El Mar¨¨s, a contracorrent

Tot i amb la seva absoluta falta de novetat i de semblar estar radicalment fora de l¡¯actualitat, el Museu Frederic Mar¨¨s, central i una mica oblidat, cont¨¦ quasi tot all¨° necessari per alimentar la imaginaci¨®. Malgrat les seves reformes modernes, que ja han afectat una de les sales de la segona planta, mant¨¦ encara aquest aire al marge de les novetats, cosa que hauria de ser exemple per a molts museus.

Especialment les dues darreres plantes dedicades al Gabinet del Col¡¤leccionista ¡ªla de sotacobert ¨¦s espl¨¨ndida¡ª, que s¨®n les primeres que visitem per anar baixant a la resta, dedicades a l¡¯escultura, tenen una atmosfera totalment lligada a les col¡¤leccions que exhibeixen i condicionen la nostra mirada a les sales m¨¦s baixes, tamb¨¦ petites i emocionants. Moltes coses influeixen per produir aquesta atmosfera. Una ¨¦s la mida dels espais i el fet que puguem encadenar visualment diverses sales, o que puguem utilitzar itineraris alternatius, com si jugu¨¦ssim a amagar-nos, i una altra encara ¨¦s l¡¯altura de sostres i llindars, i tamb¨¦ les difer¨¨ncies d¡¯altures que ajuden a l¡¯escenografia del conjunt.

Hi contribueix el que es veu per les finestres, que hi tenen un paper interessant. Les que podrien oferir alguna pista d¡¯on ens trobem tenen vidres trasllu?ts de color; les que permeten veure fora estan tan a prop del mur de la catedral que no sabem on som, igual que les que donen al pati. I n¡¯hi ha una m¨¦s, ¨²nica, que d¨®na una vista, secreta i estranya, sobre el sal¨® del Tinell. Totes tenen en com¨² que ens fan sentir en un lloc irreal. I, ¨°bviament, les diverses col¡¤leccions de diorames, teatrets, tisores, pistoles, pipes, vitols, el¨¤stics, armadures i espingardes, plats i safates, portapaus, sivelles de sabates, bastons o gravats de Montserrat. Tan sols cal veure la guia per adonar-se que ¨¦s una simplificaci¨® d¡¯aire acad¨¨mic i un intent de fer-la assimilable. Una col¡¤lecci¨® aix¨ª ¨¦s dif¨ªcil de classificar, per¨° no per aix¨° deixa de ser un regal per a la imaginaci¨®. Si tenen algun dubte nom¨¦s cal que comparin les col¡¤leccions exhibides al DHUB, amb les quals aquest gabinet t¨¦ certa semblan?a, per adonar-se del que ens perdem amb l¡¯excusa del disseny i de la catalogaci¨®. ?s el discurs, el punt de vista, que projectem sobre els objectes el que ha de ser viu, interessant i modern.

?s oport¨² tot plegat perqu¨¨ en algun moment hauran (sembla) de decidir fer el Museu d¡¯Arquitectura i Urbanisme de Catalunya (MAUC), i ja han comen?at a sortir tota mena d¡¯opinions sobre on es podria allotjar el nou museu. Deixant de banda les opcions m¨¦s antigues, darrerament hem sentit els Pavellons de Vict¨°ria Eug¨¨nia i d¡¯Alfons XIII a Montju?c o, fins i tot, s¡¯han arribat a proposar Can Batll¨® i la t¨¨rmica del Bes¨°s. A la vista del que succeeix al Museu Mar¨¨s, crec que podem dubtar seriosament de la sospitosa unanimitat de qu¨¨ semblen gaudir els espais neutres, di¨¤fans i de vocaci¨® industrial, o dels magatzems. Entenc que aquests darrers espais simplifiquen la vida dels muse¨°grafs, per¨° a la vista dels museus actuals, que s¨®n nom¨¦s una versi¨® en tres dimensions d¡¯un text pedag¨°gic, penso que potser ¨¦s el moment que dugui la batuta l¡¯espai on es pensa col¡¤locar les peces del museu. Estic dient que ja no em crec que el projecte museogr¨¤fic sigui sobir¨¤, i que ja ¨¦s hora que una museografia intel¡¤ligent faci bandera de la flexibilitat i l¡¯esfor? d¡¯acoblar-se a una realitat constru?da. Que posi a prova el seu inter¨¨s, encara que no tingui l¡¯espai que al muse¨°graf li sembli millor, i em permeto recordar que, probablement, aqu¨ª comen?a un mal projecte d¡¯arquitectura.

I si la col¡¤lecci¨® s¡¯acobla a l¡¯espai? I m¨¦s important encara: i si la col¡¤lecci¨® prova de situar-se en una casa i no en una f¨¤brica? Vull dir en un espai amb sales, grans o petites, i amb aquestes emprenyadores parets que semblen molestar tant els dissenyadors de la pedagogia museogr¨¤fica. Ja n¡¯hi ha prou de reclamar arquitectures que s¨®n fulls en blanc. Cases i palaus que poden allotjar museus magn¨ªfics i que produirien una comuni¨® entre les peces i els espais que els contenen m¨¦s excitant que la dels actuals contenidors culturals, que han copiat el discurs de l¡¯exposici¨® als grans supermercats.

En una revisi¨® r¨¤pida de l¡¯Atles del re-¨²s que s¡¯est¨¤ confeccionant a la Universitat Polit¨¨cnica de Catalunya, sorprenen els usos que han estat capa?os d¡¯allotjar tot tipus de cases, torres, palaus i palauets, com ara llars d¡¯infants, cl¨ªniques, centres d¡¯estudis, oficines, museus o comissaries de policia. Podr¨ªem pensar que el museu d¡¯arquitectura fos com el Mar¨¨s? Ja s¨¦ que aix¨° no ¨¦s avantguardista (cosa, per cert, cada cop menys inspiradora), per¨° com a m¨ªnim aniria a contracorrent.