Pseudoci¨¨ncies que no curen i que de vegades maten

¡°Al meu fill, l¡¯ha matat la incultura cient¨ªfica¡±. Qui es lamenta aix¨ª ¨¦s Juli¨¢n Rodr¨ªguez, un pare destrossat per la mort del seu fill de 21 anys a causa d¡¯una leuc¨¨mia, despr¨¦s que rebutg¨¦s el tractament que li oferia la medicina cient¨ªfica i se sotmet¨¦s a una ter¨¤pia venuda com a miraculosa a c¨°pia de vitamines. Doncs s¨ª, hi ha pseudoci¨¨ncies i ter¨¤pies m¨¤giques que, a banda d¡¯escurar i enganyar, maten. No perqu¨¨ prescriguin subst¨¤ncies verinoses, sin¨® que perqu¨¨ inciten a rebutjar ter¨¤pies de les quals s¨ª que s¡¯ha demostrat que tenen efic¨¤cia terap¨¨utica i priven, per tant, els pacients de les opcions de curaci¨® que la medicina els ofereix i que en el cas d¡¯Espanya estan a l¡¯abast de tothom.

El jove mort era estudiant universitari de F¨ªsica, cosa que demostra que la xarlataneria de les ter¨¤pies miraculoses pot enganyar fins i tot persones amb un nivell educatiu alt, perqu¨¨ amb freq¨¹¨¨ncia es presenten amb falses proves cient¨ªfiques. Les enquestes del CIS revelen que un 13% dels espanyols prefereix les anomenades medicines alternatives a la medicina convencional. Resulta altament preocupant que hi hagi una porci¨® tan alta de ciutadans, molts dels quals s¨®n universitaris, que es lliuren de manera acr¨ªtica a ter¨¤pies de confort de les quals no s¡¯ha demostrat cap efic¨¤cia. Es pot criticar la massificaci¨®, els temps d¡¯espera i altres disfuncions del sistema sanitari, per¨° no hi ha cap dubte que ¨¦s el que garanteix les opcions terap¨¨utiques cient¨ªficament acreditades. Les anomenades medicines alternatives s¡¯han est¨¨s en els darrers anys fins a convertir-se en un sector econ¨°mic poder¨®s amb components que tenen molt per guanyar amb la incultura cient¨ªfica i molt per perdre amb una regulaci¨® estricta que exigeixi demostrar les bondats que proclamen. Especialment dignes de sospita s¨®n les ter¨¤pies que ofereixen curar el c¨¤ncer o malalties greus i que exigeixen o aconsellen abandonar la medicina cient¨ªfica.

La proliferaci¨® d¡¯aquestes ter¨¤pies ha portat un nombr¨®s grup de cient¨ªfics a emprendre una campanya dirigida a les institucions i els mitjans de comunicaci¨® perqu¨¨ deixin de promoure i emparar opcions que no nom¨¦s no curen, sin¨® que posen en risc persones que estan una situaci¨® especialment vulnerable. Els cient¨ªfics troben a faltar que les ag¨¨ncies reguladores, les universitats i els col¡¤legis professionals tinguin una actitud m¨¦s ferma i rigorosa. Tamb¨¦ critiquen que els mitjans de comunicaci¨® donin de vegades el mateix tracte a les pseudoci¨¨ncies que a la medicina basada en l¡¯evid¨¨ncia, quan no s¨®n iguals en absolut.

El problema ¨¦s que aquesta inacci¨® pot costar vides. A comen?aments dels noranta va fer furor a Espanya l¡¯anomenat m¨¨tode Hamer, una ter¨¤pia ideada pel metge alemany Ryke Geerd Hamer, que va ser inhabilitat per les pr¨¤ctiques perilloses que promovia. El m¨¨tode Hamer prometia curar el c¨¤ncer i la sida amb subst¨¤ncies alternatives i exigia deixar la medicina convencional. Quan Sanitat i els col¡¤legis de metges van reaccionar, m¨¦s de 3.000 pacients havien abandonat la quimioter¨¤pia o la radioter¨¤pia. Havien rebutjat veritables opcions de curaci¨®.