Salut destina 200 milions l¡¯any a centres sanitaris privats a Barcelona

La privatitzaci¨® de la sanitat a Barcelona toca totes les ¨¤rees assistencials, des d'hospitals fins a centres sociosanitaris. Un informe encarregat per l'Ajuntament de Barcelona sobre la privatitzaci¨® del sistema sanitari a la ciutat revela que el Departament de Salut destina m¨¦s de 200 milions d'euros anuals (el 10% del pressupost global destinat a assist¨¨ncia sanit¨¤ria) a contractar activitat a centres amb afany de lucre. Nom¨¦s en l'¨¤mbit hospitalari, Salut va augmentar un 25% la contractaci¨® a l'hospital privat Sagrat Cor durant els anys de la crisi. "Cal refor?ar la pres¨¨ncia p¨²blica per donar el millor servei", ha assenyalat aquest divendres l'alcaldessa Ada Colau durant la presentaci¨® de l'estudi.

Quan va arribar al govern municipal, l'equip de Colau va encarregar dos informes per avaluar la situaci¨® de la sanitat a Barcelona i la pres¨¨ncia del capital privat a la xarxa d'atenci¨® p¨²blica. La Universitat Pompeu Fabra es va encarregar d'estudiar, a trav¨¦s d'entrevistes a alts c¨¤rrecs, els mecanismes que afavoreixen les privatitzacions, mentre que, amb dades de l'Ag¨¨ncia de Qualitat i Avaluacions Sanit¨¤ries (Aquas), t¨¨cnics de l'Ajuntament van analitzar l'estat i l'evoluci¨® del sistema sanitari entre el 2009 i el 2014. Els resultats obtinguts cristal¡¤litzen la penetraci¨® de l'¨¤nim de lucre en la sanitat p¨²blica: des del 4% de l'activitat hospital¨¤ria fins al 100% del transport sanitari estan en mans d'operadors privats.

La realitat de Barcelona ¨¦s un reflex del que passa a tot Catalunya i de l'ess¨¨ncia del model sanitari catal¨¤: en assist¨¨ncia hospital¨¤ria, l'¨¤nim de lucre ¨¦s m¨¦s residual, mentre que en salut mental o serveis sociosanitaris, la seva pres¨¨ncia ¨¦s hegem¨°nica. "Era important tenir aquests estudis perqu¨¨ pensem que la privatitzaci¨® amena?a el dret a la salut. Amb elements altament privatitzats no podem garantir els principis de transpar¨¨ncia, equitat o sostenibilitat del sistema", ha argumentat la comissionada de Salut, Gemma Tarafa.? Segons l'informe, el 10% de l'atenci¨® prim¨¤ria i el 20% dels serveis de salut mental estan en mans d'entitats privades amb ¨¤nim de lucre.

No obstant aix¨°, Tarafa ha mostrat especial "preocupaci¨®" per la situaci¨® d'altres l¨ªnies assistencials menys definides en l'espai, per exemple la rehabilitaci¨® o el transport sanitari. El 55% de les ter¨¤pies de rehabilitaci¨® es contracten a entitats privades amb afany de lucre i el 100% del transport sanitari no urgent de la ciutat (21 milions) o l'oxigenoter¨¤pia (7 milions) tamb¨¦ estan privatitzats. En total, tot aquest conglomerat de contractacions a grups empresarials arriba a m¨¦s de 200 milions l'any.

Per revertir aquestes privatitzacions, Tarafa ha avan?at un paquet de mesures que hauran de consensuar, en bona mesura, amb els responsables del Departament de Salut. Dins del seu marge de maniobra, la comissionada de Salut ha explicat que reobriran 150 llits del sociosanitari Centre F¨°rum, propietat del consorci p¨²blic Parc Salut Mar, per frenar el transvasament de pacients que se'n van a centres amb ¨¤nim de lucre.

A m¨¦s, Tarafa ha llan?at un missatge al conseller de Salut, Toni Com¨ªn. Encara que ha celebrat la seva decisi¨® de?treure de la xarxa hospital¨¤ria p¨²blica centres amb afany de lucre, la comissionada municipal ha anat un pas m¨¦s enll¨¤ i ha proposat "estendre la mesura a altres ¨¤rees". Tarafa obre aix¨ª la porta al debat d'excloure tamb¨¦ de la salut mental i l'¨¤mbit sociosanitari els operadors privats, una maniobra molt m¨¦s complexa atesa l'alta pres¨¨ncia de centres d'aquest tipus en el sector. "No es far¨¤ de la nit al dia, per¨° hem de fer un proc¨¦s de transici¨®. I en aquest proc¨¦s hi ha elements que no poden esperar m¨¦s, com la rendici¨® de comptes o la transpar¨¨ncia", ha assenyalat Tarafa.