La rutina de la sorpresa obligat¨°ria

El realitzador televisiu Xavi Pons, hipocondr¨ªac, cau a terra fulminat per un infart, i l¡¯encarregat suplent dels micros, dues hostesses, uns tertulians, la col¡¤laboradora especialista en sexe, el presentador i el productor d¡¯un programa religi¨®s, dues monges, la maquilladora, les perruqueres, el p¨²blic d¡¯un reality-show de sardanes, tots s¡¯afanyen a recordar les instruccions rebudes per fer servir un desfibril¡¤lador, per¨° no se¡¯n surten. Clara i David, per la seva banda, autors d¡¯un blog de gastronomia, accepten el convit d¡¯un home ric que busca alg¨² que l¡¯assessori sobre vins, per¨° en comptes de parlar sobre la feina que se¡¯ls encarrega, les converses giren sobre la medicina est¨¨tica, i observen que la majoria de dones de la festa s¡¯assemblen molt entre elles perqu¨¨ totes tenen ¡°llavis amb boletes, llavis torts, llavis reomplerts, llavis delineats, p¨°muls durs, celles aixecades, sorpresa obligat¨°ria¡±. I Sandra de Fluvi¨¤, escriptora, vol guanyar un premi de novel¡¤la, per¨° com que ha escrit un llibre de contes, ha de transformar-lo en una altra cosa i ha d¡¯anar acceptant les modificacions que li aconsella l¡¯editora fins que el resultat definitiu sigui del tot diferent a l¡¯original.

Xavi Pons, ¨¦s clar, es mor, Clara i David entenen que potser cal que ella tamb¨¦ s¡¯operi la cara si volen que se¡¯ls torni a convidar una altra vegada, i Sandra de Fluvi¨¤ culmina de forma esperp¨¨ntica el cam¨ª cap al triomf literari. S¨®n tres dels contes que Empar Moliner (Santa Eul¨¤lia de Ron?ana, 1966) inclou a Tot aix¨° ho faig perqu¨¨ tinc molta por, premi Merc¨¨ Rodoreda 2015, per¨° tamb¨¦ podrien ser tres acudits que el narrador conta, orgull¨®s de la perspic¨¤cia de la seva inventiva, sense adonar-se que l¡¯oient s¡¯impacienta perqu¨¨ allargassa la broma, i els m¨²ltiples detalls del relat l¡¯avisen abans d¡¯hora de la paradoxa final que li exigir¨¤ la impostaci¨® d¡¯un somriure.

La majoria de di¨¤legs que mantenen les criatures tr¨¤giques o c¨°miques que protagonitzen aquests contes, la seva conducta, s¨®n apunts sociol¨°gics que serveixen per descriure les maneres de viure en el m¨®n d¡¯ara i les ocurr¨¨ncies que tothom s¡¯inventa per entretenir el pas del temps. La manera de narrar de Moliner funciona per reflectir el ritme de la realitat de cada dia de la gent normal que viu a Barcelona: l¡¯¨²nic inconvenient, per¨°, ¨¦s que de l¡¯absurditat quotidiana ja se sap tot o gaireb¨¦ tot. L¡¯autora tra?a uns quadres de costums f¨¤cils de recon¨¨ixer, s¨ª, per¨° tot queda a la superf¨ªcie, i de les relacions sentimentals que no funcionen perqu¨¨ ni ell ni ella ja no riuen junts, de les arg¨²cies dels escriptors per escriure l¡¯article de la setmana, del presentador que vol lligar-se l¡¯entrevistat, dels pares que protegeixen en exc¨¦s els fills, no s¡¯arriba a aprendre res que no se sab¨¦s o ja s¡¯imagin¨¦s.

Moliner denuncia l¡¯estupidesa i el conformisme, el frau dels jocs socials, la impostura que es converteix en la pres¨® particular de cadasc¨²; veu el m¨®n com una gran estafa, i arreu hi ha els detalls que la revelen com una observadora experta a l¡¯hora de mirar i sentir la realitat: tot ¨¦s una hipocresia enorme que nom¨¦s es pot suportar des de la s¨¤tira. Moliner vol divertir fero?ment amb observacions corrosives i enginyoses sobre la complexitat de la textura de les relacions humanes, sobre el sentit c¨°mic de la ridiculesa, per¨° el desenrotllament massa f¨¤cil i estudiantil de la mat¨¨ria argumental entrebanca l¡¯agilitat narrativa, l¡¯acumulaci¨® de gags i bromes acaben cansant una mica, i els finals predeterminats difuminen l¡¯¨¨xit de l¡¯operaci¨® de cada conte. Tampoc hi ajuda gaire que el t¨°pic es quedi en t¨°pic, que es noti massa l¡¯abs¨¨ncia d¡¯una elaboraci¨® verbal m¨¦s consistent, que es derrapi amb freq¨¹¨¨ncia i es caigui cap a la banda de la senzillesa, o que s¡¯acabi tenint la sensaci¨® que la sorpresa permanent fatiga.

Despr¨¦s del fiasco que va ser la novel¡¤la La col¡¤laboradora (2012) ¡ªla s¨¤tira esdevenia un sainet bigarrat en exc¨¦s¡ª, Moliner torna al terreny on ha excel¡¤lit m¨¦s, per¨° els contes de Tot aix¨° ho faig perqu¨¨ tinc molta por no assoleixen la frescor i l¡¯aud¨¤cia insolent de T¡¯estimo si he begut (2004), com si de sobte la repetici¨® de la f¨®rmula hagu¨¦s envellit o s¡¯hagu¨¦s substitu?t l¡¯entusiasme per la rutina.