¡°El premi d¡¯entendre G¨®ngora ¨¦s l¡¯admiraci¨® pel seu prodigi mental¡±

Des d¡¯un present consagrat a Dant, a la m¨²sica i a la doc¨¨ncia, Jos¨¦ Mar¨ªa Mic¨® (Barcelona, 1961) parla de G¨®ngora amb la complicitat dels amics que es coneixen des de sempre (tesina, tesi i 20 anys de dedicaci¨® monogr¨¤fica), una relaci¨® que ara culmina en el volum Para entender a G¨®ngora (Acantilado), recull de tota una vida d¡¯estudi i recerca sobre el poeta cordov¨¨s. La proximitat del t¨ªtol amb l¡¯assaig de Mart¨ªn de Riquer (Para leer a Cervantes) va ser ¡°una idea de l¡¯editor, Jaume Vallcorba¡±, i com hi ha m¨®n que el canvi de verb ¨¦s pertinent: Cervantes, diu Mic¨®, ¡°¨¦s la transpar¨¨ncia de la prosa i G¨®ngora ¨¦s la dificultat del vers molt elaborat¡±.

Pregunta. El mite de l¡¯hermetisme de G¨®ngora ¨¦s culpa dels seus comentaristes?

Resposta. Alguns autors herm¨¨tics provoquen una tradici¨® de comentaris encara m¨¦s herm¨¨tics, perqu¨¨ els estudiosos que s¡¯hi dediquen acostumen a ser hipererudits que compliquen encara m¨¦s la recerca del sentit literal. Els bons poetes herm¨¨tics s¨®n misteriosos per¨° no incomprensibles. I G¨®ngora escriu amb la intenci¨® de crear sentit. El problema ¨¦s que ho fa amb un llenguatge m¨¦s simb¨°lic de l¡¯habitual, l¨¨xicament m¨¦s rebuscat i amb matisos d¡¯altres lleng¨¹es, per¨° vol construir sentit i, si un s¡¯hi esfor?a, al final troba que t¨¦ un sentit l¨°gic com qualsevol altre text.

El gongorisme est¨¤ en auge: ara fins i tot tamb¨¦ l¡¯estudien a la Xina

P. I quina recompensa obt¨¦ el lector quan descodifica aquest sentit que perseguia G¨®ngora?

R. El premi ¨¦s l¡¯admiraci¨® pel prodigi mental de les seves associacions po¨¨tiques, la creaci¨® de sentit a partir de mecanismes mentals i ling¨¹¨ªstics que s¨®n molt sofisticats per¨° que tenen una part de simplicitat. G¨®ngora va ser el model per a Baltasar Graci¨¢n quan va escriure la Agudeza y arte de ingenio, manual molt ¨²til per entendre G¨®ngora, perqu¨¨ un poeta posa en relaci¨® coses que en principi no estan relacionades, i el bon poeta ¨¦s el que d¨®na les claus per entendre aquest vincle. En G¨®ngora, aquestes analogies s¨®n molt potents i a vegades complicades, perqu¨¨ procedeixen d¡¯un m¨®n mitol¨°gic i de refer¨¨ncies que no tots els lectors comparteixen.

P. G¨®ngora ha fet fortuna a Catalunya?

R. Acad¨¨micament, s¨ª. Fins i tot un gran catalanista com Antoni Comas es va dedicar a G¨®ngora, en uns anys en qu¨¨ el Polifemo va ser lectura obligat¨°ria als instituts. Despr¨¦s va arribar Antoni Vilanova, i des de la Universitat de Barcelona es va convertir en un dels referents del gongorisme internacional. Aqu¨ª sempre hi ha hagut bons especialistes del Segle d¡¯Or en general i de G¨®ngora en particular, i al segle XX ha gaudit d¡¯un cultiu acad¨¨mic important des del punt de vista filol¨°gic. En termes creatius, qui li va concedir la distinci¨® de mestre dels poetes va ser el barroc catal¨¤, sobretot el Rector de Vallfogona. En aquest per¨ªode s¨ª que es pot resseguir la influ¨¨ncia liter¨¤ria de G¨®ngora a Catalunya.

P. Al llibre parla del passat del gongorisme i pronostica que el futur s¡¯endevina espl¨¨ndid.

El futur de l¡¯edici¨® filol¨°gica ¨¦s el digital, per¨° l¡¯aven? t¨¨cnic et pot dur a tancar-te

R. Fins fa poc el gongorisme era cosa de quatre gats, per¨° gats tan imponents com D¨¢maso Alonso. Per¨° les noves generacions, sobretot a partir d¡¯Antonio Carreira, han obert aquest camp i ara trobem hispanistes americans i italians que s¡¯hi dediquen. Fins i tot hi ha un cert gongorisme oriental: fa poc m¡¯ha escrit des de la Xina una professora que vol fer la recerca sobre G¨®ngora. Es pot dir que ¨¦s un dels temes amb una situaci¨® millor de l¡¯hispanisme internacional. Ara s¡¯ha presentat una tesi doctoral d¡¯Antonio Rojas Castro sobre l¡¯edici¨® digital de l¡¯obra de G¨®ngora, i aquest ¨¦s un camp que tindr¨¤ un desenvolupament important.

P. Quina pres¨¨ncia tenen les humanitats en l¡¯era 2.0?

R. El m¨®n digital ¨¦s molt interessant per a qualsevol edici¨® de cl¨¤ssics, perqu¨¨ l¡¯hipertext permet tenir d¡¯una manera virtualment simult¨¤nia molts materials que per a l¡¯edici¨® filol¨°gica de textos s¨®n molt complicats de tenir en format f¨ªsic. T¨¦ sentit que una part de la informaci¨®, complement¨¤ria al paper, es publiqui en l¨ªnia, si no necessitar¨ªem un llibre de 2.000 p¨¤gines nom¨¦s per recollir totes les variants de les Soledades de G¨®ngora. Crec que les edicions en paper han d¡¯evolucionar a un model m¨¦s per a lectors, perqu¨¨ el futur de les edicions filol¨°giques per a investigadors ¨¦s en l¡¯¨¤mbit digital. Per aix¨°, en el meu llibre he tret totes les notes, he preferit plantejar-ho m¨¦s com un assaig que no pas com una recerca. En les edicions filol¨°giques la part essencial pot continuar en paper i la part m¨¦s especialitzada, com a consulta virtual. En general, el m¨®n digital porta a la hiperespecialitzaci¨®, per¨° compte, s¡¯hauria d¡¯evitar el tancament: si les humanitats digitals s¨®n una forma d¡¯obrir-se, seran bones; si es converteixen en una altra forma de tancar-se, com ho s¨®n les revistes d¡¯hispanisme internacional tradicional, nom¨¦s per als adeptes, no servir¨¤ de res.

P. G¨®ngora ¨¦s un poeta adequat per a una ¨¨poca de lectura fragmentada?

R. Mai ho podrem llegir tot, jo s¨®c partidari de les lectures fragmentades. Les Soledades, per exemple, ¨¦s una obra molt complexa, la millor manera de fer-la accessible ¨¦s amb tres o quatre pinzellades, fins i tot adaptades a una llengua m¨¦s moderna. Un lector d¡¯institut en t¨¦ prou amb uns quants poemes de G¨®ngora, no necessita totes les Soledades amb materials propis d¡¯erudits. El Polifemo ¨¦s una altra bona entrada, perqu¨¨ t¨¦ un tema f¨¤cilment identificable, una faula cl¨¤ssica, en la tradici¨® de les metamorfosis d¡¯Ovidi. Pots centrar-te en la descripci¨® de Galatea per fer-te una idea de l¡¯art de G¨®ngora. En canvi, a les Soledades no se sap ben b¨¦ qu¨¨ hi passa ni com s¡¯ha d¡¯interpretar.

P. Com a poeta, de quina manera ha integrat G¨®ngora?

R. De manera indirecta i inconscient. Crec que s¨®c un poeta molt poc gongor¨ª, per¨° de manera inconscient segur que hi ha coses que he assimilat, potser una complexitat de sentit equiparable per¨° amb altres eines. El que no comparteixo ¨¦s la seva voluntat d¡¯hermetisme. Per mi, la poesia ha de ser misteriosa per¨° no herm¨¨tica, perqu¨¨ si no perd la seva funci¨®, que no ¨¦s tenir lectors, com la novel¡¤la, sin¨® fer-se comprensible sense tantes dificultats com les que posa G¨®ngora. Lope de Vega ho va dir molt b¨¦: ¡°Oscuro el borrador y el verso claro¡±.

P. Fa anys que treballa en una nova traducci¨® de la Divina Com¨¨dia. Com ho t¨¦?

R. Ara s¨®c al Purgatori, que ¨¦s un bon lloc per quedar-s¡¯hi, i m¡¯agradaria acabar-lo aquest any i tenir-ho tot plegat per publicar el 2017. Hi haur¨¤ un ¨ªndex anal¨ªtic i algunes explicacions, per¨° vol ser una Divina Com¨¨dia per a lectors, no per a italianistes. Crec que les traduccions s¨®n sempre complement¨¤ries, la meva l¡¯estic fent amb un criteri molt diferent a la d¡¯?ngel Crespo, per exemple, que a vegades es veu molt for?at per la rima. A Catalunya, Dant va tenir molta sort, perqu¨¨ la primera traducci¨® rimada de la hist¨°ria va ser en catal¨¤, el 1429, a c¨¤rrec d¡¯Andreu Febrer. La de Sagarra, amb un l¨¨xic culte propi del Noucentisme, ¨¦s complement¨¤ria a la de Mira, que fa servir una llengua m¨¦s moderna. Els l¨ªmits que m¡¯he posat s¨®n el vers, la musicalitat i la coher¨¨ncia sint¨¤ctica, per¨° no s¡¯ha de perdre mai la legibilitat de la narraci¨®.