L¡¯inici d¡¯un cam¨ª sense retorn

La Caputxinada, ¨¦s a dir, la celebraci¨® de l¡¯assemblea constituent del Sindicat Democr¨¤tic d¡¯Estudiants de la Universitat de Barcelona al convent dels Caputxins de Sarri¨¤, va posar de manifest, un cop m¨¦s, l¡¯aposta per la llibertat que sempre ha estat present a l¡¯¨¤nima de la nostra universitat. Una universitat que, com altres institucions o entitats del nostre pa¨ªs, va ser segrestada per una dictadura repressiva amb la voluntat de sotmetre el coneixement a la seva visi¨® esbiaixada.

Exactament 27 anys abans, pocs dies despr¨¦s de l¡¯entrada de les tropes franquistes a la ciutat, el r¨¨gim va aprovar una ordre que suprimia la nostra autonomia universit¨¤ria. La hist¨°ria posterior ¨¦s coneguda i est¨¤ escrita: la depuraci¨® del professorat dissident i la repressi¨® de la llengua i la cultura catalanes. Dos moments hist¨°rics contraposats que demostren, doncs, la intenci¨® de qualsevol sistema autoritari: la voluntat de controlar l¡¯acad¨¨mia per imposar el pensament ¨²nic.

La lluita contra l¡¯opressi¨® sempre compta amb herois an¨°nims: 400 delegats elegits democr¨¤ticament entre totes les facultats que en aquells moments componien la Universitat de Barcelona es van trobar entre els murs d¡¯un convent per crear espais de llibertat i fugir de la inutilitat del governamental Sindicato Espa?ol Universitario.

L¡¯acte va tenir una repercussi¨® i transcend¨¨ncia enormes en la societat i la pol¨ªtica catalana i espanyola. Va significar iniciar un cam¨ª de no-retorn cap a la democr¨¤cia. Era impossible no contagiar-se de l¡¯¨¤nsia de llibertat que va propulsar l¡¯acte als Caputxins de Sarri¨¤.

Ara, 50 anys despr¨¦s, recordem una p¨¤gina de la nostra hist¨°ria, que ¨¦s tamb¨¦ la hist¨°ria de la universitat catalana, ja que el 1966 nom¨¦s hi havia la Universitat de Barcelona. Honorem, doncs, tots els defensors de les llibertats de llavors i tamb¨¦ d¡¯ara, en un homenatge dem¨¤ divendres, al Paranimf, encap?alat pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont.

Com a acte de reconeixement, la Universitat de Barcelona actual, lliure i aut¨°noma, revocar¨¤ les sancions administratives que la universitat d¡¯aleshores va imposar sobre aquells participants de la comunitat universit¨¤ria. Van ser 95 expedients (a 28 estudiants i 67 professors), amb sancions que anaven des de multes econ¨°miques fins a l¡¯expulsi¨® del centre. Una decisi¨®, per tant, que passa comptes amb la hist¨°ria.

Benjamin Franklin deia: ¡°On viu la llibertat, all¨¤ est¨¤ la meva p¨¤tria¡±. Una p¨¤tria que perfectament podria ser la Universitat de Barcelona.

D¨ªdac Ram¨ªrez ¨¦s rector de la Universitat de Barcelona.