Aix¨° s¡¯est¨¤ movent

Volem canviar cadenats per timbres, em diuen, com si fos un conjur m¨¤gic. Estem als peus de l'esgl¨¦sia de Santa Eul¨¤lia, a Esparraguera, on ja s'assaja la centen¨¤ria i col¡¤lectiva Passi¨®. El despatx ¨¦s petit, entra el sol. A la porta, en un cartellet posa ¡°toc-toc¡± perqu¨¨ curiosament no hi ha timbre. Aquest equip de dos ¡ªamb col¡¤laboradors¡ª es diu The Hound, el rastrejador, i per dir-ho r¨¤pid es dediquen a reunir cases abandonades amb usuaris potencials. ¡°Rescatem edificis¡±, defineixen, com si parlessin de coses animades. S¨®n una arquitecta que no construeix, una figura que comen?a a proliferar en les ¨²ltimes promocions i no per falta d'oportunitats sin¨® per convicci¨®: tots els maons que necessitem ja estan aqu¨ª col¡¤locats, el l¨°gic ¨¦s reutilitzar-los. Es diu Isabel Torres. Ell ¨¦s Andr¨¦s Labella i ¨¦s registrador de la propietat i, com a tal, un apassionat de la hist¨°ria de les lleis hipotec¨¤ries espanyoles des de 1812, any de La Pepa, que ¨¦s quan l¡¯Estat es proposa comen?ar a moure les denses estructures de propietat per democratitzar una mica el tema, per obrir el club a nous inquilins.

The Hound ¨¦s, primer de tot, una filosofia: buscar noves formes d'acc¨¦s a un habitatge que s'amaga dins d'un edifici en des¨²s, un edifici tancat amb un cadenat. Resulta, m'explica l'expert, que Catalunya t¨¦ una llei avan?ad¨ªssima quant a formes d'usdefruit, formes que van des del dret d'¨²s a la propietat compartida, passant per qualsevol altra pirueta que esquivi el cam¨ª trillat de la hipoteca. La gent ja no viu la vida que es vivia abans, les coses no s¨®n lineals, una fam¨ªlia, una feina, una hipoteca. Res m¨¦s lluny dels millenials. La gent va i ve, aix¨ª que l'habitatge tamb¨¦ ha de ser flexible, imaginatiu, disponible. Aquesta llei, feta en l'¨²ltima legislatura, est¨¤ inspirada per un equip de la Universitat de Tarragona, on hi ha una c¨¤tedra espec¨ªfica liderada per Sergio Lasarre. A partir d'aquesta llei treballen a The Hound.

O sigui que van un pas m¨¦s enll¨¤ de la pura rehabilitaci¨®. Rehabilitaci¨® que entenen que ha de ser energ¨¨tica (cases eficients), social (accessibles i comunicades) i vinculada a la salut (la salut ¨¦s clau). Cases que s'ajusten a la persona com un guant, cases ideals, per qu¨¨ no?, en un entorn de cooperaci¨®, de companyia, de ve?natge. Parlem de xifres. A Catalunya deu haver-hi mig mili¨® de pisos buits, molts en mans d'una SAREB que ni els toca ni els mou. Us comento unes declaracions de Coque Claret, fa poc, sobre la urg¨¨ncia de rehabilitar energ¨¨ticament els habitatges mal constru?ts durant el franquisme i m¨¦s tard, alguna cosa que a Europa es fa d'ofici i que aqu¨ª recentment comen?a. ¡°Pagar a alg¨² la factura energ¨¨tica ¨¦s la pitjor de les solucions¡±, va dir aquest home, sense negar que, quan les coses arriben a un l¨ªmit, cal actuar de pressa. Claret parla d'ensenyar a gestionar l'energia, de refer edificis, d'incorporar l'efici¨¨ncia com a criteri. ¡°?s clar, ¨¦s elemental¡±, aproven a The Hound. Em parlen d'un horitz¨® de poblaci¨® envellida, em descriuen possibilitats que es despleguen com un aparador infinit.

Mentrestant, Santa Coloma de Gramenet est¨¤ folrant edificis amb materials a?llants al carrer Pirineu, una mica m¨¦s que repintar una fa?ana. I Barcelona destina noves partides a rehabilitaci¨® energ¨¨tica, a reacomodament d'interiors, a fer l'habitatge m¨¦s apte. I l'alcaldessa adverteix d'una possible bombolla de lloguers, perqu¨¨ a Barcelona, quan es tanca una porta a la inversi¨®, els diners es colen per la ranura d'un altre n¨ªnxol de negoci i el desborda, com si fos una epid¨¨mia medieval. Pugen els lloguers mentre The Hound adverteix que hi ha moltes possibilitats que no estem fent servir, perqu¨¨ seguim lligats a f¨®rmules centen¨¤ries que no s'ajusten a les vides actuals. Per qu¨¨ han de pagar una hipoteca els joves que arriben als quaranta sense fills, precaris o inquiets com han viscut? El tema de l'habitatge, que ¨¦s sagnant, est¨¤ m¨¦s enll¨¤ de l'emerg¨¨ncia del desnonament: ¨¦s el llast de la rutina exercida durant generacions. Per cert, una altra botiga bell¨ªssima tanca a causa del lloguer desaforat, just ara que s'ha disposat un fons per evitar-ho. L¡¯Hivernacle de Sants, a la pla?a de Can Mantega, pla?a que no ¨¦s cap meravella. I ara, menys.

Patricia Gabancho ¨¦s escriptora.