El professor d¡¯angl¨¨s que dorm en un caixer

Els ulls li llagrimegen cont¨ªnuament i mastega cada paraula. Somriu amb vergonya i amb les mans es cobreix cont¨ªnuament el rostre. El seu nom s'assembla a Laso: ¡°Si us plau, no l'escriguis b¨¦, em fa molta vergonya que alg¨² em pugui recon¨¨ixer¡±. Laso ¨¦s un home de 55 anys, va n¨¦ixer a Hongria i ha treballat als millors hotels de mig m¨®n. Des de fa dos mesos ¨¦s un dels indigents que dorm als parcs i caixers de la ciutat de Barcelona. "Casa meva ¨¦s el carrer, el mateix per on aquesta setmana circulaven aquestes furgonetes negres del Mobile World Congress¡±, somriu.

La hist¨°ria de Laso ¨¦s la d'una v¨ªctima d'un rev¨¦s de la vida. Avui sobreviu i lluita per sortir del pou en qu¨¨ es troba. Sap que l'espera una feina Londres per¨° necessita 200 euros per arribar-hi. Aquest mat¨ª havia aconseguit 45 euros gr¨¤cies a haver-se convertit en el primer professor d'angl¨¨s que fa classes en bars i dorm en caixers autom¨¤tics.

¡°Vaig treballar en prestigiosos hotels de la Costa Blava francesa, sis anys als Estats Units i fins i tot en luxosos establiments al Canad¨¤¡±, recorda aquest cambrer que t¨¦ doble nacionalitat hongaresa i romanesa. L'estiu passat es va traslladar a Lloret de Mar (la Selva) on va prestar serveis com a cambrer. ¡°Va acabar la temporada i una persona em va comentar que em podia oferir feina a Bilbao pintant pisos; i hi vaig anar¡±, lamenta Laso. Va treballar gaireb¨¦ dos mesos pintant i no va veure ni un c¨¨ntim per la seva feina. ¡°Em van estafar i, pitjor, all¨¤ vaig gastar-me tot el que havia guanyat durant l'estiu per pagar la pensi¨®, el menjar i el transport fins als pisos que pintava¡±, reconeix.

Laso, amb molt pocs c¨¨ntims a la butxaca, es va marcar llavors una meta, ¡°havia d'arribar a Barcelona on hi ha temporada tur¨ªstica tot l'any i aix¨ª podria treballar¡±, per¨° quan va posar els peus a la gran capital catalana va topar de cara amb una altra realitat. ¡°La primera nit que intentes dormir en un caixer autom¨¤tic t'adones de com la vida et pot castigar, jo havia dormit en hotels de cinc estrelles i ara ho feia sobre uns cartrons al carrer¡±, lamentava aquest mat¨ª. ¡°En realitat no dorms, est¨¤s estirat, per¨° el teu cap ja no funciona amb normalitat, no recordes les coses, no funciones i aix¨ª dia rere dia¡±, afirma.

¡°De vegades em donaven alguna feina en algun restaurant repartint flyers i a canvi em donaven una pizza o un kebab¡±, Laso no accepta almoines ¡°tinc els meus bra?os per treballar¡±. Un dia va veure alg¨² venent mocadors de paper en un sem¨¤for i va copiar la idea. Es va col¡¤locar al carrer Diputaci¨® de Barcelona en una zona molt propera a la pla?a Espanya.

La setmana passada es va creuar amb un jove motorista que s'ha convertit en el seu ¨¤ngel de la guarda. El seu nom ¨¦s Diego Bernal, i t¨¦ 22 anys,: ¡°Portava dies veient-lo, era un indigent peculiar perqu¨¨ no s'apropava als cotxes si ning¨² el reclamava, un dia el vaig cridar per oferir-li diners a canvi de res¡±. No els va voler. ¡°Va ser llavors quan vaig decidir convidar-lo a un caf¨¨, em va explicar la seva hist¨°ria i vaig pensar que podria ajudar-lo¡±, assegura.

¡°Tinc un amic a Londres a l'Hotel Savoy i poden oferir-me feina¡±, li va confessar Laso a Diego. ¡°Necessita 200 euros per al bitllet d'avi¨® per¨° no vol que els els presti, vol guanyar-los i ¨¦s molt orgull¨®s¡±, lamenta Diego. El jove va idear llavors un m¨¨tode que ja est¨¤ donant els primers fruits. Laso parla perfectament hongar¨¨s, roman¨¨s, angl¨¨s, franc¨¨s i espanyol i vaig pensar que podria fer classes d'idiomes a set euros l'hora. Les classes les imparteix en dos o tres bars propers al parc Joan Mir¨®. ¡°Ja he fet classe a dues noies i el correu electr¨°nic de Diego treu fum¡±, somriu Laso, que fa classes de conversa i escriptura sempre sota l'atenta mirada de cambrers d'origen asi¨¤tic que en moltes ocasions no entenen molt b¨¦ qu¨¨ est¨¤ passant.

Laso i Diego eren dos desconeguts fa unes setmanes per¨° entre els dos han forjat una amistat. ¡°Espero arribar a Londres d'aqu¨ª a una setmana¡±, assegura Laso. L'indigent aviat deixar¨¤ de ser-ho, somia amb poder treballar dur i enviar diners a la seva mare. ¡°T¨¦ 85 anys i viu en una resid¨¨ncia perqu¨¨ t¨¦ alzheimer, l'¨²ltima vegada que la vaig veure no em va recon¨¨ixer, mai sabr¨¤ que estic en aquesta situaci¨®¡±, s'esperan?a Laso. Aquesta nit dormir¨¤ altra vegada en un caixer de la ciutat, no li agraden els albergs, ¡°he vist coses molt dures dins¡±, diu. Aviat aquests dos mesos a Barcelona hauran estat nom¨¦s un malson.