El catalanisme de Ciutadans

Encara falta perspectiva per fer-se una idea del que ha succe?t. Ens passen tantes coses per primera vegada, primeres vegades que reclamen cadascuna d'elles la seva pr¨°pia atenci¨®! S¨ª, per primera vegada hi ha un govern de majoria parlament¨¤ria independentista, que sovint es confon amb l'exist¨¨ncia d'una majoria suficient per marxar cap a la independ¨¨ncia. Per¨° tamb¨¦ per primera vegada el partit de l'oposici¨®, Ciutadans, est¨¤ fora del consens catalanista; i fins i tot m¨¦s, s'ha constru?t contra el consens catalanista.

El nou catalanisme hegem¨°nic, que ha instal¡¤lat la idea de la secessi¨® en el cor de la seva ideologia i del seu programa a curt termini, es caracteritza com a m¨ªnim per tres difer¨¨ncies respecte al catalanisme anterior. Primera: ha abandonat l'obsessi¨® d'unir tots els catalans per privilegiar la unitat dels independentistes. Segona: ha relegat la idea de negociaci¨® i pacte amb Espanya a una q¨¹esti¨® merament instrumental, dirigida exclusivament a l'objectiu de la independ¨¨ncia, enlloc del car¨¤cter gaireb¨¦ existencial que tenia per als vells catalanistes. Tercera: ha renegat a vegades de l'evident encara que de vegades dissimulat espanyolisme del catalanisme, que consisteix a oferir al conjunt de conciutadans espanyols una voluntat i un projecte en el qual Catalunya se senti inclosa i satisfeta.

Les tres idees no eren un caprici sin¨® fruit d'una llarga destil¡¤laci¨® hist¨°rica, suma d'experi¨¨ncies i reflexions centen¨¤ries al voltant d'una idea extreta de la m¨¦s elemental 'Realpolitik': Catalunya no t¨¦ ni la demografia, ni els recursos, ni l'empla?ament, ni les aliances, ni el poder pol¨ªtics suficients per fer un projecte a part, que no tingui el suport del m¨¤xim de la seva poblaci¨® i de les seves forces socials, amb totes de fet; que no tingui els seus millors aliats a la resta d'Espanya; i que no aporti ni signifiqui res o alguna cosa negativa per al conjunt espanyol.

La Catalunya real que ara tenim --llengua, cultura, institucions, imatge i prestigi-- ¨¦s filla de les tres condicions; i l'independentisme, que tamb¨¦ ¨¦s el seu fill encara que rebel i potser el m¨¦s consanguini, ¨¦s el que ara renega d'aquests tres factors, mentre confia en la for?a de la idea, el desig i la democr¨¤cia per arribar al seu objectiu.

El resultat, en tot cas, no ¨¦s una Catalunya amb m¨¦s autogovern, sin¨® una Catalunya que t¨¦ Ciutadans com a primer partit de l'oposici¨®, disposat a pactar a Madrid com van pactar abans els catalanistes i a aportar les seves energies al govern d'Espanya com abans ho van fer els catalanistes. La cr¨ªtica f¨¤cil confon les causes amb els efectes. Ciutadans ha sortit de Catalunya i ¨¦s un desenvolupament genu¨ª de la pol¨ªtica catalana, resultat de la ruptura dels consensos ling¨¹¨ªstics primer i pol¨ªtics despr¨¦s. No ¨¦s un agent que s'introdueix des de l'exterior per dividir els catalans, com va ser el lerrouxisme despr¨¦s del fenomen unitari que va ser Solidaritat Catalana (1906), sin¨® tot al contrari, l'efecte de la dissoluci¨® del catalanisme transversal per l'estrebada de l'independentisme.

Ciutadans va sorgir a Catalunya com a reacci¨® organitzada contra el consens catalanista i s'ha est¨¨s al conjunt despr¨¦s de superar l'hegemonia de l'antinacionalisme de matriu basca que era UPyD. Per als votants espanyols, Albert Rivera encarna la fiabilitat dels catalans. Ara ha pactat amb el PSOE i pot ser fins i tot que entri al Govern si Pedro S¨¢nchez supera la seva dif¨ªcil investidura. Totes dues tasques pertanyien al territori de la difunta Converg¨¨ncia i Uni¨®, per¨° Rivera pot ser que vagi m¨¦s lluny encara, fins al territori que Pujol mai va voler trepitjar, el de la responsabilitat de govern: ministres catalans d'un partit de matriu catalana a Madrid.

De les el¡¤lipsis sobre Catalunya que cont¨¦ el programa de govern entre PSOE i Ciutadans amb prou feines podem demanar responsabilitats a aquests ¨²ltims: ¨¦s en el seu ADN fundacional que els catalans participin en la pol¨ªtica espanyola nom¨¦s com a espanyols lliures i iguals. Alguna cosa m¨¦s se li pot demanar al PSOE, que propugna una reforma federal ara oblidada, i al PSC, que anava m¨¦s enll¨¤ quan encara s'apuntava al dret a decidir i ara busca perfeccionar el federalisme amb blindatges i amb l'apel¡¤laci¨® a la reforma constitucional com a resoluci¨® del 'proc¨¦s'. Per¨° el m¨¤xim responsable ¨¦s el qui s'ha absentat en aquesta partida despr¨¦s de segle i mig de persistent i fruct¨ªfera pres¨¨ncia. Els diputats que es van presentar a les eleccions sota banderes catalanistes no hi s¨®n ni se'ls espera perqu¨¨ res demanen ni res ofereixen que no sigui la independ¨¨ncia.

Aquesta ¨¦s tamb¨¦ la primera vegada que hi ha repartiment de cartes a Madrid sense els jugadors tradicionals que arribaven des de Barcelona. Estan amagats darrere de Podem, depenent del valor que puguin tenir el seu escons en el cas que els 'podemites' entrin en joc. Aquest ¨¦s el resultat. El catalanisme possibilista puntua molt alt en la llarga i pesada per¨° decis¨°ria partida de la hist¨°ria, mentre que el catalanisme rupturista, que nom¨¦s pot guanyar amb un gol d'or, puntua amb un zero absolut, dej¨² de resultats i orfe de cartes per jugar a l'actual ronda.