La rebotiga porno

Una de les meves grans aficions en l'adolesc¨¨ncia era buscar llibres d'ocasi¨®. En aquesta edat en qu¨¨ tot ¨¦s descobriment i sorpresa, els millors moments de la setmana eren les visites dominicals al mercat de Sant Antoni, les excursions a l'enyorada Novecientos del carrer Llibreteria, o les hores perdudes buscant entre les prestatgeries de la desapareguda Canuda, o Batlle al carrer de la Palla. Altres vegades m'apropava a les llibreries del carrer Aribau com Studio, Castre o Gibernau. Explicaven que hi havia un llibreter que durant el franquisme venia clandestinament revistes de sexe i llibres de pol¨ªtica, com si les dues coses fossin expressions d'una mateixa necessitat de llibertat.

Tradicionalment, al nostre pa¨ªs la pornografia ha estat contraban. Durant diverses d¨¨cades, a la Inquisici¨® cat¨°lica i als governants de torn els va semblar malament qualsevol tipus de lubricitat p¨²blica. Els dibuixos er¨°tics del pintor Ramon Mart¨ª i Alsina, les il¡¤lustracions pujades de to d'Eusebi Planas, o l'¨¤lbum Los Borbones en pilota dels germans B¨¦cquer (Valeriano i Gustavo Adolfo), van ser comptades excepcions a all¨° que a Par¨ªs ja era la cosa m¨¦s normal. Ho explicava el diari Le Figaro el 1880, que deia que a la capital gal¡¤la la paraula ¡°pornografia¡± era a la boca de tothom: ¡°Diaris pornogr¨¤fics, obres pornogr¨¤fiques, confer¨¨ncies pornogr¨¤fiques, fins i tot les verdulaires de les Grandes Halles deien, segons un diari, que hi anaven perqu¨¨ els fessin la pornografia, per dir que s¡¯anaven a fotografiar¡±.

En aquest costat del Pirineu, les imatges imp¨²diques es colaven per la porta del darrere. Es venien impreses en llibrets de paper de fumar, jocs de cartes o en format postal. No va ser fins al 1890 que van apar¨¨ixer les primeres publicacions com La Saeta, Barcelona Alegre o Vida Galante. En aquells anys, el diari El Siglo Futuro va comen?ar a denunciar una ¡°epid¨¨mia pornogr¨¤fica¡±, mentre La Uni¨®n Cat¨®lica protestava pel ¡°comer? indigne i vergony¨®s de l¨¤mines i fullets pornogr¨¤fics que es fa a Barcelona¡±. Alarmat, el 1903 el governador va dictar severes ordres per a la persecuci¨® de la pornografia. Es va arribar a organitzar una ronda amb sis gu¨¤rdies municipals i un cap per vetllar per la moral.

En aquell temps, la capital catalana s'estava convertint en un dels centres productors de porno m¨¦s actius del continent. El 1906, el mateix Papa va exhortar una comissi¨® barcelonina de fabricants de llumins a no incloure imatges lascives als paquets. El 1913, la premsa nord-americana es va queixar del gran volum de publicacions concupiscents procedents de Barcelona. El ministeri de la Governaci¨® va dictar una Reial Ordre per posar fi a les revistes obscenes, la qual cosa va ratificar el rei Alfons XIII que, per sota m¨¤, encarregava pel¡¤l¨ªcules pornogr¨¤fiques als germans Ba?os. Per¨° lluny de desapar¨¨ixer, aquesta ind¨²stria va augmentar despr¨¦s de l'esclat de la Primera Guerra Mundial. El 1914, nom¨¦s en una batuda es van confiscar 12.000 llibres libidinosos escrits en diversos idiomes.

Coincidint amb l'aparici¨® del Barri Xino, la pornografia va arribar a les llibreries. El 1923 van ser multades per aix¨° les de Benito Sirvent, la Llibreria Francesa o la Vilella. Un any m¨¦s tard, el delegat del bisbe i la junta de protecci¨® a la inf¨¤ncia van destruir a la delegaci¨® de policia de la pla?a Regomir m¨¦s de 5.000 exemplars de la Biblioteca Gamiani (batejada aix¨ª per la novel¡¤la d'Alfred de Musset Gamiani o dos noches de excesos), i 3.500 exemplars de Sor Sicalipsi, la novel¡¤la del sacerdot renegat Segismundo Pey-Ordeix. El 1926 es va portar a judici el novel¡¤lista ?lvaro Retana per publicar una novel¡¤la er¨°tica, i poc despr¨¦s el llibreter Salvador Egea Segura obria una parada al mercat de Santa Madrona, al costat de Drassanes. El 1930 se li van imposar en pocs mesos quatre multes per vendre material sical¨ªptic. Aquest professional de la venda sota taulell tamb¨¦ obriria la llibreria Egea del carrer Aribau, aquella la llegenda de la qual afirmava que disposava a la rebotiga d'una taula amb pornografia, dotada amb un dispositiu mec¨¤nic que si arribava la policia desapareixia.

El fill del senyor Egea es va establir pel seu compte el 1949, seguint el cam¨ª del pare. El van detenir diverses vegades, i l'agost del 1953 li van clausurar la parada. Mort el pare, quan van traslladar el mercat de Santa Madrona al carrer Diputaci¨®, va ampliar el negoci a quatre parades. El 1969 va caure en una batuda al costat dels seus socis: un quiosquer del carrer Castillejos, un altre que comprava revistes als mariners que arribaven al port i un tercer que les ciclostilava. Les coses van canviar el 1977, quan Egea va obrir la Librer¨ªa Sexol¨®gica 222 al carrer Diputaci¨®. I m¨¦s tard l'actual Sex Books Egea, que el 1985 va patir un atemptat amb bomba de l'extrema dreta.

Avui no sembla que aix¨° fereixi la sensibilitat de ning¨², malgrat que la hist¨°ria d'aquella m¨ªtica rebotiga em porta a la mem¨°ria atacs recents a la llibertat d'expressi¨®, quan un poema amb la paraula ¡®cony¡¯ sembla que molesta aquells que la tenen molt fina (la pell).