Dos anys sense reduir la pobresa

La dura situaci¨® social, conseq¨¹¨¨ncia de la crisi, va comportar que fa dos anys es celebr¨¦s un ple monogr¨¤fic sobre la pobresa al Parlament. Les entitats socials, que no van ser convidades a participar-hi pel veto de CiU i ERC, van sortir de la sessi¨® extraordin¨¤ria amb la cara agra. D'una banda, mai abans els temes socials havien tingut tanta rellev¨¤ncia en l'agenda p¨²blica. Per¨° d¡¯altra banda, la llista d'unes 150 actuacions aprovades era molt gen¨¨rica, no implicava finan?ament addicional o es corresponia amb iniciatives que ja estaven en marxa i eren de naturalesa m¨¦s pal¡¤liativa.

Uns 300.000 menors procedeixen de fam¨ªlies sota el llindar de pobresa

Fa un any, la Generalitat va assegurar que havia complert amb el 77% dels seus compromisos. Per¨° les entitats no ho veuen clar. Oriol Illa, president de la Taula del Tercer Sector, es mostra esc¨¨ptic. ¡°No va haver-hi res que ens permet¨¦s fer un seguiment real dels resultats de l'anterior. Trobem a faltar indicadors i impacte¡±, es queixa. Es tracta d'una opini¨® compartida. ¡°Gaireb¨¦ res ha servit per transformar la realitat¡±, lamenta Teresa Crespo, presidenta d¡¯Entitats Catalanes d¡¯Acci¨® Social (ECAS) i portaveu de la plataforma Pobresa Zero.

L'estad¨ªstica oficial mostra que la taxa de risc de pobresa ha rondat en els ¨²ltims anys el 20%. Hi ha 113.000 llars catalanes sense ingressos. La cinquena part de la poblaci¨® amb el nivell econ¨°mic m¨¦s alt a Catalunya t¨¦ 6,5 vegades m¨¦s renda que el 20% m¨¦s desfavorit. Tres punts que els plans successius contra la pobresa, siguin de xoc o antixoc, no han aconseguit erosionar. Illa espera que la sessi¨® de dimecres, convocada pels socialistes i Catalunya S¨ª que es Pot, vagi m¨¦s enll¨¤. La carta als reis que ara presenten les entitats de cara al ple ¨¦s id¨¨ntica a la del 2014. El primer punt, un sistema de rendes que permeti assegurar ingressos m¨ªnims a les fam¨ªlies que no disposen de recursos. Consolidar un parc d'habitatge p¨²blic que permeti atendre les emerg¨¨ncies socials. I uns partits que, explica Crespo, estiguin a l'altura. ¡°?s clar que falten recursos, per¨° tamb¨¦ cal mirar com es fa la gesti¨® pr¨°pia¡±, demana Illa.

Acc¨¦s a b¨¦ns b¨¤sics. El Departament d'Empresa defensa que no es talli els subministraments a cap fam¨ªlia si els Serveis Socials n¡¯acrediten la vulnerabilitat. Malgrat aix¨° i despr¨¦s de dos anys, el Govern catal¨¤ encara no ha aconseguit articular el Fons Solidari amb el qual pagar¨¤ les factures d'aquestes fam¨ªlies moroses i tampoc ha aconseguit conv¨¨ncer les empreses subministradores perqu¨¨ aportin diners a aquesta bossa comuna. Tampoc se sap quants pobres energ¨¨tics hi ha a Catalunya i la c¨¤rrega d'atendre aquesta poblaci¨® recau en les entitats i els ajuntaments.

Unes 113.000 llars catalanes no tenen ingressos i el risc de pobresa ¨¦s del 20%

En aquests dos anys s'han fet les tasques preliminars per crear una prestaci¨® que compleixi amb el dret a l'alimentaci¨®. Des del Departament de Benestar insisteixen que encara est¨¤ pendent del decret que la reguli per posar-la en funcionament. S'han destinat 10,14 milions d'euros en aportacions extraordin¨¤ries per a ajudes d'emerg¨¨ncia social a les entitats locals. No se sap quantes persones han beneficiat.

Pobresa en la inf¨¤ncia i en l'adolesc¨¨ncia. Les den¨²ncies del S¨ªndic sobre malnutrici¨® infantil van aixecar les alarmes i van posar el focus d'atenci¨® en aquest col¡¤lectiu. Des de la Federaci¨® d¡¯Associacions de Pares i Mares (Fapac) reconeixen el treball del Departament d¡¯Ensenyament a l¡¯hora de canviar i homogene?tzar els barems de les beques menjador. Per a aquest curs s'hi han destinat m¨¦s de 50 milions d'euros per¨° des de la Federaci¨® creuen que ¨¦s necessari arribar a tots els menors que v¨¦nen de fam¨ªlies sota el llindar de la pobresa, uns 300.000. Aquest curs es va engegar un programa pilot de beques menjador per a alumnes de batxillerat.

Encara no se sap quants pobres energ¨¨tics hi ha a Catalunya

Benestar ha dut a terme programes especials per garantir l'alimentaci¨® a l'estiu, com els centres oberts. Entitats que desenvolupen activitats d'oci van rebre 4,6 milions d'euros de suport, la meitat per a menors vulnerables. Des de Fundesplai o Pere Tarr¨¦s reconeixen l'esfor? per¨° expliquen que tamb¨¦ han hagut de fer esfor?os propis.

Habitatge. Les entitats reconeixen una evoluci¨® a l¡¯hora d'abordar el tema de l'habitatge social. ?s una q¨¹esti¨® que desborda la voluntat pol¨ªtica. ¡°Es tracta d'un canvi que s'ha aconseguit per la pressi¨® del carrer¡±, apunta Busquets. El punt d'inflexi¨® ha estat l'aprovaci¨® de la ILP promoguda, entre altres, per la Plataforma d¡¯Afectats per la Hipoteca (PAH). En els dos ¨²ltims anys la Generalitat ha lliurat 255 pisos a les entitats perqu¨¨ els gestionin i espera arribar a 500 d¡¯aqu¨ª a 18 mesos. Tamb¨¦ ha aconseguit la cessi¨® de 1.830 pisos de bancs.

La PAH insisteix en la necessitat de culminar el desenvolupament legislatiu per solucionar l'emerg¨¨ncia i a pressionar m¨¦s els bancs. El president de C¨¤ritas tamb¨¦ creu que ja no hi ha un desfasament tan gran entre les possibilitats d'allotjament que s'ofereixen a les taules d'emerg¨¨ncia social.

Redistribuci¨® de la riquesa. ¡°En pol¨ªtica fiscal no s'ha fet res¡±, sintetitza Xavier Casanovas, portaveu de la Plataforma per una Fiscalitat Justa. Si b¨¦ reconeix que el Govern central va tombar iniciatives com les taxes als dip¨°sits bancaris, Casanovas critica que no s'utilitz¨¦s el camp de maniobra possible en altres aspectes com l'impost de successions o el de patrimoni. El balan? de la Generalitat del ple passat assegura que ¨¦s un moment ¡°poc oport¨²¡± per a mesures fiscals progressives.

Des de la Taula del Tercer Sector creuen que la Generalitat t¨¦ marge per incloure m¨¦s cl¨¤usules socials en la seva pol¨ªtica de contractaci¨®, com es va acordar en el ple de fa dos anys. Ara es situen nom¨¦s en el 25,8% de les adjudicacions.

Treball i rendes. La credibilitat de Converg¨¨ncia respecte a la seva disposici¨® a modificar la renda m¨ªnima d'inserci¨® (RMI) o de crear una renda garantida est¨¤ molt minada per la forma en qu¨¨ va gestionar el canvi de la RMI el 2011 i pel fet de prometre una reforma que mai va arribar. Crespo i Busquets reconeixen que hi ha hagut una millora en la gesti¨® de la prestaci¨®, la llista d'espera ¨¦s testimonial gr¨¤cies a la injecci¨® pressupost¨¤ria. No obstant aix¨° els 29.000 expedients actuals estan gaireb¨¦ 3.000 per sota de l'¨¨poca del tripartit.

Busquets tamb¨¦ creu que el col¡¤lapse del Servei d¡¯Ocupaci¨® de Catalunya fa impossible fer pol¨ªtiques especials per als col¡¤lectius m¨¦s dif¨ªcils de reinserir al mercat laboral, com els m¨¦s grans de 55 anys o persones amb discapacitat.