Els altres catalans

Tot i l¡¯aparen?a fact¨ªcia i ef¨ªmera, la cr¨ªtica liter¨¤ria que es fa en els mitjans period¨ªstics, quan s¡¯exerceix amb regularitat, const¨¤ncia i rigor, acaba generant un discurs coherent, m¨¦s lligat i profund que no sembla, i que, en el cas de lectors vora?os i exigents com Pon? Puigdevall (Sant Feliu de Gu¨ªxols, 1963), eleva la ressenya al grau de g¨¨nere literari amb tot el dret. Puigdevall, que escriu des de fa bastants anys en aquest Quadern, ho demostra en el conjunt d¡¯articles i ressenyes aplegats a Els convidats de pedra, publicats majorit¨¤riament a El Punt entre 2000 i 2002 i que, com assenyala a la ¡°Nota explicativa¡±, se¡¯ls va plantejar, des del moment que li van oferir una secci¨® setmanal, com ¡°un llibre d¡¯articles concebut des del primer fins a l¡¯¨²ltim com a llibre¡±.

La coher¨¨ncia no ve nom¨¦s del fet que decid¨ªs abordar la lectura d¡¯un bon nombre d¡¯escriptors catalans poc tinguts en compte o senzillament ignorats per la historiografia. Si d¡¯ara endavant caldr¨¤ tenir en compte aquest volum ¨¦s perqu¨¨ Puigdevall hi dibuixa, m¨¦s enll¨¤ de la visi¨® de cada autor o de cada obra en concret, un panorama alternatiu, una mirada m¨¦s rica i generosa sobre el conjunt de la nostra literatura. En primer lloc perqu¨¨, com afirma en presentar Gabriel Fuster i Mayans, ¡°la pr¨¤ctica liter¨¤ria no ¨¦s res m¨¦s que l¡¯enriquiment de la tradici¨®¡±. Els convidats de pedra proposa una llaminera i apassionada ampliaci¨® del repertori catal¨¤, sotm¨¨s a massa restriccions per motius tant est¨¨tics (el diktat postnoucentista o el del realisme hist¨°ric) com pol¨ªtics (ser escriptor i franquista o reaccionari no est¨¤ ben vist). Potser per aix¨°, perqu¨¨ aspira a rescatar bona literatura poc o gens llegida, a eixamplar l¡¯abast de la tradici¨®, Puigdevall parla sovint d¡¯escriptors de dietaris i de mem¨°ries, de reculls d¡¯articles i de reportatges period¨ªstics i de viatges, ¨¦s a dir, formes de prosa no estrictament ficcionals, i quan evoca la ¡°diab¨°lica mania d¡¯escriure¡± del Bar¨® de Mald¨¤, recorda un altre graf¨°man com Josep Pla i remarca aquesta literatura del detall, de l¡¯experi¨¨ncia, de la mem¨°ria, com una de les l¨ªnies de for?a de les lletres catalanes.

Seria desencertat entendre aquest llibre separant-lo de la resta de l¡¯activitat cr¨ªtica de Puigdevall ¡ªtan temuda i blasmada per alguns com admirada per altres, que es concentra, habitualment, en la literatura contempor¨¤nia. Els convidats de pedra ¨¦s molt m¨¦s que una galeria de marginals i marginats, tot i que hi trobem algun escriptor fracassat, ven?ut per la consci¨¨ncia de les pr¨°pies mancances, com Francesc Rierola, i algun rar amb vocaci¨® de male?t, com Anton Isern. A m¨¦s de rescats i vindicacions d¡¯autors irreductibles a les etiquetes de manual, el volum aporta tamb¨¦ mirades alternatives a noms consagrats, com Espriu ¡ªde qui assenyala la contradicci¨® entre la seva autoexig¨¨ncia i la simplificaci¨® mitificadora a qu¨¨ ha estat sotm¨¨s¡ª, Pla, Rusi?ol, Sagarra o Carner, defugint t¨°pics i proposant lectures enriquidores.

L¡¯exig¨¨ncia de Puigdevall ¨¦s aqu¨ª la mateixa que l¡¯ha establert com a cr¨ªtic de refer¨¨ncia (i, tamb¨¦, com a autor d¡¯una obra narrativa curta per¨° valuosa, que ara s¡¯eixamplar¨¤ amb la novel¡¤la D¡¯inc¨°gnit). Reconeixem l¡¯aspre denunciador de la vacu?tat de tants escriptors actuals sense nervi ni cura per l¡¯estil quan, tot parlant del cr¨ªtic d¡¯art Jordi Benet, admira ¡°una generaci¨® on el fet d¡¯escriure correctament no era una anomalia sin¨® un insignificant s¨ªmptoma de normalitat moral¡±. P¨¤gina rere p¨¤gina, entre descobertes d¡¯autors que fa venir ganes de llegir i retrobaments d¡¯altres sovint considerats menors, Puigdevall reivindica la felicitat que s¡¯amaga en els llibres, en tota mena de llibres: troba ¡°el batec d¡¯una possible novel¡¤la¡± en un receptari d¡¯adrogueria de cap a 1800, i destaca en les mem¨°ries del vuitcentista Francesc Arag¨® que ¡°el relat d¡¯aventures ver¨ªdiques ens transporta cap al territori de la imaginaci¨®¡±, ¨¦s a dir, cap a la literatura.

El poder de la literatura l¡¯expressa, en fi, un altre convidat de pedra, Edmon Vall¨¨s, quan, en el seu Dietari de guerra de combatent de la lleva del biber¨®, devastat pel conflicte i refugiat una estona en la lectura, constata: ¡°Per un moment m¡¯adono que ¨¦s m¨¦s important la correspond¨¨ncia de Goethe amb la senyora Stein que la trinxadissa d¡¯una obscura brigada durant una guerra civil en un pa¨ªs de segona categoria, especialista en guerres civils¡±.