El pollastre de pota blava se¡¯n va a l¡¯estranger

Son les dotze del mat¨ª i el Mercat de Pag¨¨s del Prat de Llobregat bull d¡¯activitat. No ¨¦s estrany veure cartells cridaners que asseguren que el producte ¨¦s de quil¨°metre zero (o quasi). Pastanagues, mongetes o coliflors conreades, com qui diu, al costat de casa. Verdures d¡¯un verd, un blanc o un taronja espl¨¨ndid. I, entre elles, la reina de la zona: la carxofa. Hortalisses que una vintena de restauradors promocionaran amb la setena edici¨® del Mar? Gastron¨°mic. En el cartell del festival hi ha, per primer cop, un xef instal¡¤lat a l¡¯estranger. Es tracta de Paco P¨¦rez, que t¨¦ cinc estrelles Michelin. Des del restaurant Cinco de l¡¯Hotel Das Stue de Berl¨ªn oferir¨¤ plats fets amb carxofa i pollastre de la comarca. La idea ¨¦s ¡°internacionalitzar¡± la marca dels productes de la comarca, asseguren fonts de l'¡¯Associaci¨® Gastronomia i Turisme, entitat organitzadora de l¡¯esdeveniment.

La ruta gastron¨°mica se celebrar¨¤ del 3 de mar? al 3 d¡¯abril. Hi participaran per primer cop restaurants de Molins de Rei i Sant Joan Desp¨ª, que se sumaran a altres establiments de Gav¨¤, Sant Boi de Llobregat i l¡¯Hospitalet de Llobregat. Tots oferiran men¨²s amb plats elaborats a partir del pollastre de Pota Blava i la carxofa, acompanyats de vi o cerveses Moritz, empresa patrocinadora.

L¡¯esdeveniment vol ajudar a superar la imatge del Baix Llobregat com a comarca industrial

L¡¯Associaci¨® Gastronomia i Turisme i l¡¯Ajuntament del Prat de Llobregat organitzen l¡¯esdeveniment. Un dels seus objectius ¨¦s anar m¨¦s enll¨¤ de la imatge del Baix Llobregat com a comarca industrial. Promocionar l¡¯atractiu del Parc Agrari i de les verdures que s¡¯hi cultiven, com la carxofa. No es tracta, per¨°, de l¡¯¨²nica iniciativa endegada amb aquesta idea en ment. Fa tres anys, l¡¯Ajuntament del Prat va ajudar els pagesos de la comarca a posar en marxa el Mercat de Pag¨¨s. Serveix de punt de reuni¨® dels agricultors que venen verdura de proximitat, cultivada amb un m¨ªnim d¡¯insecticides. Un d¡¯ells ¨¦s Xavi Oliva, que explica que abans es dedicava ¡°a vendre a Mercabarna, amb els preus que establia la distribuci¨®¡±. Un negoci dif¨ªcil de sostenir, segons ell, tenint en compte que pagaven ¡°a 80 c¨¨ntims¡± per cada quilo carxofa. El canvi, ara que la comercialitza al costat de casa, l'augment ¨¦s notable: ¡°la venem a 1,75 o 1,80 euros¡±.

Entre la seva cartera de clients hi ha "restaurants i petites bodegues del barri de Gr¨¤cia¡±. S¨®n uns compradors que han alterat, de manera rellevant, la seva manera de cultivar. Sis de les setze hect¨¤rees que conrea es troben ¡°en guaret¡±, per deixar descansar la terra. Tot, per produir menys i millor. ¡°La terra del Llobregat ¨¦s una de les m¨¦s f¨¨rtils del m¨®n¡±, sost¨¦ Oliva, de 38 anys.

El mar? gastron¨°mic tamb¨¦ ha d¡¯ajudar a situar la comarca en el mapa de la cuina de qualitat i a protegir l¡¯agricultura i ramaderia locals. Aquest ¨¦s el cas del pollastre de Pota Blava. ?scar Teruelo, president de l¡¯AGT, explica que l¡¯esdeveniment va ajudar a ¡°desestacionalitzar el consum¡± d¡¯aquesta varietat local, que se sol menjar durant el Nadal. ¡°Abans de que es pos¨¦s en marxa [el 2010] se¡¯n consumien uns 4.000. Nom¨¦s amb el mar? gastron¨°mic se n'hi han afegit 800 o 900, fora de temporada¡±, explica. Teruelo recorda que altres esdeveniments organitzats per l¡¯entitat, com el Quinto Tapa, tamb¨¦ han servit per augmentar el consum.

El mar? gastron¨°mic tamb¨¦ ha d¡¯ajudar a situar la comarca en el mapa de la cuina de qualitat?

Alguns d¡¯ells es troben als corrals de la Masia Pota Blava, al centre del Prat de Llobregat. Els trets d¡¯aquesta ra?a, la ¨²nica que t¨¦ una Identitat Geogr¨¤fica Protegida, son f¨¤cils de distingir: a m¨¦s de les caracter¨ªstiques extremitats blaves, tenen orelles blanques i una gran cresta amb ¡°cinc o sis puntes¡±, explica Marta Mayordomo, regidora de Comer? i Turisme de l¡¯Ajuntament del Prat. Aquests, per¨°, nom¨¦s s¡¯utilitzen per a fecundar les gallines. Nom¨¦s un establiment els cria per vendre¡¯n la carn. Per qu¨¨? Mayordomo explica que les races m¨¦s habituals ¡°nom¨¦s tarden un mes i mig¡± a cr¨¦ixer i que es poden criar en massa. No ¨¦s aquest el cas del Pota Blava, que necessita ¡°quatre mesos¡± i viu en corrals on camina en llibertat. Es tracta, a m¨¦s a m¨¦s, d¡¯una carn m¨¦s dura, que necessita un temps de cocci¨® m¨¦s llarg. El preu de criar-los, per¨°, val la pena, assegura Teruelo: ¡°no tenen res a veure amb la resta de pollastres, i tenen molt menys greix¡±.

La perspectiva, ara per ara, ¨¦s prometedora. I no nom¨¦s perqu¨¨ el nombre de ciutats participants ha crescut. ?scar Teruelo, president de l¡¯AGT, assegura que la Fundaci¨® Slow Food ¨Centitat dedicada a preservar les esp¨¨cies i la biodiversitat en el m¨®n de l¡¯alimentaci¨®¨C podria posar en marxa la seva seu de Barcelona al Prat de Llobregat. Mentrestant, els establiments de la zona aprofiten el g¨¨nere local per experimentar. El restaurant Can Pizza, per exemple, serveix pizzes amb cruixents retalls de carxofa. I un dels restaurants que participen a la ruta, l¡¯Ona Nuit, ofereix un magret de pollastre mel¨®s i intens.