El rebrot de la paraula viva

V¨ªctor Obiols (Barcelona, 1960), tamb¨¦ conegut com V¨ªctor Bocanegra en la seva faceta d¡¯int¨¨rpret musical, ¨¦s un poeta escadusser i dispers, malgrat una vida dedicada a l¡¯estudi, la traducci¨® i l¡¯ensenyament de la literatura. Amb la recopilaci¨® Sol de lluna ple. Poesia 1974-1999 (Edicions els Llums, 2015) i el flamant premi Carles Riba concedit pel recull Dret al miracle, hauria de comen?ar a assolir un reconeixement merescut de fa temps.

En Obiols conflueixen dues circumst¨¤ncies prop¨ªcies a l¡¯adveniment d¡¯un bon poeta: la llicenciatura en Filologia Cl¨¤ssica i la carrera de cantautor. Gr¨¤cies a la primera, no li ser¨¤ mai aliena la idea que de res no n¡¯hi ha d¡¯haver massa, no cal dir que adequada a tots els ¨¤mbits de la vida per¨° especialment a la poesia; i a trav¨¦s de la segona, haur¨¤ comprovat que posar m¨²sica a una lletra i fer que el p¨²blic hi pari atenci¨® no s¡¯aconsegueix mai per casualitat sin¨® amb esfor?, revisi¨® i persist¨¨ncia.

Les 42 composicions de Dret al miracle revelen un inter¨¨s per fer-se entendre, sense recarregaments innecessaris, cosa accentuada pel to dialogant que adopten en for?a casos. En un llibre anterior, Versos i contracants (1997), hi apareixia aquesta Divisa: ¡°Compartir l¡¯energia / amb els qui et fan costat / i a les seves esquenes / fer trenes de literatura¡±. ?s a dir, les interrelacions personals com a prioritat, i en segon terme, l¡¯exercici particular d¡¯enaltir-les per procediments ret¨°rics. A Dret al miracle destaquen els poemes d¡¯amor o desamor, molt confessionals, molt arran de vida quotidiana; com el primer, que tracta de l¡¯imaginari funeral d¡¯un amor en qu¨¨ ¡°Vam abocar-hi molt de tot, i al final era un ob¨¨s / que no es movia del sof¨¤ de casa¡±. Sovintegen imatges d¡¯aquest estil, definidores i cridaneres, per¨° tamb¨¦ hi ha moments en qu¨¨ un grau m¨¦s gran d¡¯abstracci¨® es fa present: ¡°Una fiblada al cor, uns rastres de desig / en insomnis di¨¹rns seran com una creu¡±.

No deu ser casual que el poema Ametller florit de nou hagi estat compost en mem¨°ria de Joan Maragall, ja que la seva concepci¨® de la poesia, la idea de la paraula viva, sembla reapar¨¨ixer en for?a versos d¡¯Obiols. Aix¨ª, l¡¯espontene?tat de l¡¯expressi¨®, la fascinaci¨® davant la natura, l¡¯emoci¨® verbalitzada sense filtres a qu¨¨ aspirava el vuitcentista rebroten en el lirisme d¡¯un m¨²sic avui dia, encara que en el cas d¡¯aquest tamb¨¦ ¨¦s cert el que deia Josep Maria de Sagarra de Maragall, que ¡°els moments m¨¦s vius, m¨¦s plens de ¡®paraula viva¡¯ de la seva obra, s¨®n aquells en els quals la forma adquireix una gr¨¤cia perfecta, quan tots els versos obeeixen a una ret¨°rica r¨ªgida¡±.

El t¨ªtol sembla fer refer¨¨ncia al dret a accedir a un estat d¡¯esperit excepcional, que s¡¯obtindria per mitj¨¤ de l¡¯experi¨¨ncia po¨¨tica, i tamb¨¦ a la necessitat d¡¯anar-hi de dret, sense dilacions. Tot plegat molt rom¨¤ntic, per¨°, certament, el conjunt d¡¯aquests poemes va molt m¨¦s enll¨¤, o cont¨¦ m¨¦s que aix¨°: una capacitat de jugar amb les paraules, de fer-les anar amb l¡¯arbitrarietat de l¡¯avantguardista ¡ªde fet, a vegades hi ha, sobretot en la dimensi¨® sentimental, un ress¨° de l¡¯¨²ltim Joan Salvat-Papasseit¡ª; el recurs a mots no habituals per¨° fascinants, com ¨¤libi o erubesc¨¨ncia; o una contenci¨® a l¡¯hora de compondre que l¡¯aparten de l¡¯amuntegament improvisat propi dels experimentadors poc h¨¤bils.

En definitiva, l¡¯¨²ltim Carles Riba (un dels guardons amb m¨¦s pedigr¨ª del g¨¨nere a Catalunya) premia la traject¨°ria llarga i irregular ¡ªel primer llibre li van publicar als 14 anys¡ª d¡¯un poeta personal¨ªssim que t¨¦ la peculiaritat de semblar encara molt jove.