. No es tractava, doncs, de militars professionals ni de combatents de lleva for?osa, sin¨®, en general, de joves pol¨ªticament i ideol¨°gicament identificats amb el b¨¤ndol pel qual lluitaven.

Despr¨¦s de la vict¨°ria, aquest b¨¤ndol convertit en r¨¨gim va erigir l¡¯Alf¨¦rez Provisional en una mena d¡¯heroi an¨°nim de la Croada, li va dedicar carrers i li va consagrar monuments fins tan tard com l¡¯any 1960 (any d¡¯instal¡¤laci¨® del mon¨°lit madrileny). Sobretot, quinze mil antics membres d¡¯aquell col¡¤lectiu es van constituir en una Hermandad Nacional de Alf¨¦reces Provisionales, encap?alada per l¡¯hist¨°ric falangista Luis Ben¨ªtez de Lugo y Ascanio, marqu¨¨s de la Florida. Durant el tardofranquisme, aquesta Germandat va ser una de les peces clau de la Confederaci¨® Nacional d¡¯Excombatents que presidia Jos¨¦ Antonio Gir¨®n de Velasco i que era l¡¯expressi¨® paradigm¨¤tica del b¨²nquer, de la minoria ultrafranquista decidida a impedir el canvi democr¨¤tic a qualsevol preu. El cop del 23-F va il¡¤lustrar a la perfecci¨® qu¨¨ volia dir per a ells ¡°a qualsevol preu¡±.

Un cop explicat tot aix¨°, es diria que hi havia motius de sobres per fer el que la brigada municipal madrilenya va fer l¡¯1 de febrer passat: desmuntar el monument i traslladar-ne les peces a un discret magatzem. Per¨° no: espantats per les cr¨ªtiques davant l¡¯embolic de la llista de carrers, Carmena i els seus han enviat una carta a la Fundaci¨® Nacional Francisco Franco (!) en qu¨¨ garanteixen que es tornar¨¤ a col¡¤locar el mon¨°lit a l¡¯Alf¨¦rez Provisional en l¡¯estat i l¡¯empla?ament originals, sense oblidar la inscripci¨® ¡°Por Dios y por Espa?a¡±.

Que la Fundaci¨® Francisco Franco sigui l¡¯hereva moral i fins i tot jur¨ªdica dels Alf¨¦reces ¨¦s natural. Que un govern municipal democr¨¤tic i d¡¯esquerres hagi de donar-li explicacions i oferir-li un desgreuge em sembla inaudit. ?s com si a Fran?a, quaranta anys despr¨¦s de la caiguda de P¨¦tain, persist¨ªs ¡ªi fos intocable¡ª un monument als membres de la feixista Milice de Vichy o de la L¨¦gion des Volontaires Fran?ais contre le Bolchevisme. I despr¨¦s ens insisteixen que la Transici¨® va ser mod¨¨lica i exemplar.

Joan B. Culla i Clar¨¤ ¨¦s historiador